Angie Dickinson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Angie Dickinson
Fotografia de 1989 d'Angie Dickinson
Fotografia de 1989 d'Angie Dickinson
Nom real: Angeline Brown
Naixença: 30 de setembre de 1931 (1931-09-30) (83 anys)
Kulm, Dakota del Nord (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Gene Dickinson (1952-1960) - Burt Bacharach (1965-1980)
Globus d'Or
Millor nova promesa femenina
1960
Globus d'Or a la millor actriu en sèrie dramàtica

Pàgina sobre Angie Dickinson a IMDb

Angie Dickinson (Kulm, Dakota del Nord, 30 de setembre de 1931) és una actriu estatunidenca.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Dickinson fou la segona filla de les tres que tingué el matrimoni format per Frederica i Leo H. Brown, que era editor de premsa. El 1942 la família es traslladà a Burbank, Califòrnia, i Angie es graduà en l'Institut el 1947 quan contava quinze anys d'edat. Destacada en els estudis i amb premi per algun dels seus assaigs, estudià empresarials i intentà seguir els passos del seu pare dedicant-se al periodisme, però acabà treballant entre 1950 i 1952 com a secretaria en l'empresa aeronàutica Lockeed, concretament en la terminal de l'aeroport de Burbank, que avui es coneix amb el nom d'aeroport Bob Hope com homenatge al cèlebre actor còmic nord-americà.

El 1953 es presentà a un concurs de bellesa en el que quedà segona, però no fou fins després de casar-se amb Gene Dickinson quan decidí finalment dedicar-se a la interpretació. Alguns anys més tard començà a treballar com a actriu per la cadena de TV NBC, apareixent com a invitada en diversos papers secundaris de les produccions televisives que es convertiren en la seva porta d'entrada al cinema. A més travà amistat amb Frank Sinatra, que seria una peça clau en la seva posterior carrera cinematogràfica. El 1954 debutà com a actriu en un episodi d'una sèrie de televisió, donant principi a la seva carrera.

El món televisiu[modifica | modifica el codi]

En el món televisiu anà cobrant major protagonisme, fins a assolir gran popularitat interpretant un paper en d'ambigua moralitat en dos capítols de la cèlebre sèrie The fugitive. El cinema primer l'obrí les portes com a secundaria, i més tard en clau d'actriu protagonista, però rarament la deixà protagonitzar quelcom més que rols de dona guapa darrere el galà o heroi masculí de torn, de manera que es pot dir que fou la pantalla petita, i no la gran, la que li proporcionà les seves millors oportunitats professionals, si bé en la seva carrera cinematogràfica destaquen no obstant diversos films essencials, com The Killers, en la que va tenir l'oportunitat de reeditar la icona de la dona fatal del cinema negra clàssic, en un paper que en la versió anterior d'aquesta mateixa trama, inspirada en un relat curt d'Ernest Hemingway, havia encarnat Ava Gardner. Repetiria aquesta mateixa jugada en un altre títol que homenatjà i actualitzà les claus del cine negra, A boca de canó, en original (Point Blank), al costat de Lee Marvin. Dit de passada, en el remake d'aquesta pel·lícula protagonitzada per Mel Gibson ella interpretaria el paper de la senyora Bronson, que canvia de sexe i acabà sent mister Bronson en mans de Kris Kristofferson.

Només per aquests dos papers ja mereixeria l'actriu figurar en lletres destacades en el que es refereix al cinema del gènere policíac, però a més completà la jugada incorporant-se al repartiment de La caça de l'home, en original (The Chase), al costat de Marlon Brando, Jane Fonda i Robert Redford, i destacà sempre que apareixia en pantalla encara que les seves aparicions fossin tan breus com la que va fer junt en Robert Mitchum a Young Bill Young o al costat de Lee Marvin a Cacera a mort en original Death Hunt. La seva presència aportava elegància i un estil propi de les estrelles del Hollywood daurat a les escenes en les que participava, però a més era suficientment moderna com per adaptar-se als nous temps i a una audiència que sobretot la identificava més com una estrella televisiva arrel del seu treball en la sèrie The Police Woman.

De noia de "saloon" a dona policia[modifica | modifica el codi]

Dos rols principals han marcat la carrera i la filmografia d'aquesta rossa del cinema i la televisió estatunidenca que s'ha passat la vida exercint com a sex symbol per a diverses generacions.

Forograma del film Rio Bravo.

El primer, al principi de la seva carrera, fou ser la noia de saló en nombroses pel·lícules de l'Oest, destacant entre totes elles la seva feina al costat d'en John Wayne i Dean Martin en el clàssic del gènere Rio Bravo, dirigit per Howard Hawks. Considerant que la Dickinson responia perfectament a la manera de comportar-se de les noies integrades en un món d'homes tant en la vida real com en les històries de ficció, sorpren que en Hawks no la fitxes per a interpretar més personatges d'aquest tipus en els seus films.

Dickinson era junt amb Lauren Bacall l'únic membre femení del Rat Pack de folgança integrat per Frank Sinatra, Dean Martin i la resta dels seus col·legues. El segon paper que li aportà major grau de popularitat a Dickinson no seria ja en la pantalla gran sinó en la TV, interpretant a la sergent Leann Pepper Anderson en la sèrie de TV dels anys setanta The Police Woman, que va fer furor per ésser en aquest moment un detall especialment exòtic que el protagonisme caigues en una dona, en lloc d'un tipus dur.

Pionera del protagonisme femení en les sèries d'acció, Angie Dickinson es convertí en un sex symbol de la pantalla petita inclús més potent del que havia estat en la pantalla gran, i Brian De Palma aprofità aquest popularitat, i la tècnica del doble cos per a teixir una de les escenes més eròtiques del cinema dels vuitanta convocant-la per a exercir com a reclam sexual madur en la primera part del seu film Vestida per matar en original Dressed to Kill, on afegí a la història d'assassí en sèrie amb tocs d'Alfred Hitchcock una arrancada prenent al vol en el referent musical i presentació de personatges del giallo que es rodava en aquest moment en el cinema italià, envernissat tot el conjunt amb Dickinson revisi-tant el seu rol com símbol eròtic de maduresa.

Matrimonis i premis[modifica | modifica el codi]

Poster del film The Killers.

Les seves aparicions en TV la portaren a l'estrellat malgrat que refusà algun paper que podria haver contribuït a incrementar la seva llista de crèdits i la seva fortuna, com el de la rossa protagonista de la sèrie Dinasty.

Referent a la seva vida privada s'ha casat en dues ocasions. No tingué fills amb el seu primer marit, Gene Dickinson (del que en prengué el cognom), estrella del rugbi semi-professional que després es dedicà a la indústria electrònica, amb el que va contraure matrimoni el 2 de juliol de 1952 i del que es divorcià el 1960. El seu segon marit fou el compositor Burt Bacharach, amb el que va tenir una filla, Nikki Bacharach, el 1966. La nena fou prematura i patia el síndrome d'Asperger, una forma d'autisme. Es suïcidà quan contava quaranta anys, el 4 de gener del 2007.

El seu paper en The Police Woman la convertí en una espècie d'icona femenina, però es negà a ser utilitzada com a exemple de feminisme en la pantalla petita simplement per haver interpretat aquest paper de ficció. En una ocasió declarà:

« <No soc feminista. Estic de part de les dones, però no en contra dels homes.> »

En una altra afirmà

< Em vesteixo per les dones, i em despullo per als homes">.Figura per tant més televisiva que cinematogràfica, la seva vida sentimental ha estat sempre en bova de la premsa del cor, que l'ha vinculat amb altres actors populars rostres del món de l'espectacle, com William Shatner, Johnny Carson, i el director Vincente Minnelli, el protagonista de The fugitive, David Janssen, el Starsky de la sèrie Starsky & Hutch, Paul Michael Glasser, el presentador Larry King i per suposat els dos líders del Rat Pack, Frank Sinatra i Dean Martin. Inclús es comenta que tingué una relació amb el president John Fitzgerald Kennedy.

Referent a l'apartat de premis, la sèrie The Police Woman la portà a ser nominada al Emmy en tres ocasions consecutives, 1975, 1976 i 1977. En el primer d'aquests anys guanyà el Globus d'Or per aquest mateix treball, que la portaria a ésser nominada novament en els anys 1976, 1977 i 1978. Prèviament, el 1960, li havien concedit el Globus d'Or a la Millor Actriu Promesa junt amb Tuesday Weld, Janet Munro i Stella Stevens el 1960. De totes elles, no hi ha cap dubte que la que ha arribat a completar una carrera més prolífica i amb major reconeixement ha estat ella.

A títol de curiositat s'ha de dir que a Espanya també fou molt popular pel seu paper en The Police Woman, fins al punt que els lectors de la revista Teleprograma li'n donaren el TP d'Or el 1978 en la categoria de millor actriu estrangera per aquest treball.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Lucky Me (1954)
  • Tennessee's Partner (1955)
  • The Return of Jack Slade 1955
  • El pistoler (Man with the Gun) (1955)
  • Hidden Guns (1956)
  • Down Liberty Road (1956)
  • Tension at Table Rock (1956)
  • Gun the Man Down (1956)
  • The Balck Whip (1956)
  • Shot-Out at Medicine Bend (1957)
  • China Gate (1957)
  • Calypso Joe (1957)
  • Run of the Arrow (1957)
  • I Married A woman (1958)
  • Cry Terror! (1958)
  • Rio Bravo (1959)
  • I'll Give My Life (1960)
  • The Bramble Bush (1960)
  • La quadrilla dels onze (Ocean's Eleven) (1960)
  • A Fever in the Blood (1961)
  • The Sins of Rachel Cade (1961)
  • Rome Adventure (1962)
  • Jessica (1962)
  • Captain Newman (1964)
  • The Killers, en català El codi dels assassins (1964)
  • The Art of Love (1965)
  • La caça de l'home (The Chase) (1966)
  • L'ombra d'un gegant (Cast a Giant Shadow) (1966)
  • The Poppy Is Also a Flower (1966)
  • Point Blank, en català A boca de canó (1967)
  • Duel a mort a Rio Rojo (The Last Challenge) (1967)
  • A Case of Libel (TV) (1968)
  • Sam Whiskey (1969)
  • Some Kind of a Nut (1969)
  • El jove Billy Young (Young Bill Young) (1969)
  • THe Love of War (TV) (1970)
  • Pretty Maids All in a Row (1971)
  • Thief (TV) (1971)
  • THe Resurrection of Zachary Wheeler (1971)
  • She the Man Run (TV) (1971)
  • Un homme est mort (1972)
  • The Norliss Tapes (TV) (1973)
  • Pray for the Wildcats (1974)
  • Big Bad Mama, en català Big bad mama (1974)
  • A Sensitive (1977)
  • Passionate Man (TV) (1977)
  • Ringo (TV) (1978)
  • Overboard (TV) (1978)
  • L'homme en colère (1979)
  • The Suicide's Wife (TV) (1979)
  • Klondike Fever, en català Les aventures de Jack London (1980)
  • Dressed to Kill, en català Vestida per matar (1980)
  • Charlie Chan and the Curse of the Dragon Queen, en català Charlie Chan i la maledicció de la reina (1981)
  • Dial M, for Murder (TV) (1981)
  • Death Hunt en català, Cacera a mort (1981)
  • One Shoe Makes It Murder (1982)
  • Jealousy, en català Gelosia (TV) (1984)
  • A Touch of Scandal, en català Un petit escàndol (TV) (1984)
  • Stillwatch (TV) (1987)
  • Police Story, en català Armes invencibles (1987)
  • The Freeway Killings (TV) (1987)
  • Big Bad Mama 2 (1987)
  • Texas Train, en català Hi havia una vegada un tren (1988)
  • Fire and Rain (TV) (1989)
  • Prime Target (TV) (1989)
  • Kojak: Fatal Flaw (TV) (1991)
  • Treacherous Crossing (TV) (1992)
  • Even Cowgirls Get the Blues, en català Elles també es deprimeixen (1993)
  • Sabrina (1995)
  • The Maddening (1996)
  • Remembrance (1996)
  • The Sun, the Moon and the Stars (1996)
  • Deep Family Secrets (TV) (1997)
  • The Don's Analyst (TV) (1997)
  • "Diagnosis Murder" (TV) (1997)
  • Sealed With a Kiss (TV) (1998)
  • The Last Producer (2000)
  • Duets (2000)
  • Pay It Forward (2000)
  • Big Bad Love (2001)
  • Ocean's Eleven (2001)
  • Elvis Has Lef the Building (2004)
  • Mending Fences (TV) (2009)

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Revista de Cinema Acción del maig de 2011 (ISNN-2172-0517)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Angie Dickinson Modifica l'enllaç a Wikidata