Andreas Hofer
Andreas Hofer (St. Leonhard in Passeier, Tirol del Sud, 22 de novembre de 1767, - Màntua, 20 de febrer de 1810) fou un patriota tirolès. Era posader de professió, i fou l'instigador de la rebel·lió dels muntanyencs tirolesos contra l'imperialisme bonapartista, i precursor del nacionalisme pantirolès.
Andreas Hofer va néixer el 1767 a un poble del Passeiertal, situat al Tirol del Sud. Era posader com el seu pare, el 1791 es va casar amb Anna Ladurner i va ser escollit parlamentari. Durant la guerra de la Tercera Coalició contra les forces napoleòniques va ser nomenat capità d'una milícia i, després que el Tirol fos lliurat a Baviera a causa del Tractat de Pressburg el 1805, Hofer es va erigir en líder del moviment de resistència anti-bavarès.
Taula de continguts |
[modifica] La guerrilla tirolesa
El gener de 1809 va anar a Viena on l'emperador Francesc II li va oferir el seu suport moral enfront d'una possible insurrecció. El 9 d'abril de 1809 els rebels tirolesos, ajudats pels austríacs, aconseguiren la seva primera victòria sobre els bavaresos a Isel. L'11, les seves tropes els derroten a Sterzing. Aquestes victòries permeten l'ocupació d'Innsbruck. Hofer fou proclamat líder de l'exèrcit i, sobretot, la seva notorietat li conferí el títol de cap carismàtic del patriotisme tirolès. La victòria de Napoleó contra els austríacs de l'Arxiduc Carles, va dissipar les esperances d'èxit dels tirolesos.
Els bavaresos van tornar a ocupar Innsbruck però, quan les tropes napoleòniques van marxar, la rebel·lió va tornar a recuperar el seu ímpetu. El 25 i 29 de maig les forces de Hofer van derrotar els bavaresos a Iselberg i van prendre Innsbruck el 30 d'aquest mateix mes. El 19 de maig, Hofer rep una carta de l'emperador d'Àustria en la qual li assegura que no signarà mai el tractat de cessió del Tirol; un intendent austríac va ser nomenat per a administrar el país. Però la victòria de Wagram, el 16 de juliol, va acabar amb els èxits precedents. L'armistici de Znaim (12 de juliol) va deixar en mans de les tropes franceses al Tirol que va ser cedit a Baviera. Napoleó hi va enviar 40.000 homes per a ocupar Innsbruck. L'escamot va prosseguir amb la seva lluita.
El cap de Hofer va ser posat a preu. El 13 i 14 d'agost els rebels van derrotar el mariscal Lefebvre a Bergisel després d'una batalla de 12 hores i, de nou, van tornar a prendre Innsbruck.
[modifica] Un líder carismàtic
Hofer passa a ser comandant en cap de les tropes després de la batalla d'Hofburg portada a terme en nom de l'emperador d'Àustria. El 19 de setembre és guardonat amb una medalla imperial i l'emperador li assegura el suport d'Àustria. El Tractat de Schönbrunn reconduïx a l'escenari de l'armistici de Znaim pel qual, el Tirol, és retornat a Baviera. Hofer i les seves tropes deposen les armes sota la promesa d'una amnistia.
El 12 de novembre, Hofer rep informació sobre unes suposades victòries austríaques, cosa que l'incita a reprendre la lluita. Aquesta vegada la mobilització dels rebels no va ser tan nombrosa i les tropes franco-bavareses van reduir, ràpidament, a l'escamot. Hofer va fugir i es va aixoplugar a les muntanyes de la seva Passeiertal natal. Pel seu cap es van oferir 1.500 florins. Josef Raffl, el seu veí, el va trair i Hofer va ser capturat per les tropes italianes el 2 de gener de 1810, que el van enviar a la cort marcial de Màntua. Raffl va ser linxat.
[modifica] Caiguda de Hofer
La llegenda pretén que Napoleó va donar l'ordre d'un "just procés abans de ser condemnat" (més tard li confiarà a Metternich que Hofer havia estat executat contra la seva decisió). Andreas Hofer va ser afusellat el 20 de febrer de 1810. Hofer va ser considerat un màrtir a Alemanya i Àustria. El seu nom va ser un punt de referència contra el poder de Napoleó.
[modifica] Un símbol d'independència
El 1823, les restes de Hofer van ser traslladats de Màntua a Innsbruck. En 1834, la seva tomba va ser recoberta per un mausoleu de marbre. En 1818, la seva família va rebre un títol de noblesa atorgat per l'emperador d'Àustria. En 1893, a Bergisel (Innsbruck), es va erigir la seva estàtua en bronze. Cada any, a Meran, es representa la seva epopeia. L'himne de Andreas Hofer, és l'himne oficial del Tirol.
Durant els anys de controvèrsia lingüística al Tirol del Sud, la memòria de Hofer va ser utilitzada, sovint, com exemple de la resistència del poble sudtirolès davant les temptatives de italianització sorgides, especialment, durant el règim feixista.
[modifica] Bibliografia
- Sarzi, Roberto: "Andreas Hofer - A Mantova in catene...": La simpatia popolare per la vittima del dispotismo napoleonico, il processo e la condanna dell'eroe del Tirolo. - Mantova: Editoriale Sometti, 1999-2006. - ISBN 88-7495-174-4
- Fink, Humbert: Zu Mantua in Banden : das Leben und Sterben des Volkshelden Andreas Hofer (A Mantova in catene: vita e morte dell'eroe popolare Andreas Hofer). - Düsseldorf: Econ-Verl. 1992. - ISBN 3-430-12779-3
- Paulin, Karl: Andreas Hofer und der Tiroler Freiheitskampf 1809 : nach geschichtlichen Quellen (Andreas Hofer e la lotta tirolese per la libertà del 1809: secondo le fonti storiche). - Wien: Tosa-Verl., 1996. - ISBN 3-85001-579-3
- Sandbichler, Bernhard: Andreas Hofer 1809 : eine Geschichte von Treue und Verrat (Andreas Hofer 1809: una storia di fedeltà e tradimento). - Innsbruck: Tyrolia-Verl., 2002. - ISBN 3-7022-2488-2
- Autori Vari, Andreas Hofer eroe della fede. - Rimini: Il Cerchio, 1998. - ISBN 88-86583-48-6
[modifica] Vegeu també
- Das Andreas-Hofer-Lied, himne tirolès
- Peter Mayr
- Joachim Haspinger
