Andreu Báthory

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andreu Báthory
Cardenal de l'Església Catòlica
Príncep-bisbe de Varmia
Andrzej Batory.PNG
Template-Cardinal (not a bishop).svg
Dades personals
Proclamació cardenalícia 1584
per Gregori XIII
Nascut 1562 o 1566
Mort 3 de novembre de 1599

Andreu Báthory (1563 - 1599) fou un Voivoda de Transsilvània, Cardenal Catòlic Romà i Gran Mestre de l'Orde del Drac.

Andreu Báthory era un dels membres més destacats de la influent família dels Bathory, una de les més importants de la noblesa hongaresa de Transsilvània. Encara que inicialment Andreu havia estat cridat a desempanyar la funció de clergue, va ser nomenat Voivoda (Príncep) de Transsilvània l'any 1598, quan renunciava el seu cosí Segimon Bathory, Voivoda de Transsilvània, a seguir al capdavant del Principat. Segimon primer abdicava a favor de l'Emperador Rodolf II, que també era Rei d'Hongria i com tal senyor nominal de Transsilvània, tot i que aquest Principat estava sota control de facto dels otomans, essent ells els que li donaren el status d'independència que gaudia a canvi de què es declarés tributari de la Sultà.

Amb l'abdicació de Segimon el Principat quedava integrat dins de l'estructura del Sacre Imperi Romà Germànic, cosa que no afavoria els interessos de la noblesa hongaresa local, motiu pels quals molts nobles pressionaren a Segimon a que es desdigués de la seva renúncia a favor de l'emperador Rodolf II i nomenés a algú de la seva confiança. La persona triada per Segimon fou el seu cosí, Andreu, que era Cardenal i segons ell era una persona de consens que evitaria la confrontació.

Però aquest consens no fou possible, ja que mentre que el Regne de Polònia i Lituània i els Otomans donaven el seu vistiplau al nomenament d'Andreu, Rodolf II s'oposava, en part perquè l'emperador no veia reconegudes les seves pretensions sobre el Principat i perquè al ser el nomenament d'Andreu Báthory com a Voivoda transsilvà una decisió de consens amb els otomans, aquest fet podia posar en perill la Coalició Antiotomana que el Papa Climent VIII havia propulsat.

Per tot plegat Rodolf II va ordenar al Voivoda de Valàquia, Miquel el Valent, que s'havia declarat vassall seu, trencant així el vassallatge dels prínceps valacs amb al Sublim Porta, a que envaís amb el suport de les tropes imperials Transsilvània i deposés a Andreu Bathory.

Així les tropes valaques comandades per Miquel el Valent i les imperials al capdavant de les quals marxava Giorgio Basta van derrotar a les tropes transsilvanes comandades pel mateix Andreu Bathory el 18 d'octubre de 1599 a la Batalla de Şelimbăr. Uns dies després, el 3 de novembre Andreu Bathory era executat pels seus enemics.

Amb la seva derrota i la seva mort, Transsilvània passava a estar sota control de Miquel el Valent, que exercia el títol de Voivoda en representació de l'emperador Rodolf II.


Precedit per:
Prospero Santacroce
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro

1584 – 7 de gener de 1587
Succeït per:
Girolamo Mattei
Precedit per:
Filippo Guastavillani
CardinalCoA PioM.svg
Cardenal diaca de Sant'Angelo in Pescheria

1587 - 1599
Succeït per:
Andrea Baroni Peretti Montalto
Precedit per:
Marcin Kromer
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Varmia

15891599
Succeït per:
Piotr Tylicki
Precedit per:
Segimon Bathory
Voivoda de Transsilvània
Estendard de Transsilvània

1598-1599
Succeït per:
Miquel el Valent


|}