Andreas Marggraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andreas Sigismund Marggraf
Gravat de Marggraf, cap a 1770
Gravat de Marggraf, cap a 1770
Naixement 03 de març de 1709
Berlín, Alemanya
Mort 7 d'agost de 1782 (als 73 anys)
Berlín, Alemanya
Nacionalitat Alemany

Andreas Sigismund Marggraf (3 de març de 17097 d'agost de 1782) va ser un químic alemany i pioner de la química analítica des de Berlín, ciutat que aleshores era la capita de Margraviat de Brandenburg, dins de l’Imperi Romano-Germànic. Aïllà el zinc l’any 1746 escalfant la calamina i el carboni. El 1747, Marggraf anuncià el descobriment del sucre en la remolatxa i va idear un mètode per la seva extracció fent servir alcohol. El seu alumne Franz Achard més tard ideà un mètode industrial per extreure el sucre en la seva forma pura. Marggraf també és citat com el descobridor de l'àcid fòrmic i l'àcid fosfòric, encara que aquest segon descobriment s'atribueix també a Robert Boyle[1] i l’àcid fòrmic és més probable que fos descobert per John Ray.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Andreas Sigismund Marggraf era fill del faramacèutic Henning Christian Marggraf (1680–1754), qui tenia una farmàcia a Berlín. Andreas estudià amb Caspar Neuman a Berlín. Assistí a lliçons a la Universitat de Halle i es centrà en la química però el 1760 presidí la secció de Física a la Societät der Wissenschaften into the Akademie der Wissenschaften (Acadèmia Prussiana de les Ciències) es va retirar l’any 1781.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Marggraf introduí diversos nous mètodes en la química experimental. Va fer servir la precipitació química com a mètode d’anàlisi com en l’ús del blau de Prússia per detectar el ferro. El principal assoliment de Marggraf en la química inorgànica inclou la millora en la producció de fòsfor a partir de l’orina i la detecció de sals alcalina-metàl·liques en la cendra de les plantes i la seva identificació en el test de la flama. La seva extracció del sucre de les arrels de la remolatxa, que abans només estava disponible a partir de la canya de sucre, va ser el punt de partida de la indústria sucrera a Europa. Va ser el seu alumne Franz Achard, qui completà el seu treball i va desenvolupar un mètode econòmic d'extracció de suicre.[3][4][5] Altres alumnes de Marggraf inclouen Johann Gottlob Lehmann, Franz Carl Achard i probablement Valentin Rose el Vell i Martin Heinrich Klaproth.[3]

Aïllament del zinc[modifica | modifica el codi]

Marggraf ailllà el zinc l’any 1746 escalfant una mescla de calamina i carboni en un recinte tancat sense coure. Ell no sabia que aquest procés ja havia estat desenvolupat i patentat per William Champion a Anglaterra al voltant de 1738–1740 i per Anton von Swab a Suècia cap a 1742. Marggraf tanmateix describí el procés detlladament i establí la teoria bàsica, per la qual cosa sovint és citat com l’aillador del zinc.[6][7][8] TAquest porcés es va practicar comercialment l'any 1752.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Robert Boyle and Seventeenth-century Chemistry - Marie Boas Hall - Google Books». [Consulta: 02 de octubre de 2012].
  2. «John Ray: Naturalist: His Life and Works - Charles E. Raven - Google Books». [Consulta: 02 de octubre de 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 Plantilla:NDB
  4. Friedrich, Christoph. «Begründer der Zuckerindustrie». [Consulta: 12 gener 2010].
  5. Wolff, G.. «Franz Karl Achard, 1753-1821; a contribution of the cultural history of sugar». , vol. 7, 4, 1953, pàg. 253–4. PMID: 13086516.
  6. Gray, Leon. Zinc. Marshall Cavendish, 2005, p. 9. ISBN 0761419225. 
  7. Habashi, Fathi. «Discovering the 8th Metal» (PDF). International Zinc Association (IZA). [Consulta: 2008-12-13].
  8. Weeks, Mary Elvira. «III. Some Eighteenth-Century Metals». A: The Discovery of the Elements. Easton, PA: Journal of Chemical Education, 1933, p. 21. ISBN 0766138720. 
  9. Heiserman, David L. «Element 30: Zinc». A: Exploring Chemical Elements and their Compounds. New York: TAB Books, 1992, p. 122. ISBN 083063018X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreas Marggraf
  • EB1911 W1EC=1wstitle=Marggraf, Andreas Sigismund