Angel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb àngel.
Infotaula de pel·lículaAngel
Fitxa
DireccióErnst Lubitsch Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióErnst Lubitsch Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHans Dreier Modifica el valor a Wikidata
GuióSamson Raphaelson i Frederick Lonsdale Modifica el valor a Wikidata
MúsicaFriedrich Hollaender Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCharles Lang Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1937 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic, comèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0028575 Filmaffinity: 163577 Allocine: 36572 Rottentomatoes: m/1053043-angel Letterboxd: angel Allmovie: v83702 TCM: 67344 AFI: 4762 TMDB.org: 44208 Modifica el valor a Wikidata


Angel és una pel·lícula de 1937 dirigida per Ernst Lubitsch, amb Marlene Dietrich, Herbert Marshall i Melvyn Douglas.

Argument[modifica]

Una jove (Marlene Dietrich) arriba a París d'incògnit i va a casa d'una amiga amb la que té un passat fosc, la gran duquessa Anna (Laura Hope Crews) que regenta un saló de cites. Hi coneix allà un estatunidenc, tornat de les Indies, Tony Halton (Melvyn Douglas), que la pren per la gran duquessa i la convida a sopar a les 20h45. Tony s'enamora de pressa de la jove desconeguda que anomena Angel i passen una vesprada molt romàntica, simbolitzada pel tema musical que improvisa un violinista. Però al final de la vesprada, Angel fuig fent-li prometre oblidar-la i no buscar mai qui és. Angel és en realitat l'esposa del diplomàtic Frederick Barker que, sovint a l'estranger, la deixa sola la majoria del temps. Tots dos tenen una unió tranquil·la, tan tranquil·la que no aconsegueixen discutir. Poc temps després de la seva tornada de Ginebra, torna a veure un amic conegut durant la primera guerra mundial, que resulta ser Tony Halton. Frederick el convida a menjar la qual cosa permet a Tony retrobar Angel. Aquesta, intenta fer-li creure que mai no el va conèixer però, evidentment, no la creu. De resultes d'algunes discussions entre Sir Frederick i la seva esposa, Angel marxa a París amb la intenció de trobar-hi Tony. Frederick és ara gairebé segur que la seva esposa l'enganya i que és la jove que Anthony busca arreu. Els tres personatges es troben amb la gran duquessa on Frederick deixa a la seva dona la següent tria: o es casa amb Tony o marxa amb ell a Viena, a l'hotel del seu viatge de noces. Angel escull finalment el seu marit i tots dos marxen a Viena.

Comentaris[modifica]

  • Considerada una obra menor[1] Angel és considerat una de les pel·lícules més representatives de Lubitsch. Il·lustra en efecte perfectament el seu art del doble sentit i de l'ambigüitat: Angel, o com, elegantment, esquivar totes les censures "[2]
  • L'elegància malintencionada de Lubitsch va funcionar en aquesta pel·lícula, afectada per la censura, cosa que no va impedir la subtil estratègia del seu enginy per resoldre de forma brillant aquesta comèdia romàntica amb triangle.[3]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Herman C. Weinberg en el seu The Lubitsch touch, primer estudi notable de Lubitsch, ni tan sols s'hi atura
  2. N T. Binh i Christian Viviani a Lubitsch, ed. Rivage cinema pàg. 242
  3. Calderon, pàg.28

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.