Andreu Serra i Rafart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1870  Taradell (Osona) |
| Mort | 1915 (44/45 anys) Ripoll |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, professor |
| Partit | Unió Republicana |
Andreu Serra i Rafart (Taradell, 1870-Ripoll, 1915)[1][2] va ser un mestre i advocat català.
Natural de Taradell, fill d'un petit industrial. Va estudiar en primer lloc la carrera de mestre i va exercir l'ensenyament durant uns mesos. Després va estudiar Dret i va formar un despatx d'advocats amb Francesc de Paula Masferrer i Arquimbau.[2]
Molt actiu en política, va estar vinculat als republicans lerrouxistes.[3] Va ser un dels fundadors de La Fraternitat Republicana de Vic (1904), formada per la fusió de republicans federals, progressistes i lerrouxistes,[4] i del periòdic La Justicia (1905), del qual també va ser director,[4] pel qual va tenir més d'una topada i enfrontament amb els catòlics vigatans, fins al punt de ser declarat enemic de l'Església Catòlica per part del bisbe Torras i Bages.[5]
El 1905 va ser candidat de la Unió Republicana a les eleccions provincials pel districte de Vic-Granollers,[2] pel fet de ser del territori i no ser fabricant.[6][7] No va guanyar l'acta de diputat, tot i que sí va obtenir bons resultats als pobles fabrils del Ter.[8] El 1907 va ser l'artífex d'articular un pacte entre el republicanisme local i el moviment catalanista vigatà per tal de contrarrestar els partits monàrquics,[9] i va ser nomenat candidat a les eleccions generals del mateix. Tanmateix va retirar la seva candidatura el 13 d'abril, quan els catalanistes van decidir donar suport al candidat carlí de Solidaritat Catalana.[10]
El 1910 va ser condemnat al desterrament de Vic durant més tres any, i a pagar una multa, a causa d'una denúncia per part del canonge Jaume Collell per un article on se'l criticava aparegut anys enrere a La Justicia.[11][12] Serra va decidir exiliar-se a Ripoll,[13] on va morir el 1915.[1]
Obres[modifica]
- Motet per a 3 veus i orquestra[14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Ripoll». La Publicidad, 17-07-1915.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Tornafoch, 2003, p. 409.
- ↑ Tornafoch, Xavier. Francesc Maria Masferrer: política i ciutadania (1889-1954). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 8.
- ↑ 4,0 4,1 Tornafoch, 2003, p. 78-79.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 80.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 54.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 101.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 103.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 116.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 119.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 126.
- ↑ «Notícies de Barcelona». La Veu de Catalunya, 13-06-1910.
- ↑ Tornafoch, 2003, p. 142.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria; Monells i Laqué, Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. 1ª Edició, Setembre 2012.. UAB Servei de publicacions, p. 586. ISBN 978-84-490-2891-5.
Bibliografia[modifica]
- Tornafoch, Xavier. Política, eleccions i caciquisme a Vic (1900-1931) (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.