Angiografia amb fluoresceïna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La angiografia amb fluoresceïna, també anomenada angiofluoresceïngrafia, és una tècnica diagnòstica que s'utilitza en medicina per a l'estudi dels vasos sanguinis de la retina. [1] La retina és la capa de teixit sensible a la llum que es troba a l'interior del ull, gràcies a la qual és possible la visió.

Descripció [modifica]

Imatge de la retina obtinguda mitjançant angiografia amb fluoresceïna.

Consisteix en l'administració intravenosa d'una substància colorant que es diu fluoresceïna. Aquest colorant circula pel torrent sanguini i arriba als vasos de la retina, on emet una fosforescència característica que es pot captar mitjançant unes càmeres especials. Les imatges així obtingudes s'imprimeixen en paper i permeten observar els vasos sanguinis retinians i comprovar si hi ha anomalies, com hemorràgies, trombosis o embòlies .

Aquesta tècnica pot utilitzar-l'oftalmòleg per al diagnòstic i valoració de múltiples malalties, com la retinopatia diabètica, la degeneració macular associada a l'edat, el despreniment de retina, la retinosi pigmentària o l'oclusió dels vasos retinians com passa en la embòlia de l'artèria central de la retina i en la trombosi de la vena central de la retina.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. Medline Plus. Angiografia amb fluoresceïna, 2008.08.22 [Consulta: 2009.11.28].