Anfós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Anfós, mero, rei, nero
Epinephelus marginatus.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Serranidae
Gènere: Epinephelus
(Bloch, 1793)[2]
Espècie: E. marginatus
Nom binomial
Epinephelus marginatus
(Lowe, 1834)[3][4]
Sinònims
  • Cerna gigas (Bonaparte, 1833)
  • Epinephelus brachysoma (Cope, 1871)
  • Epinephelus gigas (Brünnich, 1768)
  • Epinephelus guaza (non Linnaeus, 1758)
  • Holocentrus gigas (Brünnich, 1768)
  • Serranus aspersus (Jenyns, 1840)
  • Serranus cernioides (de Brito Capello, 1867)
  • Serranus fimbriatus (Lowe, 1838)
  • Serranus gigas (Brünnich, 1768)
  • Serranus guaza (non Linnaeus, 1758)
  • Serranus marginatus (Lowe, 1834)
Exemplar fotografiat a Palerm (Sicília, Itàlia).
Exemplar de l'aquàrium Cinéaqua de París
Exemplar de l'aquàrium Cinéaqua de París
Detall del cap i la boca
Vista frontal
Detall de l'exemplar del zoo de Stuttgart

L'anfós, el rei o el mero/nero (castellanisme) (Epinephelus marginatus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes. De carn ferma i saborosa, és molt apreciat en gastronomia.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir 150 cm de llargària total i 60 kg de pes.[5][6]
  • Cos ovalat, robust i fort, cobert per petites escates pectinades.
  • L'opercle branquial té tres espines curtes i el costat posterior és dentat (és una estructura molt forta per poder enroscar-se en cas de perill).
  • La boca és ampla i les mandíbules són evaginables amb dents prominents, petites, esmolades i nombroses. Destaca una mandíbula inferior ampla, molt desenvolupada i que sobresurt per davant de la superior.
  • Els llavis són pronunciats i molsuts.
  • El cap ocupa una tercera part del seu cos.
  • L'aleta caudal és convexa i molt potent, li permet moviments molt ràpids en distàncies curtes. La seua vora és blanca.
  • És mimètic: la seua coloració varia des d'un to marró clar a un color més verdós, amb els costats més clars i la cara ventral groguenca. Pot presentar diverses formes de coloració segons l'estat emocional i reproductor.[7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

És hermafrodita proterogin. Les femelles assoleixen la maduresa sexual quan tenen 5 anys i els mascles 12.[10] Als 7-10 anys les femelles passen a mascles segons l'estructura demogràfica del grup. Es reprodueix durant l'estiu. La femella entra dins el territori del mascle i es queda recolzada al fons esperant la seua arribada (el dors és fosc i el ventre clar). Quan el mascle (amb la vora de l'opercle de color blanc) s'apropa, la femella fuig en diverses ocasions i quan es troba preparada, pugen junts cap a la superfície un parell de vegades i, en la darrera, es produeix l'alliberament de les cèl·lules sexuals. Els òvuls formen un filament bastant llarg.[11][12][13]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crancs i polps, tot i que els individus més grossos, en canvi, prefereixen alimentar-se de peixos, especialment d'aquelles espècies associades als esculls de corall. Durant la primavera s'atraca a la costa per poder alimentar-se de calamars i sípies.[14]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar des de pocs metres de fondària fins als 300 m. És bentònic i viu a fons rocallosos. Els exemplars adults són fàcils de trobar a pedres aïllades dins les praderies de Posidonia.[15] Els exemplars joves són més propensos a apropar-se a la costa.[16][17][18]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a la Mar Mediterrània i des de les Illes Britàniques fins al sud de Moçambic i Madagascar. També a l'Uruguai, l'Argentina i el sud-est del Brasil.[7][19]

Etologia[modifica | modifica el codi]

  • És de costums bentònics i no forma grans grups.
  • És sedentari i territorial (els joves poden compartir la mateixa cova).
  • Abandona la seua cova per desplaçar-se cap a zones de caça, compartint en aquesta zona els forats amb sargs i escorballs, els quals aprofiten les restes del menjar.[20]

Espècies semblants amb risc de confusió[modifica | modifica el codi]

El dot (Polyprion americanus), la xerna (Epinephelus caninus), Mycteroperca rubra, el nero ratllat (Epinephelus alexandrinus) i l'anfós blanc (Epinephelus aeneus) poden ésser confoses amb l'anfós.[21]

Pesca[modifica | modifica el codi]

És pescat esportivament amb fusell submarí. La prohibició de la pesca submarina amb scooters deixaria veure'n més exemplars a poca fondària, ja que són molt esquius als submarinistes. La pesca comercial es fa amb palangres i nanses.[22] Per culpa d'una pesca indiscriminada amb arpó ha arribat a desaparèixer de moltes costes del Mediterrani (abans ocupades fins a les aigües superficials), retrocedint fins a les grans profunditats.[23]

Vida en captivitat[modifica | modifica el codi]

No s'adapta a viure bé dins d'un aquari a causa de la seva mida.[24]

Observacions[modifica | modifica el codi]

  • Pot viure fins a devers 50 anys.[25]
  • Durant els 10 primers anys de vida el seu creixement és ràpid.
  • La pesca dels grans individus no reproductors facilia el creixement dels joves, ja que els adults es troben al capdamunt de la xarxa tròfica, però també fa que l'edat de la inversió de sexe sigui abans.
  • En alguns països forma part de l'alimentació humana.[26]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. IUCN (anglès)
  2. Bloch M. E. 1793. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 7. i-xiv + 1-144.
  3. BioLib
  4. Lowe, R. T. 1834. Characters of a new genus Leirus, and of several new species of fishes from Madeira. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1833 (pt 1): 142-144.
  5. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  6. Heemstra, P.C. i Randall, J.E., 1993, Groupers of the World (Family Serranidae, Subfamily Epinephelinae). An annotated and illustrated catalogue of the grouper, rockcod, hind, coral grouper and lyretail species known to date. FAO Species Catalogue Vol. 16., FAO Fish. Synop. Núm. 125, 125:I-viii, 1-382.
  7. 7,0 7,1 FishBase (anglès)
  8. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 139.
  9. Kara, M.H. i Derbal, F. 1998. Morphometrie, croissance et mortalite du Merou Epinephelus marginatus (Serranidae) des cotes de l'est algerien. Cahiers de Biologie Marine 36: 229-237.
  10. 2008 IUCN Red List of Threatened Species (anglès)
  11. Allsop, D.J. i S.A. West, 2003. Constant relative age and size at sex change for sequentially hermaphroditic fish. J. Evol. Biol. 16(2003):921-929.
  12. Andrade A.B., Machado, L.F., Hostim-Silva, M. & Barreiros, J.P. 2003. Reproductive biology of the dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834). Brazilian Archives of Biology and Technology 46(3): 373-382
  13. Marino, G., Azzuro, E., Massari, A., Finoia, M.G. i Mandich, A. 2001. Reproduction in the dusky grouper from the southern Mediterranean. Journal of Fish Biology 58: 909-927.
  14. Smale, M.J., 1986. The feeding biology of four predatory reef fishes off the south-eastern Cape coast, Sud-àfrica. S. Afr. J. Zool. 21(2):111-130.
  15. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  16. Sluka, R.D., M. Chappone i K.M. Sullivan Sealey, 2001. Influence of habitat on grouper abundance in the Florida Keys, U.S.A. J. Fish Biol. 58:682-700.
  17. Bertoncini, A.A., 1999. Ocorrência de juvenis de aroupas, (Epinephelus marginatus, Lowe, 1834) (Perciformes: Serranidae, Epinephelinae), em sistema intertidais no município de Penha - S.C. Relatório de Pesquisa UNIVALI/CTTMar. 40 p.
  18. Bodilis, P., Ganteaume, A. i Francour, P. 2003. Presence of 1 year-old dusky groupers along the French Mediterranean coast. Journal of Fish Biology 62(1): 242-246.
  19. Barreiros, J.P., 1995. Aspectos de comportamento e reprodução do mero Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) nos Açores. Angra do Heroísmo, 1995. Departamento de Ciências Agrárias, Universidade dos Açores. 95 p. Ph.D. dissertation.
  20. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 139.
  21. DORIS (francès)
  22. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 140.
  23. Göthel, Helmut: Fauna marina del Mediterráneo: animales inferiores y peces. Ediciones Omega, S. A., Barcelona, 1994. Pàg. 245. ISBN 978-84-282-0990-8.
  24. Göthel, Helmut: Fauna marina del Mediterráneo: animales inferiores y peces. Pàg. 245.
  25. Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona, Països Catalans. 319 p.
  26. Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, Itàlia, FAO. 103 p.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barreiros, J.P. i R.S. Santos, 1998. Notes on the food habits and predatory behaviour of the dusky grouper, Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces: Serranidae) in the Azores. Arquipélago. Life and Marine Sciences 16A: 29-35. Ponta Delgada. ISSN 0873-4704.
  • Bertoncini, A.A., L.F. Machado, M. HostimSilva i J.P. Barreiros, 2003. Reproductive biology of the dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834). Brazil. Arch. Biol. Technol. 46(3):373-381.
  • Bouchereau, J.L., P. Body i C. Chauvet, 1999. Growth in the dusky grouper Epinephelus marginatus (Linnaeus, 1758) (Teleostei, Serranidae) in the Natural Marine Reserve of Lavezzi Islands, Corsica, France. Sci. Mar. 63(1):71-77.
  • Chauvet, C. 1988. Etude de la croissance du merou Epinephelus guaza (Linnaeus, 1758) des cotes tunisiennes. Aquatic Living Resources 1: 277-288
  • Chauvet, C. & Francour, P. 1990. Les mérous du parc national de Port-Cros: aspects socio- démographiques. Bulletin de la Societe Zoologique de France 114(4): 5-13.
  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Coursieres, D.M., V. Gracia i F. Castello-Orvay, 1999. Passive integrated transponder tagging of dusky grouper, Epinephelus marginatus (Lowe, 1834). Serie Monografias Del ICCM 4:203-205.
  • Craig T.M. & Hasting P.A., 2007. A molecular phylogeny of the groupers of the subfamily Epinephelinae (Serranidae) with a revised classification of the Epinephelini, Ichthyol. Res., 54, 1–17.
  • Derbal, F. i M.H. Kara, 1996. Alimentation estivale d'Epinephelus marginatus d'Est Algérie. Cybium 20(3):295-301.
  • Fennessy, S.T. 1998. Biology and management of some-sex-changing rockcods (Serranidae) from southern Africa. African Fishes and Fisheries Diversity and Utilisation, Grahamstown, Sud-àfrica, pp. 112.
  • Harmelin, J.G. i Robert, P. 2001. Recent revolution of the dusky grouper Epinephelus marginatus population in the National Park of Port-Cros (France, Mediterranean). Travaux scientifiques du Parc national de Port-Cros Hyeres, núm. 18, pp. 149-161.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Lembo G., Fleming I.A., Okland F., Carbonara P., Spedicato M.T., 1998. Site fidelity of the dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) studied by hydroacoustic telemetry, Symposium International sur les Mérous de Méditerranée. Mémoires de l'Institut Océanographique Paul Ricard, Île des Embiez Var, França, 111-118.
  • Lenfant, P., P. Louisy i M.-L. Licari, 2003. Recensement des merous bruns (Epinephelus marginatus) de la reserve naturelle de Cerbere-Banyuls (France, Mediterranee) effectue en Septembre 2001, Apres 17 Annees de protection. Cybium 27(1):27-36.
  • Louisy, P. 1996: Principaux patrons de coloration du mérou brun de Mediterranée Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) en période d'activité reproductrice. Revue française d'Aquariologie Herpetologie v. 23 (núm. 1-2): 21-32.
  • Machado, L. F., A. B. Andrade, M. Hostim-Silva i J. P. Barreiros 2003: Habitat use by the juvenile dusky grouper Epinephelus marginatus and its relative abundance, in Santa Catarina, Brazil. Aqua, Journal of Ichthyology and Aquatic Biology v. 6 (núm. 4): 133-138.
  • Machado, L.F., F.A.M.L. Daros, A. Andrade de Bertoncini, M. Hostim-Silva i J.P. Barreiros, 2008. Feeding strategy and trophic ontogeny in Epinephelus marginatus (Serranidae) from Southern Brazil Cybium 32(1):33-41
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Randall, J.E. i P.C. Heemstra (1991). Revision of Indo-Pacific groupers (Perciformes: Serranidae: Epinephelinae), with descriptions of five new species. Indo-Pacific Fishes (20):332 p.
  • Randall, J.E. 1995. Coastal Fishes of Oman. University of Hawaii, Honolulu, Hawaii.
  • Reñones, O., N.V.C. Polunin i R. Goni, 2002. Size related dietary shifts of Epinephelus marginatus in a western Mediterranean littoral ecosystem: an isotope and stomach content analysis. J. Fish Biol. 61(1): 122-137.
  • Vacchi, M., Bussotti, S., Guidetti, P. i Mesa, G.L. 1998. Study of the coastal fish assemblage in the marine reserve of the Ustica Island (southern Tyrrhenian Sea). Italian Journal of Zoology 65: 281-286.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Zabala, M., Garcia-Rubies, A., Louisy P. i Sala, E. 1997. Spawning behaviour of the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NW Mediterranean, Spain). Scientia Marina 61(1): 65-77.
  • Zabala, M., Louisy, P., Garcia-Rubies, A. i Gracia, V. 1997. Socio-behavioural context of reproduction in the Mediterranean dusky grouper Epinephelus marginatus (Lowe, 1834) (Pisces, Serranidae) in the Medes Islands Marine Reserve (NM Mediterranean, Spain). Scientia Marina 61(1): 79-89.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]