Andrea Nozzari
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1776 Vertova (Itàlia) |
| Mort | 12 desembre 1832 (56 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Tenor i baritenor |
| Instrument | Veu |
 | |
Andrea Nozzari (Vertova, 27 de febrer de 1776 - Nàpols, 22 de desembre de 1832) va ser un tenor italià.
Va estudiar a Bèrgam i Roma. És notable per als principals papers que Gioachino Rossini vga escriure per ell que majoritàriament es van estrenar als teatres de Domenico Barbaia a Nàpols. Aquests van ser:
- Leicester a Elisabetta, regina d'Inghilterra (1815)
- Otello a Otello (1816)
- Rinaldo a Armida (1817)
- Osiride a Mosè in Egitto (1818)
- Agorante a Ricciardo e Zoraide (1818)
- Pirro a Ermione (1819)
- Rodrigo a La donna del lago (1819)
- Paolo Erisso a Maometto II (1820)
- Antenore a Zelmira (1822)
Referències[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Osborne, Richard. Rossini. Londres: Dent, 1986. ISBN 0-460-03179-1.
- Warrack, John, and Ewan West. The Oxford Dictionary of Opera. Oxford: Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-869164-5.
- Zakševická, Eva, "Andrea Nozzari, papà dei tenori", 22 gener 2014, a operaplus.cz