Flor de pasqua
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Pulsatilla vulgaris
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Pulsatilla vulgaris L. |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Anemone pulsatilla |
||||||||||||||
La flor de pasqua o flor de vent (Pulsatilla vulgaris) és una planta herbàcia de la família de les Ranunculàcies.
Taula de continguts |
[modifica] Nomenclatura
Pulsatilla deriva del llatí pulsare, agitar, degut a la seva forma de campaneta moguda pel vent. En grec Anemone (ανεμώνη) correspon a una flor que s'obre al mínim cop de vent).
Altres noms amb què és coneguda: safrà de prat i anèmona de prat.
[modifica] Ecologia
L'hàbitat d'aquesta planta és Amèrica del nord i Europa. És freqüent trobar-la en zones muntanyoses de clima continental, especialment en vessants, en els prats de dent i boscos assolellats de sòl ben drenat i calcari. La seva multiplicació s'efectua per mata.
A la Península Ibèrica es cria principalment en dues zones: una és la zona pirinenca i l'altra la ibèrica, corresponent en la seva major part a la conca mitja i superior de l'Ebre. És una de les primeres plantes a florir a la primavera, fins i tot abans de fondre's les ultimes neus.
[modifica] Descripció morfològica
És una planta vivaç amb la part aèria anual i òrgans subterranis pluriennals Mesura entre 10 i 20 cm d'altura. Té un rizoma relativament gruixut i de color ennegrit, que està introduït de manera obliqua al sòl. El plançó mesura de 0,5 a 1,5 pams d'altura, amb les fulles segmentades en lacinies linears, cobertes, quan neixen, d'una vellositat llarga i sedosa, que es va perdent a mesura que la planta es desenvolupa, el mateix passa a la tija. Cada plançó produeix una sola flor terminal recta o una mica encorbada, que s'obre en sis sèpals punxeguts, de 4,5 a 5,5 cm també molt pilosos, de color violeta - púrpura .
Les anteres són groc brillant i la campana|timbre morada|porprada consta de sèpals.
Els estams són nombrosos. El pistil es composa de nombrosos fructículs apinyats amb els estigmes perllongats i de color violeta; quan arriben a la maduresa, aquests fruits són secs i no s'obren, amb una llavor cadascun, i perllongats en un llarg apèndix vellut de 3 cm a 5 cm. Cal dir que aquesta planta és multiforme.
[modifica] Part utilitzada
[modifica] Composició química
Destil·lant la pulsatilla en estat fresc i en vapor d'aigua fluent, es recull un líquid volàtil de color groguenc i de sabor ardent, que es va anomenar anemonol. Aquest producte és molt inestable, i perd ràpidament la seva acritud i a poc a poc es va solidificant.
És una lactona anomenada protoanemonina, que, per ràpida polimerització es converteix en anemonina, de la qual, tractant-la amb lleixiu potàssic, s'obté àcid anemónic.
També conté un altre àcid semblant, anomenat isoanemonímic juntament amb tanins i resina.
[modifica] Usos medicinals
De les seves virtuts cal destacar que van ser reconegudes fa més de 200 anys, sobre tot entre els metges de l'escola homeopàtica. Com ja sabem, la homeopatia és una ciència que es basa en principis diferents de la medicina tradicional. El seu fundador Hahremann preconitzava que els símptomes d'una determinada malaltia es curaven administrant dosis molt diluïdes de la planta, però a dosis altes provocaven efectes nocius. De la planta es deia que podia provocar fins a mil símptomes diferents, per això era àmpliament utilitzada.
Avui en dia, es considera, en general, una planta amb efectes sedants sobre el sistema nerviós, això també li proporciona la capacitat de calmar la tos forta, controlar espasmes o tractar afeccions dels òrgans genitals d'ambdós sexes. Hi ha qui diu que té efectes antibiòtics, encara que no està demostrat.
[modifica] Acció farmacològica
La protoanemonina actua sobretot a nivell uterí i digestiu, té acció:
- Antibacteriana: que actua contra els bacteris o que n'impedeix l'aparició.
- Antitussígena: propietat de calmar la tos.
- Antiespasmòdica:que combat els espasmes, és a dir, que evita la contracció tònica involuntària i persistent d'un múscul o un grup muscular.
A més, excita la transpiració i té acció diürètica.
[modifica] Toxicitat
És una planta que no produeix efectes nocius llevat que s'utilitzi de manera incorrecta per persones inexpertes, ja que requereix certa tecnologia que no està a l'abast de tothom. Per això s'ha d'escoltar i obeir les recomanacions del metge, que és qui pot prescriure aquest o qualsevol altre medicament.
La planta fresca conté anemonina i protonemonina que produeixen la pèrdua i depressió dels centres nerviosos respiratoris i cardíacs. Pot causar convulsions a nivell uterí o gastrointestinal, tos espasmòdica, dismenorreas i hemicrànees. Encara que aquesta substància desapareix amb la dessecació és recomanable abstenir-se de la seva prescripció en dosis ponderades. Les dones embarassades o en estat de lactància i les persones hepatopàtiques, s'han d'abstenir de prendre Pulsatilla vulgaris.
[modifica] Preparació
Els principis actius de la planta fresca es van utilitzar i segueixen utilitzant-se en homeopatia, les essències de la qual es preparen a partir de la planta acabada de recol·lectar. L'activitat de la pulsatilla es perd al dessecar la planta, fins al punt de quedar inservible després.
Es recomana emprar-la en forma de alcoholatur, que es prepara per maceració a parts iguals, en pes, de la planta fresca i florida i d'alcohol de 90º. Es premsa i es té en l'alcohol durant deu dies; es filtra i es guarda en un lloc fresc. Es recomana ser administrada en dosis de 20 a 40 gotes per dia.
[modifica] Bibliografia
- Font Quer, Pio, Plantas Medicinales, El Discóredes Renovado. 15ª Edició, 1995. Editorial Labor, S.A. Barcelona (castellà)
- Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1ª Edició, 1995. Safeliz Toledo (castellà)
[modifica] Enllaços externs
