Angelo Bagnasco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:13, 1 oct 2016 amb l'última edició de Ignasi (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaAngelo Bagnasco

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 gener 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Pontevico (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Cardenal
24 novembre 2007 –
President de la Conferència Episcopal Italiana
7 març 2007 – 24 maig 2017
← Camillo Ruini – Gualtiero Bassetti →
Arquebisbe de Gènova
29 agost 2006 – 8 maig 2020
← Tarcisio Bertone – Marco Tasca →
Ordinari militar d'Itàlia
20 juny 2003 – 29 agost 2006
← Giuseppe Mani – Vincenzo Pelvi →
Arquebisbe de Pesaro
11 març 2000 – 20 juny 2003
← cap valor – Piero Coccia →
Bisbe de Pesaro
3 gener 1998 – 11 març 2000
← Gaetano Michetti – Supressió del càrrec →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Gènova Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbisbe catòlic (1998–), sacerdot catòlic (1966–), professor d'universitat, teòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Gènova Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarGenerale di corpo d'armata (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióDionigi Tettamanzi Modifica el valor a Wikidata
Participà en
12 març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webde.wikipedia.org… Modifica el valor a Wikidata

Angelo Bagnasco (nascut el 14 de gener de 1943) és un cardenal italià. Actualment és l'Arquebisbe de Gènova i el President de la Conferència Episcopal Italiana. Va ser elevat al Col·legi cardenalici el 2007.

És considerat com a d'opinions conservadores i un teòleg aliat del seu predecessor a la Conferència Episcopal Italiana, el cardenal Camillo Ruini.

Biografia

Bagnasco va néixer fill d'Alfredo i Rosa Bagnasco a Pontevico (província de Brescia), on la seva família va ser evacuada durant la Segona Guerra Mundial. Segons afirmà en una entrevista, «vaig esdevenir escolà a la meva parròquia al centre històric de Gènova, a la Piazza Sarzano, quan tenia sis anys. El meu vell rector va ser l'abat Giovanni Battista Gazzolo, primer, i després Monsignor Carlo Viacava, i el seu vicari era un capellà jove Don Gianni Zamiti (Viacava i Zamiti encara eren vius quan Bagnasco esdevingué el seu arquebisbe), que ens vigilava els vespres als locals parroquials quan anàvem a jugar. El desig d'esdevenir prevere va néixer quan estava a l'escola elemental, però no li ho vaig dir a ningú. Després vaig fer l'educació secundària, sempre amb aquell desig al cor.»[1]

Presbiterat

Estudià al liceu de clàssics del seminari arxidiocesà de Gènova, i va ser ordenat prevere el 29 de juny de 1966 pel cardenal Giuseppe Siri. Mentre que era prevere a Gènova rebé un grau en filosofia per la Universitat de Gènova, serví com a professor de metafísica i ateisme contemporani a la Facultat Teològica del Nord d'Itàlia, i dirigí les oficines arxidiocesanes de litúrgia i catequesi. En una ocasió va ser el representant diocesà a la Federació d'Estudiants Universitaris Italians Catòlics (FUCI), i dirigí els seus esforços cap a la cura pastoral dels estudiants a la regió.[2]

Carrera episcopal

Bascagno va ser nomenat bisbe de Pesaro el 3 de gener de 1998. Rebé la seva consagració episcopal el 7 de febrer següent de mans de l'arquebisbe Dionigi Tettamanzi, amb els bisbes Gaetano Michetti i Giacomo Barabino servint com a co-consagradors. Bagnasco esdevingué Arquebisbe Metropolità de la mateixa seu l'11 de març de 2000.

Des del 2001 ha ocupat diversos càrrecs a la Conferència Episcopal Italiana, incloent la presidència del comitè administratiu del seu diari Avvenire, i la secretaria per escoles i universitats. El 20 de juny de 2003 va ser nomenat Arquebisbe de l'Ordinariat Militar d'Itàlia. Va descriure el nomenament com a totalment inesperat i que l'acceptà «amb sorpresa i basarda. En primer lloc, perquè el món militar m'era completament desconegut, i perquè es tractava d'una gran diòcesi, cobrint tot el país i més enllà, amb els nostres soldats en missions a països estrangers.»[1]

Arquebisbe de Gènova

Després de la dimissió de Tarcisio Bertone, Bagnasco va ser nomenat Arquebisbe de Gènova el 29 d'agost de 2006. S'instal·là el 24 de setembre següent. Defensà el Papa Benet XVI a la controvèrsia de Regensburg.

El 7 de març de 2007, Benet XVI trià Bagnasco com a successor de Camillo Ruini com a President de la Conferència Episcopal Italiana per a un període de 5 anys. «L'elecció és un compromís entre els dos polítics que més influeixen en Benet: Bagnasco és un "ruiniita" confirmat, però a Bertone li agrada.»[3]

El 27 de juny de 2007, l'arquebisbe Bagnasco, conjuntament amb diversos prelats més, assistí a una trobada al Palau Apostòlic, en la que es va fer el motu proprio pel qual Benet XVI permetia més àmpliament la celebració de la Missa Tridentina.[4] Dos dies després d'aquesta reunió, el 29 de juny, Bagnasco i 45 bisbes més van rebre el pal·li de mans de Benet XVI a la Basílica de Sant Pere.

Cardenalat i nomenaments curials

El 17 d'octubre de 2007 el Papa Benet anuncià que Bagnasco seria creat cardenal en un consistori el 24 de novembre. Va ser creat cardenal prevere de Gran Madre di Dio. El 18 de juny de 2008, a més de les seves tasques com a arquebisbe de Gènova, Benet XVI el nomenà membre de les congregacions pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments i per a les Esglésies Orientals.[5] També el 2008 Bagnasco va ser nomenat per Benet XVI per a la Congregació per als Bisbes.[5] Després de l'elecció del Papa Francesc el 2013 s'ajustà el personal de la Congregació per als Bisbes, i Bagnasco no va ser reconfirmat per a la congregació.[6]

Bagnasco participà en el conclave de 2013 que elegí el Papa Francesc, i va ser vist com un possible candidat pel Papat (papabili) per alguns mitjans per la seva posició declarada contra l'ampliació del "matrimoni" per incloure-hi parelles del mateix sexe.[7][8] D'acord al dret canònic, Bagnasco podrà participar en qualsevol conclave que comenci abans del seu 80è aniversari, el 14 de gener de 2023.

Opinions

El Cardenal Bagnasco amb el President de la República Italiana Giorgio Napolitano.

Avortament

El cardenal Bagnasco ha mostrat una total oposició a l'avortament, especialment vers la píndola RU-486, que té efectes abortius sobre el fetus.[9]

Condemna de les unions homosexuals

A l'abril de 2007, després de condemnar el matrimoni homosexual, afirmant que «Per què dir "no" a les formes de co-habitació legalment reconegudes on es creen alternatives a la família? Per què dir "no" a l'incest? Per què dir "no" al Partit Pedòfil holandès?» [10] Bagnasco suposadament es trobà sent el blanc d'amenaces de mort. El departament de policia de Gènova, si bé afirmà que no existia cap motiu seriós de preocupació, li assigna un oficial armat per protegir-lo.[11]

Alfonso Pecoraro Scanio, del Partit Verd Italià, que dóna suport als drets homosexuals, va dir que Bagnasco va fer una «greu comparació que ofèn milions de persones.»[12] Els bisbes italians han demanat als polítics catòlics que votin contra la llei que donarà drets en àrees com l'assistència sanitària o l'herència a les parelles no casades (incloent les homosexuals) que registrin la seva relació.

Doctrina social

Bagnasco afirmà que tothom té el dret de ser empleat. També advertí que la flexibilitat de la massa laboral ha de ser limitada.

Transparència política

El 15 de febrer de 2011 afirmà que «la transparència és una valor necessari a tot nivell pel bé del país»[13]

Honors

Balí Gran Creu de Cavaller d'Honor i Devoció pels Cardenals de la Santa Església Romana
Gran Creu de Cavaller de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 30 Days. "When the Pope Calls, One Answers" February 2007
  2. ↑ Biography – Archdiocese of Genoa, www.diocesi.genova.it. Retrieved 24 August 2010.
  3. ↑ Whispers in the Loggia. [1] 7 March 2007
  4. ↑ Catholic World News. Vatican confirms briefing on motu proprio; publication near 28 June 2007
  5. ↑ 5,0 5,1 Error en el títol o la url.«».
  6. ↑ Cindy Wooden «Pope reconfirms Cardinal Ouellet to lead bishops' congregation». Catholic News Service, 16-12-2013.
  7. ↑ «Pope Election – Papal Conclave 2013».
  8. ↑ «Papabile of the Day: The Men Who Could Be Pope». National Catholic Reporter, 27-02-2013.
  9. ↑ Pillola Ru486, Cardinale Bagnasco: Chi la usa diventa criminale, L'Unione Sarda
  10. ↑ Pink News Bishop Compares Gay Rights to Incest 2 April 2007
  11. ↑ Catholic World News. New Threats Against Italian Archbishop 9 April 2007
  12. ↑ News 24. Storm Over Bishop's Gay Remarks 2 April 2007
  13. ↑ From Repubblica website

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angelo Bagnasco



Precedit per:
Gaetano Michetti
Arquebisbe de Pesaro
3 de gener de 1998 – 20 de juny de 2003 		Succeït per:
Piero Coccia
Precedit per:
Giuseppe Mani
Arquebisbe de l'Ordinariat Militar d'Itàlia
20 de juny de 2003 – 29 d'agost de 2006 		Succeït per:
Vincenzo Pelvi
Precedit per:
Tarcisio Bertone, SDB
Arquebisbe de Gènova
des del 29 d'agost de 2006 		Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Camillo Ruini
President de la Conferència Episcopal Italiana
des del 7 març de 2007 		Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Ángel Suquía Goicoechea
Cardenal Prevere de Gran Madre di Dio
des del 24 de novembre de 2007 		Succeït per:
al càrrec
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Angelo_Bagnasco&oldid=17544117»