Andreas Vesal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andreas Vesal

Gravat de 1542 representant Vesalius publicat a la pàgina XII en l'edició de 1543 "De humani corporis fabrica". Aquest exemplar és propietat del U.S. National Library of Medicine divisió dels National Institutes of Health (NIH).
Naixement Andries van Wesel
31 de desembre de 1514
Brussel·les
Defunció 15 d'octubre de 1564 (als 49 anys)
illa de Zacint (actualment Grècia, llavors domini de la República de Venècia)
Sepultura Desconeguda
Nacionalitat súbdit del Ducat de Brabant (llavors integrat en les Disset Províncies com a part del Sacre Imperi Romanogermànic)
Altres noms Andries van Wesel en la seva forma neerlandesa, més conegut pel seu nom llatinitzat de Vesalius,
Ocupador Professor d'anatomia a la Universitat de Pàdua i metge personal de l'emperador Carles V
Conegut per Revolucionar l'estudi de l'anatomia humana a partir de la dissecció de cadàvers.

Andreas Vesal o Andreas Vesalius fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI. Vesal representa el trencament amb el pensament de Galè sobre l'anatomia humana mitjançant l'observació directa de disseccions anatòmiques de cossos humans. Galè havia basat les seves aportacions en la dissecció d'animals, que trasposava per homologia a l'anatomia humana. L'obra magna de Vesal és De humani corporis fabrica, magistralment il·lustrada amb gravats de l'anatomia del cos humà de gran qualitat artística, molts dels quals possiblement dibuixats per Jan van Calcar, deixeble de Tiziano. En qualsevol cas, els gravats responen a la nova estètica renaixentista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en una família de metges, Vesal estudià a la Universitat Catòlica de Lovaina (Collège du Château) durant quatre anys. Per recomanació del professor i amic de la família, Nicolas Florenas, va estudiar a la facultat de medicina de la Sorbona (París).[1] Allí entrà en contacte amb Jacques Dubois (Jacobus Sylvius, 1478-1555) i Jean Guinter von Andernach (Johannes Guinterius Andernacus, 1487-1574), anatomistes galènics reputats. Vesal estudià a fons Galè, el "pare de la medicina medieval", que havia estat recentment reeditat.

La guerra entre Francesc I de França i l'emperador Carles V l'obligà a abandonar el Regne de França, ja que el seu pare era al servei de l'emperador Carles, retornant a Lovaina. El febrer de 1527 sense haver rebut el títol de batxiller, Vesal publicà Paraphrasis in nonum librum Rhazæ medici arabisun estudi sobre la novena obra de Razés sota la direcció de Rutgerius Rescius, professor de grec al Collegium trilingue de Lovaina; només un mes més tard l'obra fou reeditada a Basilea, el 1551 fou reeditada a Lió per Jean de Tournes.[1]

Les il·lustracions de les obres de Vesal representaven les estructures anatòmiques en posicions més demostratives que reals. En aquesta il·lustració es mostra el diafragma un cop retirat de la cavitat toràcica. La presència de la vena porta i l'hiat esofàgic permet fer-se una idea de la disposició d'aquest múscul dins del tòrax.

El 5 de desembre de 1537 feu la seva dissertatio a Pàdua amb la que guanyà el grau de doctor en medicina i començà immediatament a impartir classes d'anatomia en aquella universitat com a chirurgiæ explicator, aquell desembre realitzà la seva primera dissecció anatòmica pública.[1] El següent abril (1538) publicà Tabulæ anatomicæ sex, sis gravats dibuixats per Jan Stefan van Calcar. Aquestes representaven el fetge, la vena cava (vena del fetge), l'aorta (gran artèria), i tres esquelets en visió frontal, lateral i posterior respectivament.[2] El maig d'aquell any publica una revisió de Institutionum Anatomicarum quatuor libri de Guinter d'Andernach alguns dels canvis aportats en aquesta revisió foren incorporats per Andernach en posteriors edicions de l'obra.

El setembre de 1543 abandonà la seva plaça de professor per a esdevenir metge de la cort de l'emperador Carles.[3] Al cap d'un temps era cirurgià de l'exèrcit. Després tornà a Itàlia i viatjà a Basilea, Brussel·les, i finalment a Madrid on fou metge de la cort de Felip II de Castella.[3] A les darreries de la seva vida inicià un pelegrinatge a Jerusalem. Quan era a l'illa de Xipre fou sol·licitat a ocupar la plaça de Gabriele Falloppio. Quan navegava cap a Pàdua el seu vaixell naufragà morint a causa d'aquest fet.[4]

Impacte en la medicina[modifica | modifica el codi]

L'estudi i l'aprenentatge de la medicina a Europa fou durant segles basat únicament en l'estudi de les obres escrites per autors clàssics, essent Galè el principal autor de referència. Moltes d'aquestes obres perdudes a Europa després de la caiguda de l'imperi Romà provenien de traduccions de l'àrab o del grec clàssic i fins i tot contenien errors conceptuals degut a les traduccions. Tot i així els continguts de les obres eren presos dogmàticament, car resolien la majoria de problemes pràctics que requerien les pràctiques mèdiques de l'època i no eren qüestionades. D'aquesta manera Galè basava els seus estudis en l'estudi anatòmic d'animals transposant els resultats a l'anatomia humana.

Vesal reprengué l'observació directa dels processos naturals en el cos humà. En una època en què els metges a penes tocaven els seus pacients, excepte els cirurgians per raons evidents; Vesali fonamentà el seu estudi en la idea central de l'observació i manipulació del cos humà. Coneixedor de l'obra de Galè el cita freqüentment en les seves obres, tot i que alguns cops corregint-lo. Així s'entén l'esperit revolucionari de Vesal en el sentit que convertí l'obra de medicina en un "manual" que es basa en les obres antigues, però subjecte a la revisió d'aquestes a partir d'observacions anatòmiques directes.

Dos dels seus deixebles foren els catedràtics d'anatomia de la Universitat de València Pere Ximeno i Lluís Collado.[5]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]