Andrew Murray

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Andy Murray
Localització d'Andrew Murray
Andy Murray (2008)
Nom real Andrew Barron Murray
País Escòcia Escòcia
Residència Londres, Anglaterra
Naixença 15 de maig de 1987 (1987-05-15) (26 anys)
Glasgow, Escòcia
Alçada 1.90 m
Pes 85 kg
Professional 2005
Joc Dretà (revés a dues mans)
Diners guanyats US$ 30.584.102
Web oficial Web oficial
Individual
Rècord partits 431 - 134 (76,28%)
Títols 28
Millor rànquing 2 (17 d'agost 2009)
Grand Slams
Open d'Austràlia F (2010, 2011, 2013)
Roland Garros SF (2011)
Wimbledon G (2013)
US Open G (2012)
Altres torneigs
Copa Masters SF (2008, 2010, 2012)
Jocs Olímpics Or Or (2012)
Dobles
Rècord partits 53 - 58 (47,75%)
Títols 2
Millor rànquing 51 (17 d'octubre de 2011)
Grand Slams
Open d'Austràlia 1R (2006)
Roland Garros 2R (2006)
Wimbledon 1R (2005)
US Open 2R (2008)
Altres torneigs
Jocs Olímpics 2R (2008)
Dobles mixtos
Rècord partits 6 - 4 (60%)
Jocs Olímpics Argent Argent (2012)

Perfil de Andy Murray a l'ATP
Darrera actualització: 05/03/2014

Andrew Barron "Andy" Murray OBE (Glasgow, 15 de maig de 1987) és un tennista professional escocès. Si bé ha dit que la seva superfície preferida és la terra batuda, ha aconseguit els seus millors resultats en pista dura. Ha estat un dels millors tennistes de finals dels 2000 arribant a la segona posició del rànquing mundial hi arribant a semifinals de tots els Grand Slams. Tanmateix, sempre ha estat a l'ombra dels tres grans tennistes de la seva època Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Đoković, als quals no va poder superar fins a l'any 2012, on es va imposar als Jocs Olímpics de Londres i va guanyar el seu primer títol de Grand Slam.

Al llarg de la seva trajectòria fou finalista de torneigs Grand Slam en quatre ocasions però fins al 2012 no va aconseguir la primera victòria en una final, concretament el US Open. Poques setmanes abans havia guanyat la medalla d'or olímpica aconseguida en els Jocs Olímpics de Londres 2012, superant a Federer en la final, número 1 del rànquing i màxim favorit.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Murray va néixer el 15 de maig de 1987 a Glasgow (Escòcia), fill de Will i Judy, i té un germà un any més gran, Jamie, que també és tennista professional però es dedica bàsicament al circuit de dobles i que han jugat diversos torneigs junts. Quan tenia nou anys es van separar els seus pares i ambdós germans van anar a viure amb el seu pare i va estudiar a l'institut Dunblane High School.[1]

El 1996, als 8 anys d'edat, Murray va sobreviure a la Massacre de Dunblane, en la qual 16 xiquets i un mestre van ser assassinats en una escola primària.[2] Murray es va amagar en l'oficina del director durant el tràgic fet, encara que ha dit que no recorda gens sobre aquell moment.

El 29 de desembre de 2012 fou distingit com a Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) pel Príncep Guillem de Cambridge en reconeixement als èxits obtinguts en el món del tennis, per la medalla d'or en els Jocs Olímpics de Londres de 2012, i especialment per ser el primer tennista britànic en conquerir Wimbledon en categoria individual després de 77 anys de sequera.[3]

Torneigs de Grand Slam[modifica | modifica el codi]

Individual: 6 (2−4)[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Any Torneig Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 2008 US Open Flag of Switzerland.svg Roger Federer 2−6, 5−7, 2−6
Finalista 2. 2010 Obert d'Austràlia Flag of Switzerland.svg Roger Federer 3−6, 4−6, 6−7(11)
Finalista 3. 2011 Obert d'Austràlia (2) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 4−6, 2−6, 3−6
Finalista 4. 2012 Wimbledon Flag of Switzerland.svg Roger Federer 4−6, 7−5, 6−3, 6−4
Guanyador 1. 2012 US Open Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2
Finalista 5. 2013 Obert d'Austràlia (3) Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(2), 6−7(3), 3−6, 2−6
Guanyador 2. 2013 Wimbledon Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 7−5, 6−4

Jocs Olímpics[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Oponent Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−2, 6−1, 6−4

Dobles mixtos[modifica | modifica el codi]

Any Campionat Parella Oponents Resultat
2012 Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Flag of the United Kingdom.svg Laura Robson Flag of Belarus.svg Victoria Azarenka
Flag of Belarus.svg Max Mirni
6−2, 3−6, [8−10]

Carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Va començar a jugar a tennis amb cinc anys i va estar a les ordre de Leon Smith fins als disset anys. Amb dotze anys, va obtenir el Orange Bowl de Florida, prestigiós esdeveniment júnior. Als 15 anys es va traslladar a Barcelona per a entrenar-se en l'escola Sánchez-Casal Academy, on va entrenar a les ordres d'Emilio Sánchez Vicario. Al setembre de 2004, als 17 anys, va guanyar el Obert dels Estats Units en júniors. Dues setmanes més tard, va ser convocat per a representar a Gran Bretanya en la Copa Davis en la sèrie contra Àustria, encara que no va disputar cap dels partits que van determinar el resultat advers de 3-2. A final d'any li fou concedit el premi BBC Young Sports Personality of the Year al millor esportista jove de l'any 2004 que atorga la BBC.[4]

Va debutar en el circuit professional amb una invitació a l'Open SEAT de Barcelona però va perdre davant Jan Hernych. Després de diversos torneigs júniors, fou convidat al torneig de Queens on va aconseguir la primera victòria derrotant a Santiago Ventura. Gràcies a ser una de les promeses del tennis britànic, també va rebre una invitació per participar en el torneig de Wimbledon. No va defraudar les expectatives i va arribar a tercera ronda derrotant a Radek Štěpánek, cap de sèrie 14, esdevenint així en el primer tennista escocès de l'Era Open en arribar a aquesta ronda. Després de jugar la Copa Davis, on va perdre el seu partit contra Stanislas Wawrinka, va arribar a la primera final ATP, concretament al torneig de Bangkok, però va coincidir amb el millor tennista del rànquing mundial, Roger Federer, que el va derrotar fàcilment. Va acabar la temporada en la posició 64 del rànquing quan va començar més enllà de la 400.

Ascens al Top 20[modifica | modifica el codi]

Andy Murray entrenant en el US Open (2007).

Per la temporada 2006 va decidir disputar tot el circuit ATP completament. Ben aviat va aconseguir el seu primer torneig professional a San Jose vencent a Lleyton Hewitt en la final. La prometedora temporada no va continuar tan reeixida i no va guanyar gaires partits fins a arribar a Wimbledon, on va arribar a quarta ronda vencent a diversos caps de sèrie però va perdre davant Màrkos Bagdatís. Aquests bons resultats van continuar a Washington, on fou finalista però va perdre contra Arnaud Clément. A Toronto va arribar a semifinals i a Cincinnati es convertí en un dels dos únics tennistes, junt a Rafael Nadal, que va derrotar a Federer durant l'any 2006. Al US Open també va arribar a la quarta ronda on fou vençut per Nikolai Davidenko. Tots aquests èxits li van permetre entrar al Top 20 del rànquing arribant fins a la 17a posició a final d'any. Malgrat aquests resultats, va decidir canviar Brad Gilbert per Miles Maclagan com a entrenador principal.

Un important acord de patrocini amb Highland Spring per aproximadament un milió de lliures esterlines el va convertir en el tennista més ben pagat per un patrocini per samarretes.[5] El 2007 va començar arribant a la final de Doha on fou derrotat per Ivan Ljubičić. Després d'arribar a quarta ronda de l'Open d'Austràlia, on fou vençut per Nadal (número 2 del món), va defensar amb èxit el títol aconseguit a San Jose. Seguidament va encadenar tres semifinals consecutives a Memphis, Indian Wells i Miami, on va caure contra Roddick i Đoković en els dos últims. Una important lesió en el canell va provocar que es perdés els Grand Slams de Roland Garros i Wimbledon, i va arribar just de forma en el US Open on només va arribar a tercera ronda. Posteriorment fou finalista a Metz, on el vencé Tommy Robredo. Murray va aconseguir el seu tercer títol ATP a Sant Petersburg, on va vèncer a Fernando Verdasco en la final. Tot i aquesta victòria, es va quedar a les portes del Top 10 i no va aconseguir plaça per disputar la Copa Masters.

Consolidació en el Top 4[modifica | modifica el codi]

2008[modifica | modifica el codi]

Murray a la Copa Masters (2008).

Només començar l'any 2008 va guanyar el torneig de Doha derrotant al primer preclassificat, Nikolai Davidenko, en semifinals i al suís Stanislas Wawrinka en la final, i amb els punts aconseguits va tornar a entrar al Top 10. A l'Obert d'Austràlia va perdre en primera ronda davant el francès Jo-Wilfried Tsonga, que fou la revelació del torneig arribant a la final. Poc després va aconseguir el seu cinquè títol en el Torneig de Marsella derrotant en la final a Mario Ancic. Després d'una poca reeixida gira per Estats Units i en les pistes lentes d'Europa (va perdre davant Nicolás Almagro en la tercera ronda de Roland Garros), va arribar als quarts de final de Wimbledon però va caure fàcilment davant Rafael Nadal, després guanyador del torneig. El mateix Nadal el derrotà en semifinals del Masters del Canadà. A l'agost s'adjudicà el primer títol important de la seva carrera, Masters de Cincinnati, després de derrotar en la final al serbi Đoković per 7-6(4) i 7-6(5). Posteriorment va disputar els seus primers Jocs Olímpics però va caure inesperadament davant el taiwanès Ien-Hsun Lu. Tanmateix, poc després va aconseguir el seu millor resultat en un Grand Slam. Pel camí va superar a Juan Martín del Potro i també a Nadal per primera vegada fins a arribar a la seva primera final de Grand Slam, però fou vençut per Federer en tres sets. Era el primer britànic a arribar a una final de Grand Slam des de Greg Rusedski el 1997. A l'octubre va conquerir el seu segon Masters a Madrid, on va superar Federer a semifinals i Gilles Simon en la final. La fantàstica temporada va continuar amb el títol segon títol a Sant Petersburg la setmana següent, superant Andrei Gólubev en la final. Així doncs, esdevenia el primer tennista britànic de la història en aconseguir cinc títol en una temporada, i també el primer a guanyar dos Masters.[6] Per primera ocasió es classificà per disputar la Copa Masters després d'arribar a la quarta posició del rànquing individual. A Xangai va guanyar els tres partits de la fase Round Robin, però a semifinals va patir el cansament de superar a Federer en el tercer partit i va caure davant Davidenko.

2009[modifica | modifica el codi]

Només començar la temporada 2009 va disputar el torneig de Doha i va defensar el títol amb èxit contra Roddick per 6-4 6-2. Posteriorment participà en l'Obert d'Austràlia perdent en quarta ronda amb l'espanyol Fernando Verdasco. Seguidament va encadenar el segon títol de la temporada a Rotterdam vencent a Nadal en la final, qui va patir una complicació en el seu genoll dret i va haver de ser atès abans de començar el segon set, per 6-3, 4-6 i 6-0 en un partit d'1 hora i 50 minuts. En les semifinals del Indian Wells va vèncer per quarta vegada consecutiva a Federer, però en la final fou derrotat per Rafael Nadal per 6-1 i 6-2. A Miami derrotà a Đoković per parcials de 6-2 i 7-5. L'assignatura pendent era la temporada sobre terra batuda i va seguir progressant. En el Màsters de Montecarlo perd a semifinals davant el rei d'aquesta superfície, Rafael Nadal, però a Roma va caure precipitadament a segona ronda. Tanmateix, la progressió li va valer l'entrada al número tres del rànquing mundial, el primer tennista britànic que ho aconseguia en l'Era Open. Arribava al Màsters de Madrid amb la intenció de defensar el títol aconseguit en l'edició anterior, però amb el canvi de superfície de dura a pols de rajola, només va poder arriba als quarts de final vençut per Juan Martín del Potro. Al Roland Garros va arribar a quarts de final caient davant Fernando González. Poc després va arribar el seu primer títol sobre gespa amb la victòria a Queen's, fet que no aconseguia un tennista britànic des de 1938. Afrontava el Wimbledon amb l'esperança de trencar la maledicció dels tennistes locals, però malgrat els seus esforços, caigué a semifinals amb l'estatunidenc Andy Roddick en quatre sets. A Mont-real va aconseguir un nou títol superant a Del Potro per parcials de 6-7, 7-6 i 6-1. Els punts aconseguits li van permetre pujar fins a la segona posició del rànquing mundial, acabant d'aquesta manera amb l'hegemonia de quatre anys de Federer i Nadal ocupant les dues privilegiades posicions. Defensava el títol a Cincinnati però va caure a semifinals davant el suís Federer. Al US Open va arribar a quarta ronda però fou superat per Marin Cilic per problemes en un canell. Posteriorment va tornar al circuit amb èxit aconseguint el sisè títol de la temporada a València. A la Copa Masters va guanyar dos partits en la fase inicial, però un empat a victòries i sets el deixà fora només per un sol joc. Finalment acabà la temporada en la quarta posició de rànquing novament.

2010[modifica | modifica el codi]

Andy i Jamie Murray durant un partit de dobles (2011)

Va començar l'any 2010 disputant la Copa Hopman junt a Laura Robson i van arribar fins a la final que van perdre davant la parella espanyola. Seguidament va començar l'Open d'Austràlia com a cinquè cap de sèrie. A quarts de final va superar a Nadal, número 2 del món i es va plantar a la final després de vèncer a Cilic. En la seva segona final de Grand Slam, va tornar a caure davant Federer en tres sets. Posteriorment va disputar diversos torneigs de pista dura i terra batuda sense èxit i perdent en les primeres rondes. Al Roland Garros va caure a quarta ronda davant Tomáš Berdych. La temporada d'herba fou més positiva, no obstant no va aconseguir defensar el títol a Queen's. A Wimbledon va rebre la visita de la reina Elisabet II, primera visita al torneig des de 1977, en el seu partit de segona ronda. Va arribar fins a semifinals on va perdre contra Nadal, que en fou el campió. A finals de juliol va decidir acomiadar el seu entrenador Maclagan i reemplaçar-lo pel català Àlex Corretja. El primer torneig amb el nou entrenador fou a Los Angeles, on fou finalista després de caure davant Sam Querrey. Al Masters de Canadà va aconseguir defensar el títol guanyat en l'edició anterior, superant pel camí als dos millors tennistes del rànquing. A Cincinnati va patir problemes de salud per culpa de calor i va caure a quarts de final. A l'US Open fou superat per Wawrinka a tercera ronda. A Xangai va aconseguir el segon títol de l'any, ambdós Màsters i vencent a Federer en la final. Amb aquest aconseguia el sisè títol de categoria Masters en la seva trajectòria. A València no va aconseguir defensar el títol caient precipitadament a segona ronda davant Juan Mónaco. Tanmateix, va participar en dobles junt al seu germà aconseguint el seu primer títol en aquesta categoria davant Mahesh Bhupathi i Max Mirni. En una nova participació a la Copa Masters, va aconseguir dues victòries en la fase inicial però va caure a semifinals davant Nadal. Els punts aconseguit li van permetre recuperar la quarta posició del rànquing i acabar la temporada en aquesta posició per tercer any consecutiu.

2011[modifica | modifica el codi]

Novament va començar la temporada disputant la Copa Hopman junt a Laura Robson però foren eliminats durant la fase de grups, tot i que Murray va guanyar tots els partits individuals. En l'Open d'Austràlia va repetir el mateix resultat que l'any anterior sent finalista però aquest cop contra Đoković. Seguidament va enganxar una ratxa negativa amb derrotes en els primers partits a Rotterdam, Indian Wells i Miami, i decidí trencar amb el seu entrenador Àlex Corretja.[7] A Rotterdam també va disputar el quadre de dobles junt al seu germà Jamie Murray arribant a semifinals. Va tornar al circuit disputant el torneig de Montecarlo, arribant a semifinals fins a trobar-se a Nadal. A Madrid fou eliminat a tercera ronda mentre que a Roma va arribar a semifinals. En el Roland Garros va millorar el seu millor resultat arribant a semifinals però el va derrotar Nadal, dominador sobre terra batuda. La primera alegria de l'any arribà al torneig de Queen's, on superà a Tsonga en la final. A Wimbledon arribà a semifinals on va caure davant Nadal. A Canadà, on defensava dos títols consecutius, no va passar de segona ronda en ser derrotat per Kevin Anderson. Es va refer en imposar-se en la final de Cincinnati contra Đoković. En el US Open fou derrotat novament per Nadal en semifinals, tercera semifinal de Grand Slam del 2011 consecutiva on era derrotat per Nadal. Posteriorment s'imposà en els torneigs menors de Bangkok i Tòquio davant Donald Young i Nadal, primera vegada que el superava aquest any. També va disputar el quadre de dobles junt al seu germà i s'imposaren en la final, esdevenint l'únic tennista de l'any en guanyar ambdós títols en el mateix torneig. A Xangai va reeditar el títol derrotant a David Ferrer en la final. Aquest es va venjar en el primer de partit de la fase de grups del ATP World Tour Finals i Murray es va retirar del torneig per una lesió. Novament acabà la temporada en el quart lloc del rànquing individual per quart any consecutiu.

Primer Grand Slam i or olímpic[modifica | modifica el codi]

2012[modifica | modifica el codi]

Va començar temporada sota les ordres de l'ex-tennista Ivan Lendl i ja en el primer torneig es van endur el títol a Sydney derrotant a Aleksandr Dolgopòlov en la final. També va jugar en dobles junt al seu germà arribant a quarts de final. En el primer Grand Slam a l'Open d'Austràlia va caure davant Đoković a semifinals després de gairebé cinc hores de partit. A Dubai es va revenjar però fou superat per Federer en la final. Posteriorment fou novament sorprès a segona ronda d'Indian Wells però es va refer disputant la final de Miami, on va perdre contra Đoković. Llavors va caure a quarts de final a Montecarlo i Barcelona, mentre que a Roma només va arribar a tercera ronda. En el Roland Garros va arribar a quarts de final en caure contra Ferrer. Sobre herba va caure en el primer partit a Queen's contra Nicolas Mahut. Malgrat aquests mal resultats, a Wimbledon es va plantar en la final, trencant així 74 anys de sequera que portaven els tennistes britànics per disputar la final del seu torneig més important, el darrer havia estat Bunny Austin l'any 1938.[8] En la final, però, Federer es va imposar en quatre sets.

Laura Robson i Murray disputant un partit de dobles mixtos als Jocs Olímpics (2012)

Poques setmanes després es van celebrar els Jocs Olímpics de Londres on la competició es disputava en les mateixes instal·lacions de Wimbledon i Murray era la màxima esperança local en el tennis. Va disputar els tres esdeveniments als quals podia participar individual, dobles masculins junt al seu germà Jamie i dobles mixtos junt a la seva compatriota Laura Robson. En el quadre de dobles mixtos van avançar fins a la final malgrat no ser caps de sèrie, però allà foren derrotats pels màxims favorits, la parella bielorussa formada per Victoria Azarenka i Max Mirnyi, enduent-se així la medalla d'argent. En els dobles masculins van ser derrotats tot just en el primer partit pels austríacs Jürgen Melzer i Alexander Peya.[9] En el quadre individual estigué molt segur de si mateix cedint només un set fins a classificar-se per la final, on casualment va coincidir amb Federer, repetint així la final que havien disputat un mes abans pel Grand Slam de Wimbledon i en el mateix escenari. Murray es va poder imposar en aquesta ocasió en relativa facilitat aconseguint així el títol més important de la seva carrera.[10]

Durant l'estiu va disputar el Canadà però es va retirar a tercera ronda a causa d'una lesió al genoll, i a Cincinnati també va caure a tercera ronda davant Jeremy Chardy. En el darrer Grand Slam de la temporada, el US Open, Murray va avançar fins a la final no sense problemes. Destaca el partit contra Feliciano López on hagué de guanyar tres tie-breaks per passar de ronda. En la final coincidí amb Đoković però el superà en cinc sets molt disputats, esdevenint així el primer tennista britànic en guanyar un títol Grand Slam des de Fred Perry l'any 1936. Posteriorment va disputar el torneig de Tòquio, en el qual defensava el títol, però fou superat per Milos Raonic en semifinals. A Xangai tampoc va poder reeditar el títol en ser derrotat per Đoković en la final. Amb la baixa de Nadal durant tota la segona meitat de l'any a causa d'una lesió, Murray es va assegurar la tercera plaça del rànquing i per fi superava la quarta posició a final d'any. En l'ATP World Tour Finals es va classificar per semifinals després de vèncer a Berdych i Tsonga però perdre davant Đoković. A semifinals no pogué superar a Federer acabant la temporada només amb tres títols però un era un Grand Slam i l'altre representava l'or olímpic, i un registre de 56 victòries i 16 derrotes.

2013[modifica | modifica el codi]

Andy Murray aguantant el trofeu de Wimbledon (2013).

Murray va començar la temporada 2013 reeditant el títol de Brisbane superant a Grigor Dimitrov en la final. Va encarar l'Open d'Austràlia amb la intenció d'encadenar dos títols de Grand Slam consecutius. Es va plantar a semifinals amb relativa facilitat i allà va superar a Federer, la primera vegada que el guanyava en un Grand Slam. Aquesta fou la seva tercera final de Grand Slam consecutiva però Đoković el va vèncer en quatre sets. Després de diverses setmanes de descans va disputar el Masters d'Indian Wells però va caure en quarts de final davant Del Potro. Es va refer ràpidament a Miami guanyant la final contra Ferrer superant un punt de partit en contra. Amb aquest títol va escalar fins la segona posició del rànquing individual, i junt a Đoković al número 1, van finalitzar una ratxa de gairebé una dècada en la qual Federer o Nadal ocupaven alguna de les dues posicions capdavanteres del rànquing individual. Seguidament va iniciar els torneigs sobre terra batuda amb resultats molt negatius, derrotes en tercera ronda a Montecarlo davant Wawrinka, en quarts de final a Madrid contra Berdych i en segona ronda a Roma davant Marcel Granollers, aquesta última a causa d'uns dolors al maluc. Aquesta lesió tan a prop del Roland Garros van provocar que no tingués prou temps de descansar i recuperar-se, de manera que va haver de renunciar. El seu retorn es va produir a Queen's per iniciar els torneigs de gespa. Va recuperar el seu millor nivell i es va endur el títol per tercera ocasió derrotant a Čilić. Abans de començar el torneig de Wimbledon, Murray portava una ratxa d'onze victòries sobre gespa i novament es classificà per disputar la final. En aquesta ocasió, Murray va superar Đoković en només tres sets esdevenint així el primer tennista britànic en coronar-se a Wimbledon en categoria individual 77 anys després que ho aconseguís Fred Perry l'any 1936, i el primer escocès des de Harold Mahoney el 1896. En el US Open, on defensava el títol, va caure a quarts de final davant Wawrinka. A continuació va disputar la Copa Davis amb l'equip britànic per superar Croàcia i classificar-se pel Grup Mundial. A continuació va decidir operar-se per superar uns dolors en l'esquena que li causaven moltes molèsties des de l'inici de la temporada. D'aquesta manera va posar punt i final a la temporada per tal de recuperar-se de l'operació quirúrgica.

Palmarès: 30 (28−2−0)[modifica | modifica el codi]

Medaller
Competint per Regne Unit Regne Unit
Tennis
Jocs Olímpics
Or Londres 2012 Individual masculí

Individual: 42 (28−14)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (2−5)
Jocs Olímpics Or (1−0)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (9−3)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (3−1)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (13−5)
Títols per superfície
Dura (21−13)
Gespa (5−1)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (1−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Oponent en la final Marcador
Finalista 1. 1 d'octubre de 2005 Flag of Thailand.svg Bangkok, Tailàndia Dura (i) Flag of Switzerland.svg Roger Federer 3−6, 5−7
Guanyador 1. 13 de febrer de 2006 Flag of the United States.svg San José, Estats Units Dura (i) Flag of Australia.svg Lleyton Hewitt 2−6, 6−1, 7−6(3)
Finalista 2. 6 d'agost de 2006 Flag of the United States.svg Washington DC, Estats Units Dura Flag of France.svg Arnaud Clément 6−7(4), 2−6
Finalista 3. 6 d'agost de 2007 Flag of Qatar.svg Doha, Qatar Dura Flag of Croatia.svg Ivan Ljubičić 4−6, 4−6
Guanyador 2. 12 de febrer de 2007 Flag of the United States.svg San José (2) Dura (i) Flag of Croatia.svg Ivo Karlović 6−7(3), 6−4, 7−6(2)
Finalista 4. 7 d'octubre de 2007 Flag of France.svg Metz, França Dura (i) Flag of Catalonia.svg Tommy Robredo 6−0, 2−6, 3−6
Guanyador 3. 28 d'octubre de 2007 Flag of Russia.svg Sant Petersburg, Rússia Moqueta (i) Flag of Spain.svg Fernando Verdasco 6−2, 6−3
Guanyador 4. 5 de gener de 2008 Flag of Qatar.svg Doha Dura Flag of Switzerland.svg Stanislas Wawrinka 6−4, 4−6, 6−2
Guanyador 5. 17 de febrer de 2008 Flag of France.svg Marsella, França Dura (i) Flag of Croatia.svg Mario Ančić 6−3, 6−4
Guanyador 6. 3 d'agost de 2008 Flag of the United States.svg Cincinnati, Estats Units Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(4), 7−6(5)
Finalista 5. 8 de setembre de 2008 Flag of the United States.svg US Open, Estats Units Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 2−6, 5−7, 2−6
Guanyador 7. 19 d'octubre de 2008 Flag of Spain.svg Madrid, Espanya Dura (i) Flag of France.svg Gilles Simon 6−4, 7−6(6)
Guanyador 8. 26 d'octubre de 2008 Flag of Russia.svg Sant Petersburg (2) Dura (i) Flag of Kazakhstan.svg Andrei Gólubev 6−1, 6−1
Guanyador 9. 10 de gener de 2009 Flag of Qatar.svg Doha (2) Dura Flag of the United States.svg Andy Roddick 6−4, 6−2
Guanyador 10. 15 de febrer de 2009 Flag of the Netherlands.svg Rotterdam, Països Baixos Dura (i) Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 6−4, 4−6, 6−0
Finalista 6. 22 de març de 2009 Flag of the United States.svg Indian Wells, Estats Units Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 1−6, 2−6
Guanyador 11. 5 d'abril de 2009 Flag of the United States.svg Miami, Estats Units Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−2, 7−5
Guanyador 12. 14 de juny de 2009 Flag of the United Kingdom.svg Queen's, Regne Unit Gespa Flag of the United States.svg James Blake 7−5, 6−4
Guanyador 13. 16 d'agost de 2009 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of Argentina.svg Juan Martín del Potro 6−7(4), 7−6(3), 6−1
Guanyador 14. 8 de novembre de 2009 Flag of Spain.svg València, Espanya Dura (i) Flag of Russia.svg Mikhaïl Iujni 6−3, 6−2
Finalista 7. 31 de gener de 2010 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia, Austràlia Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 3−6, 4−6, 6−7(11)
Finalista 8. 1 d'agost de 2010 Flag of the United States.svg Los Angeles, Estats Units Dura Flag of the United States.svg Sam Querrey 7−5, 6−7(2), 3−6
Guanyador 15. 15 d'agost de 2010 Flag of Canada.svg Toronto (2) Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 7−5, 7−5
Guanyador 16. 17 d'octubre de 2010 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai, Xina Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−3, 6−2
Finalista 9. 30 de gener de 2011 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia (2) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 4−6, 2−6, 3−6
Guanyador 17. 12 de juny de 2011 Flag of the United Kingdom.svg Queen's (2) Gespa Flag of France.svg Jo-Wilfried Tsonga 3−6, 7−6(2), 6−4
Guanyador 18. 21 d'agost de 2011 Flag of the United States.svg Cincinnati (2) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 3−0, retirada
Guanyador 19. 2 d'octubre de 2011 Flag of Thailand.svg Bangkok Dura (i) Flag of the United States.svg Donald Young 6−2, 6−0
Guanyador 20. 9 d'octubre de 2011 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of the Balearic Islands.svg Rafael Nadal 3−6, 6−2, 6−0
Guanyador 21. 16 d'octubre de 2011 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai (2) Dura Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 7−5, 6−4
Guanyador 22. 8 de gener de 2012 Flag of Australia.svg Brisbane, Austràlia Dura Flag of Ukraine.svg Aleksandr Dolgopòlov 6−1, 6−3
Finalista 10. 3 de març de 2012 Flag of the United Arab Emirates.svg Dubai, Emirats Àrabs Units Dura Flag of Switzerland.svg Roger Federer 5−7, 4−6
Finalista 11. 4 d'abril de 2012 Flag of the United States.svg Miami Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 1−6, 6−7(4)
Finalista 12. 8 de juliol de 2012 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon, Regne Unit Gespa Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−4, 5−7, 3−6, 4−6
Guanyador 23. 5 d'agost de 2012 Flag of the United Kingdom.svg Jocs Olímpics, Londres, Regne Unit Gespa Flag of Switzerland.svg Roger Federer 6−2, 6−1, 6−4
Guanyador 24. 10 de setembre de 2012 Flag of the United States.svg US Open Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(10), 7−5, 2−6, 3−6, 6−2
Finalista 13. 14 d'octubre de 2012 Flag of the People's Republic of China.svg Xangai Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−5, 6−7(11), 3−6
Guanyador 25. 6 de gener de 2013 Flag of Australia.svg Brisbane (2) Dura Flag of Bulgaria.svg Grigor Dimitrov 7−6(0), 6−4
Finalista 14. 27 de gener de 2013 Flag of Australia.svg Open d'Austràlia (3) Dura Flag of Serbia.svg Novak Đoković 7−6(2), 6−7(3), 3−6, 2−6
Guanyador 26. 31 de març de 2013 Flag of the United States.svg Miami (2) Dura Flag of the Valencian Community (2x3).svg David Ferrer 2−6, 6−4, 7−6(1)
Guanyador 27. 16 de juny de 2013 Flag of the United Kingdom.svg Queen's (3) Gespa Flag of Croatia.svg Marin Čilić 5−7, 7−5, 6−3
Guanyador 28. 8 de juliol de 2013 Flag of the United Kingdom.svg Wimbledon Gespa Flag of Serbia.svg Novak Đoković 6−4, 7−5, 6−4

Dobles: 4 (2−2)[modifica | modifica el codi]

Llegenda (pre/post 2009)
Grand Slams (0−0)
Tennis Masters Cup /
ATP World Tour Finals (0−0)
ATP Masters Series /
ATP World Tour Masters 1000 (0−1)
ATP International Series Gold /
ATP World Tour 500 Series (2−0)
ATP International Series /
ATP World Tour 250 Series (0−1)
Títols per superfície
Dura (2−2)
Gespa (0−0)
Terra batuda (0−0)
Moqueta (0−0)
Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 1 d'octubre del 2006 Flag of Thailand.svg Bangkok, Tailàndia Dura (i) Flag of the United Kingdom.svg Jamie Murray Flag of Israel.svg Jonathan Erlich
Flag of Israel.svg Andy Ram
2−6, 6−2, [4−10]
Guanyador 1. 7 de novembre del 2010 Flag of Spain.svg València, Espanya Dura (i) Flag of the United Kingdom.svg Jamie Murray Flag of India.svg Mahesh Bhupathi
Flag of Belarus.svg Max Mirni
7−6(8), 5−7, [10−7]
Guanyador 2. 9 d'octubre de 2011 Flag of Japan.svg Tòquio, Japó Dura Flag of the United Kingdom.svg Jamie Murray Flag of the Czech Republic.svg František Čermák
Flag of Slovakia.svg Filip Polášek
6−1, 6−4
Finalista 4. 11 d'agost de 2013 Flag of Canada.svg Mont-real, Canadà Dura Flag of the United Kingdom.svg Colin Fleming Flag of Austria.svg Alexander Peya
Flag of Brazil.svg Bruno Soares
4−6, 6−7(4)

Equips[modifica | modifica el codi]

Resultat Núm. Data Torneig Superfície Parella Oponents en la final Marcador
Finalista 1. 9 de gener del 2010 Copa Hopman, Austràlia Dura (i) Flag of the United Kingdom.svg Laura Robson Flag of Spain.svg María José Martínez Sánchez
Flag of Catalonia.svg Tommy Robredo
2−1 en el global

Guardons[modifica | modifica el codi]

Trajectòria[modifica | modifica el codi]

Individual[modifica | modifica el codi]

Torneig 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 Títols G – P
Grand Slams
Open d'Austràlia A 1R 4R 1R 4R F F SF F QF 0 / 9 33 – 9
Roland Garros A 1R A 3R QF 4R SF QF A 0 / 6 18 – 6
Wimbledon 3R 4R A QF SF SF SF F G 1 / 8 37 – 7
US Open 2R 4R 3R F 4R 3R SF G QF 1 / 9 33 – 8
Altres
ATP World Tour Finals A A A SF RR SF RR SF A 0 / 5 9 – 7
Jocs Olímpics No celebrat 2R No celebrat G NC 1 / 2 7 – 1
Estadístiques
Victòries–Derrotes 14–10 40–25 43–14 58–16 66–11 46–18 56–13 56–16 43–8 28 / 165 439 − 137
Rànquing a final d'any 63 17 11 4 4 4 4 3 4
Llegenda: G: Guanyador; F: Finalista; SF: Semifinalista; QF: Quarts de final; Q: Qualificació; A: Absent; RR: Round Robin

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Malcolm Folley i Patricia Kane. «What really upset Andy? The day that Judy walked out on us» (en anglès). Daily Mail, 05/07/2009. [Consulta: 07/07/2011].
  2. «Faultless young Scot who is all set to take on the tennis world» (en anglès). The Scotsman, 14/09/2004. [Consulta: 07/07/2011].
  3. «Murray receives OBE honour fro Duke of Cambridge» (en anglès). ATP, 17/10/2013. [Consulta: 19/03/2014].
  4. «BBC Scotland audiences serve ace result for Andrew Murray in Sports Personality poll» (en anglès). BBC, 09/12/2005. [Consulta: 07/07/2011].
  5. «Murray in major sponsorship deal» (en anglès). BBC News, 29/12/2006. [Consulta: 07/07/2011].
  6. Bierley, Steve. «Murray masters Madrid on his path to grander ambitions» (en anglès). The Guardian, 20/10/2008. [Consulta: 08/07/2011].
  7. «Andy Murray parts with coach Alex Corretja» (en anglès). BBC, 29/03/2011. [Consulta: 29/11/2012].
  8. Karen, Mattias. «Andy Murray is first Brit to make Wimbledon finals in 74 years» (en anglès). The Augusta Chronicle, 06/07/2012. [Consulta: 02/12/2012].
  9. «Andy and Jamie Murray beaten in Olympic tennis doubles» (en anglès). BBC, 28/07/2012. [Consulta: 02/12/2012].
  10. Ornstein, David. «Andy Murray wins men's singles Olympics tennis gold» (en anglès). BBC, 05/08/2012. [Consulta: 02/12/2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrew Murray