Angelo Scola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Angelo Scola
Cardenal de l'Església Catòlica
Arquebisbe de Milà
AngeloScola.22-03-2009.jpg
Coat of arms of Angelo Scola.svg
Sufficit gratia tua
Dades personals
Ordenació sacerdotal 18 de juliol de 1970
pel bisbe Abele Conigli
Consagració episcopal 21 de setembre de 1991
pel cardenal Bernardin Gantin
Proclamació cardenalícia 21 d'octubre de 2003
per Joan Pau II
Cardenal prevere dels Santi XII Apostoli
Altres títols Ha estat bisbe de Grosseto
Rector de la Pontificia Universitat Lateranense
Patriarca de Venècia
Nascut 7 de novembre de 1941 (1941-11-07) (73 anys)
Malgrate (Llombardia)
El Cardenal Scola, a Cassano Magnago, el 22 de setembre de 2012.

Angelo Scola (Malgrate, Llombardia, Itàlia, 7 de novembre de 1941) és un bisbe i cardenal italià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Feu els estudis primaris i secundaris a Lecco. El 1959 ingressà a la Università Cattolica del Sacro Cuore de Milà on el 1964 es llicencià en lletres. S’hi distingí com a membre d'Acció Catòlica i president de la branca milanesa del sindicat estudiantil FUCI (Federació d'Universitaris Catòlics Italians). El 1967 s'hi doctorà en filosofia i tot seguit començà els estudis eclesiàstics al seminari de Saronno per passar més tard al de Venegono. El 18 de juliol de 1970 fou ordenat sacerdot a Teramo. Prosseguí els estudis a Munic, a París i a Friburg (Suïssa). En la universitat d'aquesta darrera ciutat es doctorà en teologia el 1979, i tot seguit hi esdevingué investigador de filosofia política i més tard professor ajudant de teologia moral fonamental. El 1982 passà a Roma, on el nomenaren professor d'antropologia teològica i més tard de cristologia contemporània de la Pontificia Università Lateranense.

Mentrestant havia esdevingut un estret col·laborador del moviment Comunione e Liberazione, de la revista del qual, Communio, fou membre del comitè executiu. Establí estrets contactes amb els teòlegs progressistes Henri de Lubac i Hans Urs von Balthasar. També fou director de l'Istituto di Studi per la Transizione (ISTRA) de Milà, vinculat a aquell moviment. Del 1986 al 1991 fou consultor de la Congregació per la Doctrina de la Fe, consultor i després membre del Consell Pontifici per als Operadors Sanitaris i membre de la Congregació per al Clergat.

El 21 de setembre de 1991 fou consagrat bisbe de Grosseto, càrrec que dimití el 1995 quan fou elegit rector magnífic de la Pontificia Università Lateranense i president de l'Institut Joan Pau II d'Estudis sobre el Matrimoni i la Família. Aquests anys publicà nombrosos llibres i treballs sobre pastoral sanitària, antropologia teològica i qüestions matrimonials.

El 5 de gener de 2002 el papa Joan Pau II el nomenà patriarca de Venècia i l'any següent el creà cardenal del títol de Ss. XII Apostoli. En aquesta condició participà en el conclave del 2005 que elegí papa Benet XVI, el qual el 27 de juny de 2011 el nomenà arquebisbe de Milà.


Precedit per:
Adelmo Tacconi
Bisbe de Grossetto
Bisbe de Grossetto

20 de juliol de 1991 – 14 de setembre de 1995
Succeït per:
Giacomo Babini
Precedit per:
Umberto Betti
Universitat Pontifícia
Rector de la Universitat Pontifícia Lateranense

24 de juliol de 1995 – 5 de gener de 2002
Succeït per:
Salvatore Fisichella
Precedit per:
Carlo Caffarra
Ciutat del Vaticà
President de l'Institut Pontifici Joan Pau II per l'estudi del matrimoni i la família

24 de juliol de 1995 – 5 de gener de 2002
Succeït per:
Salvatore Fisichella
Precedit per:
Marco Cé
Escut com a Patriarca de Venècia
Patriarca de Venècia

5 de gener de 2002 – 28 de juny de 2011
Succeït per:
Francesco Moraglia
Precedit per:
Giovanni Battista Re
Cardenal
Cardenal-Prevere dels Sants XII Apòstols

28 de setembre de 2003
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Dionigi Tettamanzi
Arquebisbe de Milà
Arquebisbe de Milà

28 de juny de 2011
Succeït per:
al càrrec


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angelo Scola