Àngels Gonyalons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Angels Gonyalons)
Infotaula de personaÀngels Gonyalons

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre musical, actriu de doblatge, professora de teatre, presentadora de televisió, cantant, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0327410 TMDB.org: 589657
Facebook: angelsgonyalonspage Twitter (X): angelsgonyalons Musicbrainz: 2052e0c6-67fc-4d15-b67a-af26b3819d6c Discogs: 2641366 Modifica el valor a Wikidata

Àngels Gonyalons (Barcelona, 12 de novembre de 1963) és una actriu, cantant i presentadora de concursos de talents catalana. Coneguda sobretot pels seus papers en musicals, ha treballat també d'actriu en altres gèneres teatrals, així com a la televisió i com a actriu de doblatge. Des de 1994, és la fundadora i codirectora de l'escola de teatre musical Memory, al costat de la seva germana Meritxell Gonyalons.[1][2]

Gonyalons ha treballat en produccions en llengua castellana, però sobretot destaca per les seves feines en llengua catalana. El seu paper més recordat és probablement el de Blanca al musical de Dagoll Dagom Mar i cel de 1988.

Carrera professional[modifica]

Teatre[modifica]

Gonyalons va iniciar la seva carrera teatral l'any 1981 a les companyies de teatre infantil de Carles Lloret i Joan Guash. L'any 1984 entrà a la companyia de Paco Morán i hi va treballar durant dos anys (amb l'obra Media naranja - medio limón obtingué el premi Joanot de Teatre de 1985). L'any 1985 treballà amb la Companyia Montserrat Salvador amb una representació de Fedra, de Racine, obra que va representar al Teatre de l'Escorial de Madrid. L'any següent s'integrà a l'orquestra Santsfaina com a cantant i aquell mateix 1986 estrenà al Teatre Regina de Barcelona Torna-la a tocar, Sam.

Més endavant, Gonyalons va interpretar altres papers de teatre musical com ara el d'Audrey de la versió catalana de La botiga dels horrors (1987)[3] i el de Blanca a l'adaptació musical de Mar i cel (1988), interpretació per la qual va guanyar el premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya a la millor actriu protagonista de l'any.[4][5] Amb el musical Estan tocant la nostra cançó (1990), que més tard interpretà també a Madrid, guanyà el premi Margarita Xirgu.[1]

Ja a la dècada dels noranta, Gonyalons va crear el recopilatori de musicals Memory (1991) i va interpretar a un recopilatori de cançons de Stephen Sondheim anomenat Tots dos, amb Carles Sabater (1993), així com a Germans de sang (1994), Melodías de Broadway (1994), Blues en la nit (1995) i Àngels (1998).[6]

Mentrestant, l'any 1994, creà juntament amb Ricard Reguant, l'escola de teatre musical Memory, la primera escola de teatre musical a Espanya després de la de Coco Comín, també a Barcelona.[7]

A continuació, cap a 1999, s'establí a Madrid, on representà les obres Chicago, en què feia el paper de Velma Kelly (1999), Paraules encadenades de Jordi Galceran, amb Carlos Sobera i sota la direcció per Tamzin Townsend (2000), i l'adaptació musical de la pel·lícula When Harry Met Sally..., amb Josema Yuste (2002).

L'any 2003 tornà a Barcelona per instal·lar-s'hi amb l'obra Acosta't, de Patrick Marber, juntament amb Ramon Madaula, Àlex Casanovas i Anna Ycobalzeta, i el 2005 hi estrenà el musical de Jordi Galceran i Albert Guinovart Paradís.

Gonyalons va tornar el 2023 a la companyia de Dagoll Dagom amb l'espectacle musical L'alegria que passa, inspirat en l'obra de Santiago Rusiñol.[8]

Televisió i cinema[modifica]

A la televisió ha actuat a les sèries Crònica Negra, Quart Segona, I ara què, Xènia?, Sota el signe de... peixos i El cor de la ciutat a TV3, a Condenadas a entenderse i Un chupete para ella a Antena 3, i a El comisario a Tele 5. També hi ha presentat els concursos Betes i films de TV3 i Y tú, ¿bailas? de Tele 5. Així com escasses incursions en el món de cinema, sent Orgasmo caliente (1981), Bom Bom -Premi Sant Jordi de Cinematografia- (1990), Un plaer indescriptible (1992) i Xtrems (2009) les úniques pel·lícules en les quals ha actuat.

Gonyalons ha treballat en nombroses produccions audiovisuals com a actriu doblatge, tant en català com en castellà.[9][10]

Obres[modifica]

Teatre[11][modifica]

Any Nom de l'obra Autor Director/a

o Companyia

Llengua Paper Premis
1983-1984 La Sra. Presidenta Jean-Jacques Bricaire

Maurice Lasaygues

Cia. Paco Morán Castellà
1983-1984 Hotel Plaza, suite 719 Neil Simon Cia. Paco Morán Castellà
1984-1985 Los tres inocentes Pedro Mario Herrero Cia. Paco Morán Castellà
1984-1985 Media naranja, medio limón Ray Cooney

Gene Stone

Cia. Paco Morán Castellà Premi Joanot
1985 Fedra Rosa Chacel Cia. Montserrat Salvador

Dir. Esteve Polls

Castellà
1986-1987 Torna-la a tocar, Sam Woody Allen Cia. Teatre Curial

Dir. Ricard Reguant

Català Mercè[12]
1987 La botiga dels horrors Alan Menken

Howard Ashman

Dir. Joan Lluís Bozzo i Duran Català Audrey
1988-1989 Mar i cel Adaptació de Mar i cel d'Àngel Guimerà Cia. Dagoll Dagom

Dir. Joan Lluís Bozzo i Duran

Català Blanca Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya a la millor actriu protagonista de 1988
1990-1991 Estan tocant la nostra cançó Neil Simon

Adaptació de Joan Vives

Dir. Ricard Reguant Català Sonia Walsk Premi Margarita Xirgu
1991-1993 Memory

Nou Memory

Ella mateixa Dir. Ricard Reguant Català
1993-1994 Tots dos (amb Carles Sabater)[13] Stephen Sondheim Dir. Ricard Reguant Català
´1992[14]-1994 Melodías de Broadway Betty Comden

Adolph Green

Castellà
1994 Germans de sang Willy Russell Dir. Ricard Reguant Català
1995 Blues en la nit[15] Sheldon Epps Dir. Ricard Reguant Català
1998 Àngels ? Dir. Ricard Reguant Català
1999-2000 Chicago Fred Ebb

John Kander

Dir. Ricard Reguant Castellà Proposada al premi Fotogramas de Plata
2001 Paraules encadenadas Jordi Galceran Dir. Tamzin Townsend Castellà
2002 When Harry Met Sally... Adaptació de la pel·lícula de 1989 Dir. Ricard Reguant Castellà
2003 Acosta't Patrick Marber Dir. Tamzin Townsend Català Anna[16]
2005 Paradís[17] Carles Soldevila Dir. Josep M. Mestres Català
2009 La infanticida i germana Pau Víctor Català (Caterina Albert) Dir. Josep M. Mestres Català Germana Pau
2010 Un marit ideal[18] Oscar Wilde Dir. Josep M. Mestres Català Lady Chevely
2014 Sister Act[19] Alan Menken

Glenn Slater

Adaptació al castellà de Xavier Cassadó

Arnau Vilá Castellà[20] Madre superiora
2018 El llibertí[21] Eric-Emmanuel Schmitt Dir. Joan Lluís Bozzo Català
2019 La dona del 600[22] Pere Riera Dir. Pere Riera Català
2022 Una teràpia integral[23] Cristina Clemente i Marc Angelet Marc Angelet i Cristina Clemente Català
2023 L'alegria que passa'[8] Santiago Rusiñol Cia. Dagoll Dagom

Dir. Marc Rosich

Català Alcalde del poble / Cap de la companyia de teatre

Televisió[modifica]

Any Nom del programa Informació Paper Llengua
1988 Crònica Negra[24] Sèrie de TV3 Català
1990 Betes i films Programa de TV3 Presentadora Català
1991[25] Quart Segona Sèrie de TV3 Català
1993 I ara què, Xènia?[3] Sèrie de TV3 Català
1998 Y tú... ¿bailas? Programa de ball de Telecinco Presentadora Castellà
1999 Condenadas a entenderse (amb Anabel Alonso) Sèrie d'Antena 3 Castellà
1999-2012 El comisario Sèrie policial de Telecinco Raquel Salcedo (secundària habitual) Castellà
2000-2002 Un chupete para ella Sèrie d'Antena 3 María Castellà
2006 El cor de la ciutat Telenovel·la de TV3 Rita Martorell Llopart Català
2009 Bevilacqua: La reina sin espejo Minisèrie de TVE Castellà

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ros, Cristina «“El teatre és el més semblant a la vida, cada dia has de superar un escull”». Ara, 26-03-2014, p. 29.
  2. «Sres. Àngels i Meritxell Gonyalons» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2020].
  3. 3,0 3,1 «Al cotxe - Manel Alías i Àngels Gonyalons». TV3. [Consulta: 15 febrer 2023].
  4. «Avui Sona: Àngels Gonyalons – Institut Pla Marcell». [Consulta: 30 desembre 2020].
  5. «ENTREVISTA a ANGELS GONYALONS» (en castellà). [Consulta: 30 desembre 2020].
  6. Àngels Gonyalons: “No he perdut ni la il·lusió, ni les ganes d'aprendre”, teatrebarcelona.com, 1 de febrer de 2019
  7. Àngels Gonyalons al web de l'Escola Memory
  8. 8,0 8,1 Juanico Llumà, Núria. «Àngels Gonyalons torna a Dagoll Dagom amb un nou musical». Ara, 24-11-2022. [Consulta: 15 febrer 2023].
  9. Àngels Gonyalons Arxivat 2021-10-28 a Wayback Machine. a eldoblatge.com
  10. Ángels Gonyalons a eldoblaje.com
  11. «Àngels Gonyalons» (en castellà), 27-06-2012. [Consulta: 31 desembre 2020].
  12. «1987 TORNA-LA A TOCAR, SAM (Tócala otra vez, Sam) (2ª parte)» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2020].
  13. TV3. «Àngels Gonyalons i Carles Sabater amb el musical "Tots dos junts"», 02-05-2014. [Consulta: 31 desembre 2020].
  14. Muñoz-Rojas, Ritama «"En España nos queda una aversión genética hacia el musical"» (en castellà). El País [Madrid], 13-09-1994. ISSN: 1134-6582.
  15. «Blues en la nit». [Consulta: 31 desembre 2020].
  16. «Àngels Gonyalons parla de la dificultat d’estimar-se a ‘Acosta’t’». [Consulta: 31 desembre 2020].
  17. 'Paradís' convierte en musical una obra de Carles Soldevila sobre unos burgueses en una isla desierta, El País, 2 de desembre de 2005
  18. «Comença la gira catalana dUn marit ideal'» (en anglès americà), 08-02-2010. [Consulta: 31 desembre 2020].[Enllaç no actiu]
  19. TV3. «Àngels Gonyalons, Sílvia Abril i el musical "Sister Act" a "Divendres"», 13-10-2014. [Consulta: 31 desembre 2020].
  20. Barcelona, NÚRIA MARTORELL/. «Àngels Gonyalons, Silvia Abril y Fermí Reixach figuran en el elenco de 'Sister Act'» (en castellà), 25-06-2014. [Consulta: 31 desembre 2020].
  21. «El Llibertí amb Àngels Gonyalons - Teatre Poliorama». [Consulta: 31 desembre 2020].
  22. «La dona del 600». [Consulta: 31 desembre 2020].
  23. «La veritable sal de la vida». El Punt Avui, 01-06-2022. [Consulta: 5 març 2023].
  24. «1988: CRÓNICA NEGRA (TV3) (2)» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2020].
  25. «Quart segona (Serie de TV) (1991)» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àngels Gonyalons