Andújar


(En detall)	(En detall)

Localització

Municipi d'Andalusia

Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca Espanya
Andalusia
Província de Jaén
Campiña de Jaén

Gentilici Iliturgitano, andujareño

Superfície 956,8 km²

Població (2012^[1])
• Densitat 39.008 hab.
40,77 hab/km²

Coordenades 38° 2′ N, 4° 3′ O / 38.033,-4.050Coord.: 38° 2′ N, 4° 3′ O / 38.033,-4.050

Dirigents:
• Alcalde: Jesús Manuel Estrella Martínez (PP)

Codi postal 23740

Web

Ajuntament d'Andújar

Andújar és un municipi de la província de Jaén a Andalusia (Espanya). Capçalera de la Campiña de Jaén, amb gairebé 957 km² de superfície és el municipi amb major extensió de tota la província. El seu terme municipal està dividit pel riu Guadalquivir, quedant al nord el Parc Natural de la Serra de Andújar, pertanyent a Sierra Morena i al sud, la vega i campiña.

Història [modifica]

Les restes més antigues que s'han trobat en el seu entorn són del paleolític, pertanyents a la Cultura Acheliense, però és en el neolític i en la primera part de l'edat del bronze quan s'intensifica el poblament del terme, afavorit pel desenvolupament de l'agricultura en les seves fèrtils terres i el desenvolupament de la mineria a Sierra Morena.

El primer poble que es va assentar d'una forma notòria en la zona van ser els oretans, poble iber, fundant l'antiga Isturgi en els Villares de Andújar (és un error d'identificació molt generalitzat confondre-la amb Iliturgi, situada en turó Máquiz, Mengíbar; de fet el gentilici d'Andújar, iliturgitano, ve d'aquí), entrant en contacte amb turdetans, fenicis, grecs i cartaginesos i altres poblacions com Obulco (Porcuna) o Castulo (Linares). Tota aquesta zona va ser romanitzada a la Hispània Ulterior. Durant la revolta de 197 aC, Marc Helvi Blasió va derrotar als celtibers a la batalla d'Iliturgi l'196 aC.^[2]

L'any 711, després de la batalla de Guadalete, tota la zona sud de la península passaria a Al-Andalus. Traslladada la població des dels Villares de Andújar a l'actual nucli antic de Andújar, el nom de Anduyar (Andújar) va sorgir per primera vegada durant l'emirat de Muhàmmad I (853). Els almohades, en el segle XII, van fortificar la ciutat definitivament. Va ser reconquistada per Ferran III de Castella de forma pacífica el 1225. Enric IV li va concedir el 1467 la condició de ciutat. Va ser ocupada el 1808 pels francesos i el 1873 es va declarar cantó federal.

Monuments d'interès [modifica]

L'església de Santa María la Major (segle XV). En el seu interior s'exposa el quadre La Oración en el Huerto d'El Greco
L'església gòtica de San Miguel.
L'ajuntament.
El convent de San Francisco
El pont romà, del segle I

Festes y costums populars [modifica]

La festa més destacada és el Romiatge de la Virgen de la Cabeza, en la qual els fidels realitzen una visita al santuari situat en el turó del Cabezo. La llegenda conta que un pastor de Colomera (Granada) anomenat Juan Alonso de Rivas es trobava la nit del 11 al 12 d'agost de 1227 cuidant el bestiar d'un veí d'Arjona quan va començar a veure unes estranyes llums a la part alta d'un turó i a escoltar el so incessant d'una campana. Va pujar al cim del turó on hi va trobar una imatge de la Virgen de la Cabeza.

També se celebra la Fira de setembre, una fira ramadera, que, actualment, té un menor protagonisme, però segueix rebent expositors de bestiar.