Andrea Levy Soler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Andrea Levy Soler

Andrea Levy (2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1984 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Regidora de l'Ajuntament de Madrid
15 juny 2019 –
Diputada al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 9 maig 2019 (renúncia) – Daniel Serrano Coronado →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputada al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, advocada, assessora de comunicació Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Facebook: andrea.levy.soler Twitter (X): ALevySoler Modifica el valor a Wikidata

Andrea Levy Soler (Barcelona, 3 de maig de 1984) és una advocada i política catalana, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona. Des de juny de 2015 és vicesecretària d'estudis i programes del Partit Popular.

Biografia[modifica]

Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Va créixer a la plaça Bonanova de Barcelona. Encara que el seu cognom té tradició en el judaisme, el seu pare no la va educar en la cultura jueva. Va estudiar al Liceu Francès. Abans de començar la universitat va passar uns mesos a Londres on durant un trimestre va realitzar un curs de dibuix en el Central Saint Martins.[1] Va tornar de Londres per estudiar Relacions Internacionals i Protocol per l'Escola Internacional de Protocol.[2] Va treballar dos anys amb una beca com a tècnica en el departament d'Agricultura de la Generalitat al capdavant del qual estava Antoni Siurana. Va ser en aquesta etapa, explica la mateixa Levy en diverses entrevistes, quan va començar a interessar-se per la política.

Quan va acabar Relacions Internacionals va començar Dret a la Universitat de Barcelona on va crear el grup de Noves Generacions. Mentre estudiava, va treballar en el despatx de Roca Junyent i posteriorment en l'agència de comunicació Tinkle. Després de llicenciar-se, al setembre de 2011, va treballar en el despatx d'advocats Uría Menéndez fins a 2013.[1]

Trajectòria política[modifica]

Es va afiliar al Partit Popular de Catalunya el 2004.[3] L'any 2011 va ser nomenada vicesecretària de comunicació de les Noves Generacions del partit a Catalunya i en el mateix any vicesecretària de Relacions Internacionals també de Noves Generacions en l'àmbit estatal.[4] En aquest any a més de ser consellera del districte de Gràcia (Barcelona), era vocal del comitè de drets i garanties del PP i membre de la junta directiva del PPC.[5]

El 2012, a partir del XII Congrés del PP català, es va incorporar a l'equip d'Alicia Sánchez-Camacho en el Partit Popular de Catalunya com a vicesecretària d'estudis i programes.[6] El 2013 va deixar el seu treball com a advocada per dedicar-se de ple a la política.[7][1] En les eleccions europees de maig de 2014 va ser candidata per primera vegada en uns comicis.[3] El seu nom va ocupar el lloc 39 de la llista del Partit Popular encapçalada per Miguel Arias Cañete.[8]

El juny de 2015 Levy va fer el salt a la política espanyola de la mà de Mariano Rajoy, que la nomena vicesecretària d'estudis i programes del Partit Popular i a qui incorpora a la direcció del partit junt altres joves com Pablo Casado i Javier Maroto amb l'objectiu de, segons analistes polítics, «renovar la cara i el discurs del partit».[2] En alguns mitjans, la consideren propera a Jorge Moragas, director del gabinet de presidència.[9] De cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va participar en la candidatura del Partit Popular Català com a número dos de Xavier García Albiol.[10]

Segons alguns analistes, Levy pertany a la nova generació de polítics «que s'ha fet gran en els platós» com Pablo Iglesias, Ada Colau i Albert Rivera.[1] Des de 2013 ha estat col·laboradora habitual de tertúlies en programes com El món a RAC 1, 8 al dia, debats de TV3 i l'edició catalana d'El Mundo. En les seves intervencions públiques s'ha mostrat crítica amb algunes posicions del seu partit i defensora de la igualtat.[11]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou reescollida diputada pel Partit Popular.[12]

Vida personal[modifica]

Levy va ser parella de l'escriptor i periodista Enric Vila,[1] fins que el 2015 s'instal·là a Madrid a causa del nou càrrec directiu al PP.[13]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pérez Colomé, Jordi. «La bomba Levy». El Español, 11-07-2015. Arxivat de l'original el 2020-11-08. [Consulta: 13 juliol 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Andrea Levy, chica nueva en la calle Génova». La Vanguardia, 28-06-2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «El PPC incluye Andrea Levy Soler en la lista para las europeas». E-noticies, 10-04-2014. [Consulta: 4 juliol 2015].
  4. ↑ «Andrea Levy, una apuesta por el criterio propio». El Mundo, 18-06-2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
  5. ↑ «Candidatura del PPC al Congreso de los Diputados y al Senado». PP Cataluña, 14-10-2011. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 13 juliol 2015].
  6. ↑ «Andrea Levy: «Hubo dos indignados: los de los smartphones y los que votaron al PP»». La Razón, 22-05-2012. [Consulta: 4 juliol 2015].
  7. ↑ «Andrea Levy fue becaria del consejero Antoni Siurana». El Triangle, 25-06-2015. Arxivat de l'original el 2015-07-06. [Consulta: 5 juliol 2015].
  8. ↑ «Lista oficial del PP a las elecciones europeas 25 de mayo 2014». [Consulta: 4 juliol 2015].
  9. ↑ «Andrea Levy, la cara y la voz del PP catalán apadrinada por Moragas». La Razón, 19-06-2015.
  10. ↑ Noguer, Miquel «Rajoy encarga a Albiol encabezar la marca España en Cataluña». El País, 29-07-2015 [Consulta: 30 juliol 2015].
  11. ↑ «Andrea Levy Soler: “El PP no es un partido machista”». Ediciones La 22. Arxivat de l'original el 2015-07-05. [Consulta: 4 juliol 2015].
  12. ↑ «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  13. ↑ "Pau Roca, el guitarrista indie que ha conquistado a Andrea Levy". La Razón, 12 set. 2016.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrea Levy Soler
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Andrea_Levy_Soler&oldid=32046940»