Androgen

Androgen, també anomenat hormones androgèniques, és el terme genèric de qualsevol compost natural o sintètic, usualment una hormona esteroide que estimula o controla el desenvolupament i el manteniment de característiques masculines en els vertebrats mitjançant la unió a receptors d'andrògens. Això inclou l'activitat dels òrgans sexuals masculins accessoris i el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris masculins. Els andrògens, que van ser descoberts el 1936, també s'anomenen testoides. Els andrògens també són els esteroides anabòlics originals. Són també el precursor de tots els estrògens, les hormones sexuals femenines. El principal i més ben conegudes de androgen és la testosterona. L'ablació androgènica pot ser usada com una teràpia eficaç en el càncer de pròstata.

Tipus

Esteroidogènesi, mostrant les relacions entre diversos androgens a la part de sota a l'esquerra. (l'estrona i l'estradiol, en contrast, són estrogens.

Un subgrup d'androgens, androgens adrenals, inclou qualsevol dels esteroides de 19 carbonis sintetitzats pel còrtex adrenal, la porció exterior de la glàndula adrenal que funciona com precursora d'esteroides, incloent la dehidroepiandrosterona (DHEA), sulfat de dehidroepiandrosterona (DHEA-S), i androstenediona.

Al costat de la testosterona, altres androgens inclouen:

• Dehidroepiandrosterona (DHEA): una hormona esteroide derivada del colesterol. És el precursos principal dels estrogens. també s'anomena dehidroisoandrosterona o dehidroandrosterona.

• Androstenediona (Andro): un esteroide androgènic que es converteix metabòlicament en testosterona i altres androgens. Él seu ús en el culturisme o atletisme està prohibit pel Comité Olímpic Internacional i altres organitzacions esportives.
• Androstenediol: es creu que és el principal metabolit que regula la secreció de gonadotropina secretion.

• Androsterona: un subproducte químic amb efectes masculinitzants secundaris i que en l'orina es troba en la mateixa proporció en mascles i femelles.

• Dihidrotestosterone (DHT): un metabolit de la testosterona, i més potent que aquesta.

Funcions

• Formació dels testicles ja que al principi del desenvolupament dels mamífers les gònades poden esdevenir ovaris o testicles. En humans certs gens del cromosoma Y, particularment el SRY, controlen el desenvolupament del fenotip mascle incloent la conversió de les bipotencials gònades en testicles.
• Producció d'androgens cap a les vuit setmanes de la formació del fetus apareixen les cèl·lules Leyding que no són epitelials que produeixen androgens.
• Efectes androgènics els androgens funcionen com hormones de senyalament paracrines per a produir esperma i també necesssàries per masculinitzar el fetus en formació (incloent la formació del penis i l'escrot).
• Regulació primerenca, l'acció dels androgens sovint implica la conversió de la testosterona a 5α-dihidrotestosterona (DHT).
• Espermatogènesi, durant la pubertat, l'androgen disminueix la formació de la hormona luteinisinant (LH) i la hormona estimulant del fol·licle (FSH) i es formen els tubs seminífers i les cèl·lules es diferencien en esperma, la producció d'esperma, gràcies als androgens, continua en els adults. . Es poden fer servir androgens exògens per la contracepció masculina.
• Inhibició del dipòsit de greix. Els mascles típicament tenen un menor contingut de teixit adipós que les femelles i els estudis fets suggereixen la capacitat inhibidora de dipositar greix dels androgens per bloqueig de la via.
• Massa muscular. Els androgens promouen el creixement de les cèl·lules musculars esquelètiques.
• Cervell. Afecten el comportament i en concret l'agressivitat. i la libido. A més alteren altres estructures del cervell produint diferències entre sexes.
• Insensibilitat als androgens en humans. La capacitat reduida del cariotip del cromosoma XY del fetus a respondre als androgens pot portar a diverses condicions incloent la infertilitat i els estadis intersexuals.

vegeu també

• Sistema endocrí

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Androgen