Andrea Alciato
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 maig 1492 Milà (Itàlia) |
| Mort | 12 gener 1550 (57 anys) Pavia (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, professor d'universitat, historiador, escriptor |
| Activitat | 1516 (Gregorià) – 1550 (Gregorià) |
| Ocupador | Universitat de Bolonya Universitat de Pavia |
| Professors | Carlo Ruini (en)  , Filippo Decio, Giasone del Maino (en) , Demetri Calcòndila, Janus Parrhasius (en) i Janus Lascaris |
| Alumnes | Giulio Claro, Éguiner-François Baron, Guido Panciroli (en) , Giacomo Menochio (en) i Jean Cauvin |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Francesco Alciati |
.jpg)
Andrea Alciato, conegut com a Alciati (Andreas Alciatus) (12 gener 1492 - 1550), fou jurista i escriptor italià. És considerat el fundador de l'escola francesa d'humanistes legals. Fou l'inventor del llibre d'emblemes, un gènere molt popular en l'Europa del Renaixement i Barroc.[1][2][3]
Obres[modifica]
- Annotationes in tres libros Codicis (1515)
- Emblematum liber (1531)
- Opera omnia (Basel 1546-49)
- Rerum Patriae, seu Historiae Mediolanensis, Libri IV (Milan, 1625) una història de Milà
-
De ponderibus et mensuris, 1532 -
In Digestorum titulos aliquot commentaria, 1560
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrea Alciato |
- ↑ Bregman, Alvan M. Emblemata: The emblem books of Andrea Alciato (en anglès), 2007.
- ↑ John Macdonell. Great Jurists Of The World, 1913, p. 58-82.
- ↑ Russell, Daniel S. The Emblem and Device in France (en anglès). French Forum, 1985, p. 104. ISBN 978-0-917058-60-8.