Anemopsis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Anemopsis
Yerba mansa.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Piperales
Família: Saururaceae
Gènere: Anemopsis
Hook. & Arn., 1840
Espècie: A. californica
Nom binomial
Anemopsis californica
(Nutt.) Hook. & Arn.

Anemopsis és un gènere monotípic de planta herbàcia de la família de les Saururàcies. La seva única espècie és Anemopsis californica, originària d'Amèrica del Nord.

Detall de la planta
Al seu hàbitat

Descripció[modifica | modifica el codi]

És una herba perenne, de fins a 80 cm, estolonífera, amb rizoma reptant, densament pubescent a subglabra. Les fulles són normalment basals, excepte una a l'escap, dimòrfiques, pinnatinèrvies, mesurant les basals de 5 a 60 cm amb pecíol de 2 a 40 cm. El limbe és el·líptic-oblong, d'1-25 x 1-12 cm, amb la base de cordiforme a obtusa, àpex arrodonit, la caulinar primària de limbe sèssil, més o menys amplament ovat, d'1-9 x 1-4 cm, abraçadora a la base, i d'àpex arrodonit a agut. Les tiges són nuoses, simple, amb 1(-2) nus. La inflorescència és en espiga terminal compacta, cònica, d'1-4 cm, amb 4-9 bràctees petaloides basals blanques a vermelloses, de 5-35 x 5-15 mm, formant un pseudant. Genera de 75 a 150 flors, blanques, petites, cadascuna amb una bracteola blanca orbicular, unguiculada i soldada a l'ovari, absent a les inferiors. Aquestes tenen 6(-8) estams, soldats a l'ovari, epigins, amb el gineceu semiínfer, paracàrpic, 3(-4) carpels units al raquis, amb 4-10 òvuls a cada placenta, i 3 estils. El fruit és coalescent amb el raquis, en forma de càpsula apicalment dehiscent. De 18 a 40 llavors marrons, d'1-1,5 x 0,8-1 mm, reticulades. El nombre de cromosomes és 2n=44.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Viu a àrees pantanoses costeres, més o menys salines, de fins a 2.000 m.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueix pel sud-oest dels Estats Units i el nord de Mèxic.

Usos[modifica | modifica el codi]

Sanar les ferides és l'ús més comú que se li dóna a aquesta espècie. A Durango se la cou per a rentar la zona afectada. A Baixa Califòrnia, amb l'aigua de les fulles bullides també s'efectuen rentats i després s'aplica sobre la ferida les fulles seques i polvoritzades.

En ús extern, la decocció de la planta s'empra per a cremades, raspades, hemorràgies, peus inflats i adolorits. Per a treure el verí de la picadura de l'escorpí o l'aranya es rosteixen les fulles i es posen com a cataplasma calent sobre el piquet. Pels cops, es renta amb les fulles bullides i després es posa un tros de fulla sobre aquests. En el cas de grans, amb la cocció de la planta completa es neteja l'àrea on es troben.

En el cas de malalties respiratòries s'usa per a refredats i febre. A més a més, s'empra per a la flatulència, aftes, disenteria, problemes estomacals i per a purificar la sang.[1]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Anemopsis californica va ser descrita per (Nutt.) Hook. & Arn. i publicada a The Botany of Captain Beechey's Voyage 390, pl. 92. 1841[1840].[2]

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • Anemia californica Nutt.
  • Anemia intermedia Copel. ex M.E.Jones
  • Anemopsis bolanderi C.DC.
  • Anemopsis californica var. subglabra Kelso
  • Anemopsis ludovicisalvatoris Willk.
  • Aponogeton involucratus Sessé & Moc.
  • Hemianemia intermedia (Copel. ex M.E. Jones) C.F. Reed
  • Houttuynia bolanderi (C.DC.) Benth. & Hook.f.
  • Houttuynia californica (Nutt.) Benth. & Hook.f. ex S.Watson[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. A medicina tradicional mexicana
  2. «Anemopsis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 28 de desembre de 2012].
  3. «Anemopsis» a The Plant List. Data consulta: 27 de març de 2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cheng-Yi, W. & Kubitzki, K.. «Saururaceae.». A: Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editors). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons.. Springer-Verlag: Berlín, 1993. ISBN 3-540-55509-9. 
  • Watson, L., and Dallwitz, M.J.. «The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006.», 1992 onwards. [Consulta: 4 de desembre de 2006].
  • Abrams, L. 1923. Ferns to Birthworts. 1: 1–557. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  • Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
  • Buddell, I. G. F. & J. W. Thieret. 1994. Saururaceae. 9 pp.
  • Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  • Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  • Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  • Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  • Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  • Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  • Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  • Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anemopsis Modifica l'enllaç a Wikidata
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.