Androgen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Androgen, també anomenat hormones androgèniques, és el terme genèric de qualsevol compost natural o sintètic, usualment una hormona esteroide que estimula o controla el desenvolupament i el manteniment de característiques masculines en els vertebrats mitjançant la unió a receptors d'andrògens. Això inclou l'activitat dels òrgans sexuals masculins accessoris i el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris masculins. Els andrògens, que van ser descoberts el 1936, també s'anomenen testoides. Els andrògens també són els esteroides anabòlics originals. Són també el precursor de tots els estrògens, les hormones sexuals femenines. El principal i més ben conegudes d'androgen és la testosterona. L'ablació androgènica pot ser usada com una teràpia eficaç en el càncer de pròstata.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Esteroidogènesi, mostrant les relacions entre diversos androgens a la part de sota a l'esquerra. (l'estrona i l'estradiol, en contrast, són estrogens.

Un subgrup d'androgens, androgens adrenals, inclou qualsevol dels esteroides de 19 carbonis sintetitzats pel còrtex adrenal, la porció exterior de la glàndula adrenal que funciona com precursora d'esteroides, incloent-hi la dehidroepiandrosterona (DHEA), sulfat de dehidroepiandrosterona (DHEA-S), i androstenediona.

Al costat de la testosterona, altres androgens inclouen:

  • Dehidroepiandrosterona (DHEA): una hormona esteroide derivada del colesterol. És el precursos principal dels estrogens. també s'anomena dehidroisoandrosterona o dehidroandrosterona.
  • Androsterona: un subproducte químic amb efectes masculinitzants secundaris i que en l'orina es troba en la mateixa proporció en mascles i femelles.

Funcions[modifica | modifica el codi]

  • Formació dels testicles, ja que al principi del desenvolupament dels mamífers les gònades poden esdevenir ovaris o testicles.[1] En humans certs gens del cromosoma Y, particularment el SRY, controlen el desenvolupament del fenotip mascle incloent la conversió de les bipotencials gònades en testicles.
  • Producció d'androgens cap a les vuit setmanes de la formació del fetus apareixen les cèl·lules Leyding que no són epitelials que produeixen androgens.
  • Efectes androgènics els androgens funcionen com hormones de senyalament paracrines per a produir esperma i també necessàries per masculinitzar el fetus en formació (incloent-hi la formació del penis i l'escrot).
  • Regulació primerenca, l'acció dels androgens sovint implica la conversió de la testosterona a 5α-dihidrotestosterona (DHT).
  • Espermatogènesi, durant la pubertat, l'androgen disminueix la formació de l'hormona luteinisinant (LH) i l'hormona estimulant del fol·licle (FSH) i es formen els tubs seminífers i les cèl·lules es diferencien en esperma, la producció d'esperma, gràcies als androgens, continua en els adults. .[2] Es poden fer servir androgens exògens per la contracepció masculina.
  • Inhibició del dipòsit de greix. Els mascles típicament tenen un menor contingut de teixit adipós que les femelles i els estudis fets suggereixen la capacitat inhibidora de dipositar greix dels androgens per bloqueig de la via.[3]
  • Massa muscular. Els androgens promouen el creixement de les cèl·lules musculars esquelètiques.[4]
  • Cervell. Afecten el comportament i en concret l'agressivitat.[3] i la libido. A més alteren altres estructures del cervell produint diferències entre sexes.[5]
  • Insensibilitat als androgens en humans. La capacitat reduïda del cariotip del cromosoma XY del fetus a respondre als androgens pot portar a diverses condicions incloent la infertilitat i els estadis intersexuals.

vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Androgen Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Scott F. Gilbert; with a chapter on plant development by Susan R. Singer. Scott F. Gilbert. Developmental Biology. 6th. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, 2000. ISBN 0-87893-243-7. Plantilla:Page needed
  2. Stephen Nussey and Saffron Whitehead. Saffron A. Whitehead and Stephen Nussey. Endocrinology: an integrated approach. Oxford: British Institute of Organ Studies, 2001. ISBN 1-85996-252-1. Plantilla:Page needed
  3. 3,0 3,1 Singh R, Artaza JN, Taylor WE, et al.. «Testosterone inhibits adipogenic differentiation in 3T3-L1 cells: nuclear translocation of androgen receptor complex with beta-catenin and T-cell factor 4 may bypass canonical Wnt signaling to down-regulate adipogenic transcription factors». Endocrinology, 147, 1, January 2006, pàg. 141–54. DOI: 10.1210/en.2004-1649. PMID: 16210377.
  4. Sinha-Hikim I, Taylor WE, Gonzalez-Cadavid NF, Zheng W, Bhasin S. «Androgen receptor in human skeletal muscle and cultured muscle satellite cells: up-regulation by androgen treatment». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 89, 10, October 2004, pàg. 5245–55. DOI: 10.1210/jc.2004-0084. PMID: 15472231.
  5. Cooke B, Hegstrom CD, Villeneuve LS, Breedlove SM. «Sexual differentiation of the vertebrate brain: principles and mechanisms». Frontiers in Neuroendocrinology, 19, 4, October 1998, pàg. 323–62. DOI: 10.1006/frne.1998.0171. PMID: 9799588.