Andreu Dameson i Aspa
| Andreu Dameson i Aspa | |
|---|---|
0.87em |
|
| Nom de naixement | Andreu Dameson i Aspa |
| Naixement | 17 de setembre de 1897 La Garriga (Vallès Oriental) |
| Defunció | 11 d'abril de 1967 Buenos Aires (Argentina) |
| Nacionalitat | Català |
| Art | pintura i dibuix |
Andreu Dameson i Aspa (La Garriga, Vallès Oriental, 17 de setembre de 1897 - Buenos Aires, Argentina, 11 d'abril de 1967 [1] fou un dibuixant, pintor, escriptor i periodista català.
Començà de molt jove dibuixant a la revista satírica garriguenca El Xàfec, els anys 1915 i 1916. El 1918 va anar a estudiar dibuix a Barcelona i més tard a París. De retorn a Catalunya, va col·laborar en les revistes L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia, a més a més de diverses publicacions locals del Vallès Oriental, com ara La Gralla de Granollers o, més tard, durant la Segona República Espanyola, El Farell de Caldes de Montbui o El Congost de la Garriga.
El 1923 es traslladà a l'Argentina, on inicià la seva col·laboració als diaris La Acción, Diario del Plata i a les publicacions franceses Le Sourire i Le Miroir. Fou director artístic de la revista Atlántida durant anys. L'any 1932 va prendre part en un concurs internacional de caricatura celebrat a Nova York on hi va obtenir el primer premi amb una caricatura de Francesc Macià, en competència amb altres artistes internacionals.
Va fer exposicions a Barcelona, París i l'Argentina amb caricatures de Mahatma Gandhi, Macià, Francesc Cambó i George Bernard Shaw entre d'altres. Aquesta última fou adquirida pel propi Bernard Shaw. L'any 1932 retorna a Catalunya i el 1933 fou nomenat fill predilecte de la Garriga. Durant la guerra civil espanyola va fer una exposició de dibuixos i retrats de caps d'Estat de tot el món, el producte de la qual fou destinat a l'ajut dels orfes catalans de la guerra.
Acabada la guerra, s'exilià primer a França i després a l'Argentina, d'on ja no tornaria i on treballà i col·laborà en els diaris i revistes Crítica, Ressorgiment i Catalunya. El seu dibuix per a la portada del número de novembre de 1940 de la revista Catalunya de Buenos Aires, una al·legoria a l'execució de Lluís Companys pel règim franquista va donar la volta al món.
[modifica] Notes
[modifica] Bibliografia
- Andreu, Miquel [et al]. Retrats de Garriguencs il·lustres. Primera edició. La Garriga: Edicions del Garbell, 2009, pàg. 53-65.
- Solà, Lluís; Capdevila, Jaume. Andreu Dameson. Geni de la caricatura. Barcelona: Ed. Dux / Fundació Josep Irla, 2011. ISBN 8493841463.