Andreu apòstol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Andreu

Escultura de Camillo Rusconi, a Sant Joan del Laterà (Roma), s. XVIII
apòstol i màrtir; Protoklétos (el Cridat Primer)
Nom secular Grec: 'Ανδρέας (Andreas)
Naixement Desconeguda (s. I aC)
Betsaida (Galilea, Palestina)
Defunció Segona meitat del s. I
Patras (Acaia, Grècia)
Enterrament Catedral d'Amalfi (Itàlia); relíquies del crani a Patras (Grècia) i Sant Pere del Vaticà (Capella de sant Andreu)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 30 de novembre
Iconografia Amb barba i llibre; amb una creu en forma d'aspa
Patronatge Escòcia, Ucraïna, Rússia, Sicília, Grècia, Romania; Amalfi (Itàlia), Prússia

Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Ανδρέας Andreas) conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Originari de Betsaida, era fill d'un pescador anomenat Jonàs, però vivia a Cafarnaüm on treballava amb el seu germà Simó, conegut posteriorment com a Pere. Va ser deixeble de sant Joan Baptista; en batejar aquest a Jesús, Andreu va exclamar ¡Heus aquí l'anyell de Déu! i va decidir seguir a Jesucrist, sent el primer apòstol a ser cridat.

Segons Orígenes, Andreu va predicar a Grècia, al Mar Negre, a la regió d'Escítia i al Caucas; va ser el primer bisbe de Bizanci, un càrrec que finalment es convertiria en el patriarcat de Constantinoble. Per això, és considerat el cap de l'Església Ortodoxa, com Pere ho és de l'Església Catòlica Romana.

El text apòcrif Fets d'Andreu[1] explica que l'Apòstol Sant Maties fou enviat a predicar entre els caníbals, que l'agafaren per menjar-se'l, i que sant Andreu va anar a alliberar-lo.

Sant Andreu i alguns deixebles seus s'embarquen en una petita nau conduïda per tres persones (que resulten Jesús de Natzaret i dos àngels disfressats de pescadors) i arriben miraculosament a les portes de la ciutat on Sant Maties està recluït. Quan són a dins, ningú els captura i arriben a la presó, allí Andreu resa a Déu i els guàrdies de les cel·les cauen fulminats. Aleshores alliberen els presoners i Maties.

Mentrestant, els soldats de la ciutat van a la presó a agafar presoners per repartir-los al poble com a menjar però es troben la presó buida. Llavors agafen els cossos dels guàrdies morts i els duen a la plaça principal del poble. Quan ja tenen els ganivets a les mans per trossejar els cadàvers, sant Andreu els torna les mans de pedra. Aleshores tot el poble enfurismat linxa sant Andreu durant dos dies pels carrers de la població i a la nit el deixen tancat a la masmorra.

Durant la nit, de la boca d'una estàtua de marbre de la cel·la d'Andreu comença a brollar aigua en grans quantitats fins que tota la població queda inundada així com s'apareix l'arcàngel Sant Miquel i crea una muralla de foc al voltant de la ciutat perquè ningú es pogués escapar. D'aquesta manera van morint tots els ancians, dones i nens de la ciutat.

Quan els supervivents demanen perdó a Andreu aquest atura la plaga de l'aigua i del foc i ressuscita tots els que havien mort. Aleshores tota la població es converteix al cristianisme i construeix una església.

La tradició conta que va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus sinó amarrat, on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Els croats van prendre Constantinoble al segle XIII; poc després, les relíquies van ser robades i traslladades a diversos llocs, entre ells la catedral d'Amalfi, Itàlia, o a la població de Saint Andrew a Escòcia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser col·locat a la Basílica de Sant Pere. El papa Pau VI, com a gest ecumènic, el va retornar a l'Església Ortodoxa el 1964.

Sant Andreu és patró de Rússia, Romania, Escòcia i de la ciutat de Pica a Xile. Patró també de Serinyà, Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant Andreu del Palomar, la seva festa (30 de novembre) se celebra amb xocolatades i cercaviles de gegants.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

A partir de finals de l'Edat Mitjana, a Andreu se'l reconeix per la creu en forma d'aspa que prendrà el seu nom: creu de Sant Andreu, crucifixió imaginada com a parella a la del seu germà, sant Pere; no obstant això, es basa en una tradició que no es recolza en cap font documental.

Caravaggio, malgrat això, el representa en una creu llatina, al contrari que Rubens, que sí que ho fa en la mateixa aspa.

Altres episodis de la seva passió (arrest, flagel·lació, crucifixió, descens de la creu...) també han estat representats, així com de la seva vocació en la qual se li representa amb xarxa de pescador, gairebé sempre amb el seu germà Pere.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fets d'Andreu (anglès)