Andrew "Andy" Murray (Glasgow, 15 de maig de 1987) és un tennista professional escocès. Si bé ha dit que la seva superfície preferida és la terra batuda, ha aconseguit els seus millors resultats en pista dura. Ha estat un dels millors tennistes de finals dels 2000 arribant a la segona posició del rànquing mundial hi arribant a semifinals de tots els Grand Slams però sempre ha estat a l'ombra dels tres grans tennistes de la seva època Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Djokovic, a qui no va poder superar fins l'any 2012, on es va imposar als Jocs Olímpics de Londres i va guanyar el seu primer títol de Grand Slam.
Al llarg de la seva trajectòria fou finalista de torneigs Grand Slam en quatre ocasions però fins el 2012 no va aconseguir la primera victòria en una final, concretament el US Open. Poques setmanes abans havia guanyat la medalla d'or olímpica aconseguida en els Jocs Olímpics de Londres 2012, superant a Federer en la final, número 1 del rànquing i màxim favorit.
Murray va néixer el 15 de maig de 1987 a Glasgow (Escòcia), fill de Will i Judy, i té un germà un any més gran, Jamie, que també és tennista professional però es dedica bàsicament al circuit de dobles i que han jugat diversos torneigs junts. Quan tenia nou anys es van separar els seus pares i ambdós germans van anar a viure amb el seu pare i va estudiar a l'institut Dunblane High School.[1]
El 1996, als 8 anys d'edat, Murray va sobreviure a la Massacre de Dunblane, en la qual 16 xiquets i un mestre van ser assassinats en una escola primària.[2] Murray es va amagar en l'oficina del director durant el tràgic fet, encara que ha dit que no recorda gens sobre aquell moment.
Torneigs de Grand Slam [modifica]
Individual: 5 (1−4) [modifica]
| Resultat |
Núm. |
Any |
Torneig |
Oponent en la final |
Marcador |
| Finalista |
1. |
2008 |
US Open |
 Roger Federer |
2−6, 5−7, 2−6 |
| Finalista |
2. |
2010 |
Obert d'Austràlia |
Roger Federer |
3−6, 4−6, 6−7(11) |
| Finalista |
3. |
2011 |
Obert d'Austràlia (2) |
 Novak Đoković |
4−6, 2−6, 3−6 |
| Finalista |
4. |
2012 |
Wimbledon |
Roger Federer |
4−6, 7−5, 6−3, 6−4 |
| Guanyador |
1. |
2012 |
US Open |
Novak Đoković |
7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2 |
| Finalista |
5. |
2013 |
Obert d'Austràlia (3) |
Novak Đoković |
7−6(2), 6−7(3), 3−6, 2−6 |
Carrera esportiva [modifica]
Va començar a jugar a tennis amb cinc anys i va estar a les ordre de Leon Smith fins els disset anys. Amb dotze anys, va obtenir el Orange Bowl de Florida, prestigiós esdeveniment júnior. Als 15 anys es va traslladar a Barcelona per a entrenar-se en l'escola Sánchez-Casal Academy, on va entrenar a les ordres d'Emilio Sánchez Vicario. Al setembre de 2004, als 17 anys, va guanyar el Obert dels Estats Units en júniors. Dues setmanes més tard, va ser convocat per a representar a Gran Bretanya en la Copa Davis en la sèrie contra Àustria, encara que no va disputar cap dels partits que van determinar el resultat advers de 3-2. A final d'any li fou concedit el premi BBC Young Sports Personality of the Year al millor esportista jove de l'any 2004 que atorga la BBC.[3]
Va debutar en el circuit professional amb una invitació a l'Open SEAT de Barcelona però va perdre davant Jan Hernych. Després de diversos torneigs júniors, fou convidat al torneig de Queens on va aconseguir la primera victòria derrotant a Santiago Ventura. Gràcies a ser una de les promeses del tennis britànic, també va rebre una invitació per participar al torneig de Wimbledon. No va defraudar les expectatives i va arribar a tercera ronda derrotant a Radek Štěpánek, cap de sèrie 14, esdevenint així en el primer tennista escocès de l'Era Open en arribar a aquesta ronda. Després de jugar la Copa Davis, on va perdre el seu partit contra Stanislas Wawrinka, va arribar a la primera final ATP, concretament al torneig de Bangkok, però va coincidir amb el millor tennista del rànquing mundial, Roger Federer, que el va derrotar fàcilment. Va acabar la temporada en la posició 64 del rànquing quan va començar més enllà de la 400.
Ascens al Top 20 [modifica]
Andy Murray entrenant en el US Open (2007).
Per la temporada 2006 va decidir disputar tot el circuit ATP completament. Ben aviat va aconseguir el seu primer torneig professional a San Jose vencent a Lleyton Hewitt en la final. La prometedora temporada no va continuar tan reeixida i no va guanyar gaires partits fins arribar a Wimbledon, on va arribar a quarta ronda vencent a diversos caps de sèrie però va perdre davant Marcos Baghdatis. Aquests bons resultats van continuar a Washington, on fou finalista però va perdre contra Arnaud Clément. A Toronto va arribar a semifinals i a Cincinnati es convertí en un dels dos únics tennistes, junt a Rafael Nadal, que va derrotar a Federer durant l'any 2006. Al US Open també va arribar a la quarta ronda on fou vençut per Nikolay Davydenko. Tots aquests èxits li van permetre entrar al Top 20 del rànquing arribant fins la 17a posició a final d'any. Malgrat aquests resultats, va decidir canviar Brad Gilbert per Miles Maclagan com a entrenador principal.
Un important acord de patrocini amb Highland Spring per aproximadament un milió de lliures esterlines el va convertir en el tennista més ben pagat per un patrocini per samarretes.[4] El 2007 va començar arribant a la final de Doha on fou derrotat per Ivan Ljubičić. Després d'arribar a quarta ronda de l'Open d'Austràlia, on fou vençut per Nadal (número 2 del món), va defensar amb èxit el títol aconseguit a San Jose. Seguidament va encadenar tres semifinals consecutives a Memphis, Indian Wells i Miami, on va caure contra Roddick i Djokovic en els dos últims. Una important lesió en el canell va provocar que es perdés els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon, i va arribar just de forma en el US Open on només va arribar a tercera ronda. Posteriorment fou finalista a Metz, on el vencé Tommy Robredo. Murray va aconseguir el seu tercer títol ATP a Sant Petersburg, on va vèncer a Fernando Verdasco en la final. Tot i aquesta victòria, es va quedar a les portes del Top 10 i no va aconseguir plaça per disputar la Copa Masters.
Consolidació en el Top 4 [modifica]
Murray a la Copa Masters (2008).
Només començar l'any 2008 va guanyar el torneig de Doha derrotant al primer preclassificat, Nikolay Davydenko, en semifinals i al suís Stanislas Wawrinka en la final, i amb els punts aconseguits va tornar a entrar al Top 10. A l'Obert d'Austràlia va perdre en primera ronda davant el francès Jo-Wilfried Tsonga, que fou la revelació del torneig arribant a la final. Poc després va aconseguir el seu cinquè títol en el Torneig de Marsella derrotant en la final a Mario Ancic. Després d'una poca reeixida gira per Estats Units i en les pistes lentes d'Europa (va perdre davant Nicolás Almagro en la tercera ronda de Roland Garros), va arribar als quarts de final de Wimbledon però va caure fàcilment davant Rafael Nadal, després guanyador del torneig. El mateix Nadal el derrotà en semifinals del Masters del Canadà. A l'agost s'adjudicà el primer títol important de la seva carrera, Masters de Cincinnati, després de derrotar en la final al serbi Đoković per 7-6(4) i 7-6(5). Posteriorment va disputar els seus primers Jocs Olímpics però va caure inesperadament davant el taiwanès Ien-Hsun Lu. Tanmateix, poc després va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam. Pel camí va superar a Juan Martín del Potro i també a Nadal per primera vegada fins arribar a la seva primera final de Grand Slam, però fou vençut per Federer en tres sets. Era el primer britànic en arribar a una final de Grand Slam des de Greg Rusedski el 1997. A l'octubre va conquerir el seu segon Masters a Madrid, on va superar Federer a semifinals i Gilles Simon en la final. La fantàstica temporada va continuar amb el títol segon títol a Sant Petersburg la setmana següent, superant Andrey Golubev en la final. Així doncs, esdevenia el primer tennista britànic de la història en aconseguir cinc títol en una temporada, i també el primer en guanyar dos Masters.[5] Per primera ocasió es classificà per disputar la Copa Masters després d'arribar a la quarta posició del rànquing individual. A Xangai va guanyar els tres partits de la fase Round Robin, però a semifinals va patir el cansament de superar a Federer en el tercer partit i va caure davant Davydenko.
Només començar la temporada 2009 va disputar el torneig de Doha i va defensar el títol amb èxit contra Roddick per 6-4 6-2. Posteriorment participà en l'Obert d'Austràlia perdent en quarta ronda amb l'espanyol Fernando Verdasco. Seguidament va encadenar el segon títol de la temporada a Rotterdam vencent a Nadal en la final, qui va patir una complicació en el seu genoll dret i va haver de ser atès abans de començar el segon set, per 6-3, 4-6 i 6-0 en un partit de 1 hora i 50 minuts. En les semifinals del Indian Wells va vèncer per quarta vegada consecutiva a Federer, però en la final fou derrotat per Rafael Nadal per 6-1 i 6-2. A Miami derrotà a Djokovic per parcials de 6-2 i 7-5. L'assignatura pendent era la temporada sobre terra batuda i va seguir progressant. En el Màsters de Montecarlo perd a semifinals davant el rei d'aquesta superfície, Rafael Nadal, però a Roma va caure precipitadament a segona ronda. Tanmateix, la progressió li va valer l'entrada al número tres del rànquing mundial, el primer tennista britànic que ho aconseguia en l'Era Open. Arribava al Màsters de Madrid amb la intenció de defensar el títol aconseguit en l'edició anterior, però amb el canvi de superfície de dura a pols de rajola, només va poder arriba als quarts de final vençut per Juan Martín del Potro. Al Roland Garros va arribar a quarts de final caient davant Fernando González. Poc després va arribar el seu primer títol sobre gespa amb la victòria a Queen's, fet que no aconseguia un tennista britànic des de 1938. Afrontava el Wimbledon amb l'esperança de trencar la maledicció dels tennistes locals, però malgrat els seus esforços, caigué a semifinals amb l'estatunidenc Andy Roddick en quatre sets. A Mont-real va aconseguir un nou títol superant a Del Potro per parcials de 6-7, 7-6 i 6-1. Els punts aconseguits li van permetre pujar fins la segona posició del rànquing mundial, acabant d'aquesta manera amb la hegemonia de quatre anys de Federer i Nadal ocupant les dues privilegiades posicions. Defensava el títol a Cincinnati però va caure a semifinals davant el suís Federer. Al US Open va arribar a quarta ronda però fou superat per Marin Cilic per problemes en un canell. Posteriorment va tornar al circuit amb èxit aconseguint el sisè títol de la temporada a València. A la Copa Masters va guanyar dos partits en la fase inicial, però un empat a victòries i sets el deixà fora només per un sol joc. Finalment acabà la temporada en la quarta posició de rànquing novament.
Andy i Jamie Murray durant un partit de dobles (2011)
Va començar l'any 2010 disputant la Copa Hopman junt a Laura Robson i van arribar fins la final que van perdre davant la parella espanyola. Seguidament va començar l'Open d'Austràlia com a cinquè cap de sèrie. A quarts de final va superar a Nadal, número 2 del món i es va plantar a la final després de vèncer a Cilic. En la seva segona final de Grand Slam, va tornar a caure davant Federer en tres sets. Posteriorment va disputar diversos torneigs de pista dura i terra batuda sense èxit i perdent en les primeres rondes. Al Roland Garros va caure a quarta ronda davant Tomáš Berdych. La temporada d'herba fou més positiva, no obstant no va aconseguir defensar el títol a Queen's. A Wimbledon va rebre la visita de la reina Elisabet II, primera visita al torneig des de 1977, en el seu partit de segona ronda. Va arribar fins a semifinals on va perdre contra Nadal, que en fou el campió. A finals de juliol va decidir acomiadar el seu entrenador Maclagan i reemplaçar-lo pel català Àlex Corretja. El primer torneig amb el nou entrenador fou a Los Angeles, on fou finalista després de caure davant Sam Querrey. Al Masters de Canadà va aconseguir defensar el títol guanyat en l'edició anterior, superant pel camí als dos millors tennistes del rànquing. A Cincinnati va patir problemes de salud per culpa de calor i va caure a quarts de final. A l'US Open fou superat per Wawrinka a tercera ronda. A Xangai va aconseguir el segon títol de l'any, ambdós Màsters i vencent a Federer en la final. Amb aquest aconseguia el sisè títol de categoria Masters en la seva trajectòria. A València no va aconseguir defensar el títol caient precipitadament a segona ronda davant Juan Mónaco. Tanmateix, va participar en dobles junt al seu germà aconseguint el seu primer títol en aquesta categoria davant Mahesh Bhupathi i Max Mirnyi. En una nova participació a la Copa Masters, va aconseguir dues victòries en la fase inicial però va caure a semifinals davant Nadal. Els punts aconseguit li van permetre recuperar la quarta posició del rànquing i acabar la temporada en aquesta posició per tercer any consecutiu.
Novament va començar la temporada disputant la Copa Hopman junt a Laura Robson però foren eliminats durant la fase de grups, tot i que Murray va guanyar tots els partits individuals. En l'Open d'Austràlia va repetir el mateix resultat que l'any anterior sent finalista però aquest cop contra Djokovic. Seguidament va enganxar una ratxa negativa amb derrotes en els primers partits a Rotterdam, Indian Wells i Miami, i decidí trencar amb el seu entrenador Àlex Corretja.[6] A Rotterdam també va disputar el quadre de dobles junt al seu germà Jamie Murray arribant a semifinals. Va tornar al circuit disputant el torneig de Montecarlo, arribant a semifinals fins trobar-se a Nadal. A Madrid fou eliminat a tercera ronda mentre que a Roma va arribar a semifinals. En el Roland Garros va millorar el seu millor resultat arribant a semifinals però el va derrotar Nadal, dominador sobre terra batuda. La primera alegria de l'any arribà al torneig de Queen's, on superà a Tsonga en la final. A Wimbledon arribà a semifinals on va caure davant Nadal. A Canadà, on defensava dos títols consecutius, no va passar de segona ronda en ser derrotat per Kevin Anderson. Es va refer en imposar-se en la final de Cincinnati contra Djokovic. En el US Open fou derrotat novament per Nadal en semifinals, tercera semifinal de Grand Slam del 2011 consecutiva on era derrotat per Nadal. Posteriorment s'imposà en els torneigs menors de Bangkok i Tòquio davant Donald Young i Nadal, primera vegada que el superava aquest any. També va disputar el quadre de dobles junt al seu germà i s'imposaren en la final, esdevenint l'únic tennista de l'any en guanyar ambdós títols en el mateix torneig. A Xangai va reeditar el títol derrotant a David Ferrer en la final. Aquest es va venjar en el primer de partit de la fase de grups del ATP World Tour Finals i Murray es va retirar del torneig per una lesió. Novament acabà la temporada en el quart lloc del rànquing individual per quart any consecutiu.
Primer Grand Slam i or olímpic [modifica]
Va començar temporada sota les ordres de l'ex-tennista Ivan Lendl i ja en el primer torneig es van endur el títol a Sydney derrotant a Alexandr Dolgopolov en la final. També va jugar en dobles junt al seu germà arribant a quarts de final. En el primer Grand Slam a l'Open d'Austràlia va caure davant Djokovic a semifinals després de gairebé cinc hores de partit. A Dubai es va revenjar però fou superat per Federer en la final. Posteriorment fou novament sorprès a segona ronda d'Indian Wells però es va refer disputant la final de Miami, on va perdre contra Djokovic. Llavors va caure a quarts de final a Montecarlo i Barcelona, mentre que a Roma només va arribar a tercera ronda. En el Roland Garros va arribar a quarts de final en caure contra Ferrer. Sobre herba va caure en el primer partit a Queen's contra Nicolas Mahut. Malgrat aquests mal resultats, a Wimbledon es va plantar en la final, trencant així 74 anys de sequera que portaven els tennistes britànics per disputar la final del seu torneig més important, el darrer havia estat Bunny Austin l'any 1938.[7] En la final, però, Federer es va imposar en quatre sets.
Laura Robson i Murray disputant un partit de dobles mixtos als Jocs Olímpics (2012)
Poques setmanes després es van celebrar els Jocs Olímpics de Londres on la competició es disputava en les mateixes instal·lacions de Wimbledon i Murray era la màxima esperança local en el tennis. Va disputar els tres esdeveniments als quals podia participar individual, dobles masculins junt al seu germà Jamie i dobles mixtos junt a la seva compatriota Laura Robson. En el quadre de dobles mixtos van avançar fins a la final malgrat no ser caps de sèrie, però allà foren derrotats pels màxims favorits, la parella bielorussa formada per Victoria Azarenka i Max Mirnyi, enduent-se així la medalla d'argent. En els dobles masculins van ser derrotats tot just en el primer partit pels austríacs Jürgen Melzer i Alexander Peya.[8] En el quadre individual estigué molt segur de si mateix cedint només un set fins classificar-se per la final, on casualment va coincidir amb Federer, repetint així la final que havien disputat un mes abans pel Grand Slam de Wimbledon i en el mateix escenari. Murray es va poder imposar en aquesta ocasió en relativa facilitat aconseguint així el títol més important de la seva carrera.[9]
Durant l'estiu va disputar el Canadà però es va retirar a tercera ronda a causa d'una lesió al genoll, i a Cincinnati també va caure a tercera ronda davant Jeremy Chardy. En el darrer Grand Slam de la temporada, el US Open, Murray va avançar fins la final no sense problemes. Destaca el partit contra Feliciano López on hagué de guanyar tres tie-breaks per passar de ronda. En la final coincidí amb Djokovic però el superà en cinc sets molt disputats, esdevenint així el primer tennista britànic en guanyar un títol Grand Slam des de Fred Perry l'any 1936. Posteriorment va disputar el torneig de Tòquio, en el qual defensava el títol, però fou superat per Milos Raonic en semifinals. A Xangai tampoc va poder reeditar el títol en ser derrotat per Djokovic en la final. Amb la baixa de Nadal durant tota la segona meitat de l'any a causa d'una lesió, Murray es va assegurar la tercera plaça del rànquing i per fi superava la quarta posició a final d'any. En l'ATP World Tour Finals es va classificar per semifinals després de vèncer a Berdych i Tsonga però perdre davant Djokovic. A semifinals no pogué superar a Federer acabant la temporada només amb tres títols però un era un Grand Slam i l'altre representava l'or olímpic, i un registre de 56 victòries i 16 derrotes.
Palmarès: 28 (26−2−0) [modifica]
Individual: 40 (26−14) [modifica]
| Llegenda (pre/post 2009) |
| Grand Slams (1−5) |
| Jocs Olímpics Or (1−0) |
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0) |
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (9−3) |
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (3−1) |
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (12−5) |
|
| Títols per superfície |
| Dura (21−13) |
| Gespa (3−1) |
| Terra batuda (0−0) |
| Moqueta (1−0) |
|
| Resultat |
Núm. |
Data |
Torneig |
Superfície |
Oponent en la final |
Marcador |
| Finalista |
1. |
1 d'octubre de 2005 |
 Bangkok, Tailàndia |
Dura (i) |
Roger Federer |
3−6, 5−7 |
| Guanyador |
1. |
13 de febrer de 2006 |
 San José, Estats Units |
Dura (i) |
 Lleyton Hewitt |
2−6, 6−1, 7−6(3) |
| Finalista |
2. |
6 d'agost de 2006 |
Washington DC, Estats Units |
Dura |
 Arnaud Clément |
6−7(4), 2−6 |
| Finalista |
3. |
6 d'agost de 2007 |
 Doha, Qatar |
Dura |
 Ivan Ljubičić |
4−6, 4−6 |
| Guanyador |
2. |
12 de febrer de 2007 |
San José (2) |
Dura (i) |
Ivo Karlović |
6−7(3), 6−4, 7−6(2) |
| Finalista |
4. |
7 d'octubre de 2007 |
Metz, França |
Dura (i) |
 Tommy Robredo |
6−0, 2−6, 3−6 |
| Guanyador |
3. |
28 d'octubre de 2007 |
 Sant Petersburg, Rússia |
Moqueta (i) |
 Fernando Verdasco |
6−2, 6−3 |
| Guanyador |
4. |
5 de gener de 2008 |
Doha |
Dura |
Stanislas Wawrinka |
6−4, 4−6, 6−2 |
| Guanyador |
5. |
17 de febrer de 2008 |
Marsella, França |
Dura (i) |
Mario Ančić |
6−3, 6−4 |
| Guanyador |
6. |
3 d'agost de 2008 |
Cincinnati, Estats Units |
Dura |
Novak Đoković |
7−6(4), 7−6(5) |
| Finalista |
5. |
8 de setembre de 2008 |
US Open, Estats Units |
Dura |
Roger Federer |
2−6, 5−7, 2−6 |
| Guanyador |
7. |
19 d'octubre de 2008 |
Madrid, Espanya |
Dura (i) |
Gilles Simon |
6−4, 7−6(6) |
| Guanyador |
8. |
26 d'octubre de 2008 |
Sant Petersburg (2) |
Dura (i) |
 Andrey Golubev |
6−1, 6−1 |
| Guanyador |
9. |
10 de gener de 2009 |
Doha (2) |
Dura |
Andy Roddick |
6−4, 6−2 |
| Guanyador |
10. |
15 de febrer de 2009 |
 Rotterdam, Països Baixos |
Dura (i) |
 Rafael Nadal |
6−4, 4−6, 6−0 |
| Finalista |
6. |
22 de març de 2009 |
Indian Wells, Estats Units |
Dura |
Rafael Nadal |
1−6, 2−6 |
| Guanyador |
11. |
5 d'abril de 2009 |
Miami, Estats Units |
Dura |
Novak Đoković |
6−2, 7−5 |
| Guanyador |
12. |
14 de juny de 2009 |
 Queen's, Regne Unit |
Gespa |
James Blake |
7−5, 6−4 |
| Guanyador |
13. |
16 d'agost de 2009 |
 Mont-real, Canadà |
Dura |
 Juan Martín del Potro |
6−7(4), 7−6(3), 6−1 |
| Guanyador |
14. |
8 de novembre de 2009 |
València, Espanya |
Dura (i) |
Mikhail Youzhny |
6−3, 6−2 |
| Finalista |
7. |
31 de gener de 2010 |
Open d'Austràlia, Austràlia |
Dura |
Roger Federer |
3−6, 4−6, 6−7(11) |
| Finalista |
8. |
1 d'agost de 2010 |
Los Angeles, Estats Units |
Dura |
Sam Querrey |
7−5, 6−7(2), 3−6 |
| Guanyador |
15. |
15 d'agost de 2010 |
Toronto (2) |
Dura |
Roger Federer |
7−5, 7−5 |
| Guanyador |
16. |
17 d'octubre de 2010 |
 Xangai, Xina |
Dura |
Roger Federer |
6−3, 6−2 |
| Finalista |
9. |
30 de gener de 2011 |
Open d'Austràlia (2) |
Dura |
Novak Đoković |
4−6, 2−6, 3−6 |
| Guanyador |
17. |
12 de juny de 2011 |
Queen's (2) |
Gespa |
Jo-Wilfried Tsonga |
3−6, 7−6(2), 6−4 |
| Guanyador |
18. |
21 d'agost de 2011 |
Cincinnati (2) |
Dura |
Novak Đoković |
6−4, 3−0, retirada |
| Guanyador |
19. |
2 d'octubre de 2011 |
Bangkok |
Dura (i) |
Donald Young |
6−2, 6−0 |
| Guanyador |
20. |
9 d'octubre de 2011 |
 Tòquio, Japó |
Dura |
Rafael Nadal |
3−6, 6−2, 6−0 |
| Guanyador |
21. |
16 d'octubre de 2011 |
Xangai (2) |
Dura |
 David Ferrer |
7−5, 6−4 |
| Guanyador |
22. |
8 de gener de 2012 |
Brisbane, Austràlia |
Dura |
 Alexandr Dolgopolov |
6−1, 6−3 |
| Finalista |
10. |
3 de març de 2012 |
 Dubai, Emirats Àrabs Units |
Dura |
Roger Federer |
5−7, 4−6 |
| Finalista |
11. |
4 d'abril de 2012 |
Miami |
Dura |
Novak Đoković |
1−6, 6−7(4) |
| Finalista |
12. |
8 de juliol de 2012 |
Wimbledon, Regne Unit |
Gespa |
Roger Federer |
6−4, 5−7, 3−6, 4−6 |
| Guanyador |
23. |
5 d'agost de 2012 |
Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit |
Gespa |
Roger Federer |
6−2, 6−1, 6−4 |
| Guanyador |
24. |
10 de setembre de 2012 |
US Open |
Dura |
Novak Đoković |
7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2 |
| Finalista |
13. |
14 d'octubre de 2012 |
Xangai |
Dura |
Novak Đoković |
7−5, 6−7(11), 3−6 |
| Guanyador |
25. |
6 de gener de 2013 |
Brisbane (2) |
Dura |
 Grigor Dimitrov |
7−6(0), 6−4 |
| Finalista |
14. |
27 de gener de 2013 |
Open d'Austràlia (3) |
Dura |
Novak Đoković |
7−6(2), 6−7(3), 3−6, 2−6 |
| Guanyador |
26. |
31 de març de 2013 |
Miami (2) |
Dura |
David Ferrer |
2−6, 6−4, 7−6(1) |
Dobles: 3 (2−1) [modifica]
| Llegenda (pre/post 2009) |
| Grand Slams (0−0) |
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0) |
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−0) |
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (2−0) |
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (0−1) |
|
| Títols per superfície |
| Dura (2−1) |
| Gespa (0−0) |
| Terra batuda (0−0) |
| Moqueta (0−0) |
|
- ↑ Malcolm Folley i Patricia Kane. «What really upset Andy? The day that Judy walked out on us» (en anglès). Daily Mail, 05/07/2009. [Consulta: 07/07/2011].
- ↑ «Faultless young Scot who is all set to take on the tennis world» (en anglès). The Scotsman, 14/09/2004. [Consulta: 07/07/2011].
- ↑ «BBC Scotland audiences serve ace result for Andrew Murray in Sports Personality poll» (en anglès). BBC, 09/12/2005. [Consulta: 07/07/2011].
- ↑ «Murray in major sponsorship deal» (en anglès). BBC News, 29/12/2006. [Consulta: 07/07/2011].
- ↑ Bierley, Steve. «Murray masters Madrid on his path to grander ambitions» (en anglès). The Guardian, 20/10/2008. [Consulta: 08/07/2011].
- ↑ «Andy Murray parts with coach Alex Corretja» (en anglès). BBC, 29/03/2011. [Consulta: 29/11/2012].
- ↑ Karen, Mattias. «Andy Murray is first Brit to make Wimbledon finals in 74 years» (en anglès). The Augusta Chronicle, 06/07/2012. [Consulta: 02/12/2012].
- ↑ «Andy and Jamie Murray beaten in Olympic tennis doubles» (en anglès). BBC, 28/07/2012. [Consulta: 02/12/2012].
- ↑ Ornstein, David. «Andy Murray wins men's singles Olympics tennis gold» (en anglès). BBC, 05/08/2012. [Consulta: 02/12/2012].
Enllaços externs [modifica]
Escòcia
Or (2012)
Argent (2012)
Roger Federer
Novak Đoković
Laura Robson
Victoria Azarenka
Bangkok, Tailàndia
San José, Estats Units
Lleyton Hewitt
Arnaud Clément
Doha, Qatar
Ivan Ljubičić
Tommy Robredo
Sant Petersburg, Rússia
Fernando Verdasco
Andrey Golubev
Rotterdam, Països Baixos
Rafael Nadal
Mont-real, Canadà
Juan Martín del Potro
Xangai, Xina
Tòquio, Japó
David Ferrer
Alexandr Dolgopolov
Dubai, Emirats Àrabs Units
Grigor Dimitrov
Jonathan Erlich
Mahesh Bhupathi
František Čermák
Filip Polášek
