Hermen Anglada i Camarasa
| Hermen Anglada i Camarasa | |
|---|---|
 Bust de bronze al Port de Pollença |
|
| Naixement | 11 de setembre de 1871 Barcelona |
| Defunció | 7 de juliol de 1959 (als 87 anys) el Port de Pollença |
| Art | Pintura |
| Educació | Acadèmia Julian, Acadèmia Colarossi |
| Moviment | Modernisme, Noucentisme, Postimpressionisme |
| Obres destacades | La gata rosa (1911) |
Hermenegild o Hermen Anglada i Camarasa, més conegut com Anglada-Camarasa, (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollença, Mallorca 7 de juliol de 1959) fou el pintor català amb més projecció internacional d'entre els pintors anteriors a les avantguardes; entre el modernisme i el noucentisme se l'ha considerat un destacat representant del postimpressionisme.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Anglada-Camarasa va estudiar l'art de la pintura primer amb Tomàs Moragas i després amb Modest Urgell, a qui sempre va proclamar com el seu gran mestre, malgrat ser llurs estils de maduresa ben diferents. En aquest període formatiu, la seva obra mostra un interès pel paisatge i la figura humana.
[modifica] París, 1894 a 1914
A París, continuà la seva formació tant a l'acadèmia Julian com a l'acadèmia Colarossi. Realitzà la seva primera exposició a la capital francesa el 1898. Anglada Camarasa és encara un representant de la Belle Époque i els seus ambients nocturns, aproximant-se moderadament a les avantguardes del segle XX sense abandonar un toc impressionista.
Entre el 1900 i el 1904 es va hostatjar en un estudi al num 9 del carrer Hégésippe Moreau al 18è arrondissement de París. La seva exposició individual a la Sala Parés de Barcelona el maig del 1900, i el seu pas aleshores pel local d' "Els 4 Gats" va aportar al modernisme català un ressò directísssim del que era la pintura més moderna de París, circumstància que va ser determinant en el gir del jove Pablo Picasso cap a la modernitat plàstica. El 1902 va ingressar a la Société Nationale des Beaux-Arts, essent-ne un membre actiu i participant de les seves exposicions. El 1904 va participar en una exposició amb artistes de la Sezession Vienesa i les seves participacions a exposicions d'arreu del món foren constants. Sovint ha estat comparat amb Gustav Klimt pel caràcter preciosista i colorista de la seva pintura, i amb ell compartí el màxim premi de la gran Esposizione Internazionale delle Belle Arti de Roma de 1911.
Un viatge seu a València el 1904 aportà una nova lluminositat en la seva obra i el seu interès per temàtiques folklòriques vistes, però, no amb ulls anecdotistes sinó d'un colorisme rutilant modern; on gitanos i valencians en són els seus protagonistes.
[modifica] Mallorca, 1914 a 1959
El 1913 va iniciar la seva residència a les Illes Balears on el va acompanyar el seu deixeble avantatjat Tito Cittadini, el 1916 quedava fundada per ells l'Escola de Pollença. Tot i que participà en diferents esdeveniments com l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 en què disposà d'una sala especial; Anglada Camarasa va residir des de llavors a Mallorca d'una manera gairebé continuada fins la seva mort, a les Illes Balears gran part de les seves pintures aborden els paisatges, els costums, els personatges populars i interiors de cafès. Tanmateix en aquesta etapa es produí el constant desplegament de la seva obra pels Estats Units, especialment a través de Carnegie Institute de Pittsburgh. El 1932 va ser elegit membre corresponent a Mallorca de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
Durant la Guerra Civil Espanyola es va refugiar al Monestir de Montserrat, per especial concessió de la Generalitat de Catalunya, i allà la peculiar orografia de la muntanya originà la seva darrera gran època pictòrica original. Després de la guerra es va exiliar a Pougues-les-Eaux (França), tornant el 1947 i morint el 1959 al Port de Pollença. El 1967 la seva casa es va obrir al públic uns anys com museu privat.
El 1991 bona part de la seva obra conservada en aquest museu va ser adquirida per la Fundació La Caixa. Actualment s'exhibeix a la seu de la Fundació La Caixa de Palma de Mallorca, a l'edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner de l'antic Gran Hotel.
[modifica] Museus
És representat a diversos museus i col·leccions públiques com la Fundació "la Caixa" de Palma de Mallorca, el MNAC i el Museu del Modernisme Català de Barcelona, el Museu Reina Sofía de Madrid, el Museo de Bellas Artes de Asturias d'Oviedo, el Museu de Montserrat, el Musée de Castres (França), el Musée d'Ixelles (Bèlgica), la Galleria d'Arte Moderna de Venècia, la Thiel Gallery d'Estocolm, el museu de l'Ermitage de San Petersburg, The Hispanic Society of America de Nova York, el Museo de Bellas Artes de Buenos Aires, el Museo de Artes Decorativas de Buenos Aires, el Museo de Bellas Artes de la Habana, el British Museum de Londres, el Museu Comarcal de la Garrotxa d'Olot, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i va ser present també al Toledo Museum of Art (Ohio). Les seves litografies, art que precticà només en els seus anys de París, són molt ben representades a la Biblioteca de Catalunya, amb les proves procedents del taller del seu introductor en aquesta tècnica, Albert de Belleroche. [1]
[modifica] Bibliografia
- Gumà, Montserrat (coord). Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: Publicacions del MNAC, 2004. ISBN 84-8043-136-9.
- Hutchinson Harris, S. The art of Anglada-Camarasa, 1929.
- Fontbona, Francesc; MIRALLES, Francesc. Anglada-Camarasa. Barcelona: Polígrafa, 1981.
- Fontbona, Francesc; MIRALLES, Francesc. Anglada-Camarasa. Dibujos. Catálogo razonado. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2006.
- Robinson, William H. Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí, 2006. ISBN 0-300-12106-7.
- Catàleg de l'exposició "Anglada-Camarasa [1871-1959]", Fundación Cultural Mapfre Vida, Madrid 2002.
- Catàleg de l'exposició "El món d'Anglada camarasa", Caixaforum, Barcelona-Palma 2006.
