Anguita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anguita
Escut d'Anguita
(En detall)
Localització
Localització d'Anguita
Municipi de Castella-La Manxa
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Bandera de Castella - la Manxa Castella-La Manxa
Bandera de la província de GuadalajaraProvíncia de Guadalajara
Señorío de Molina-Alto Tajo
Gentilici Anguiteño
Superfície 127,19 km²
Altitud 1.130 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
216 hab.
1,7 hab/km²
Coordenades 41° 01′ 33″ N, 2° 22′ 07″ O / 41.02583°N,2.36861°O / 41.02583; -2.36861Coord.: 41° 01′ 33″ N, 2° 22′ 07″ O / 41.02583°N,2.36861°O / 41.02583; -2.36861
Distàncies 150 km de Guadalajara
Dirigents:
• Alcalde:

Claudio Sancho González (PSOE)
Codi postal 19310

Anguita és un municipi situat al nord de la província de Guadalajara, comunitat autònoma de Castella-La Manxa, a Espanya.

Dades bàsiques[modifica | modifica el codi]

Té una àrea de 127,19 km², essent un dels termes municipals més grans de la província de Guadalajara. Dins el seu terme s'inclouen els indrets d'Aguilar de Anguita, Santa María del Espino, Padilla del Ducado i Villarejo de Medina.

Context geogràfic[modifica | modifica el codi]

Anguita es troba a la branca castellana del Sistema Ibèric, a Sierra Maestra, a gairebé 1.200 m d'altitud.

Per Anguita hi passa el riu Tajuña, que és un afluent del Jarama, i les seves aigües van a parar finalment al riu Tajo. Dins del mateix terme, el Tajuña rep les aigües de l'Arroyo del Prado i de La Madre, les d'aquest darrer a l'indret conegut com El Regatillo.

La vall on es troba el poble pertany geològicament al Triàsic, a diferència del pàram conegut com a Campo Taranz, al mateix terme, que pertany al Liàsic (Juràssic Inferior).

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolución demográfica
1991 1996 2001 2004
334 316 292 253

Història[modifica | modifica el codi]

Amb la Reconquesta, Anguita queda enquadrada al Comú de Vila i Terra de Medinaceli. Al segle XIX, junt amb altres pobles del Comú, Anguita fou incorporada a la província de Guadalajara, pertanyent, des de llavors, al partit judicial de Sigüenza.

Algunes dades històriques d'interès són:

  • Excomunió del poble, junt amb altres poblacions del Comú de Vila i Terra de Medinaceli, per no col·laborar amb la construcció de la catedral de Sigüenza, segle XII. El conflicte se solucionà mitjançant una butlla papal de l'any VII del pontificat del Papa Celestí III.
  • L'any 1813, dins del palauet que actualment és la Casa de la Vila, es firmà l'acta de constitució de la Diputació provincial de Guadalajara amb Molina, la primera d'Espanya conforme a la Constitució de Cadis.
  • Donat el seu saludable clima estival, i ja que l'ama de claus era del poble, Santiago Ramón y Cajal estiuejà a Anguita (dedicant-se el principal carrer del poble a la seva figura).
  • L'any 1994 un incendi acabà amb gran part del seu pinar, el qual havia sigut objecte de plet amb el veí municipi de Iniéstola, disputa que acabà amb la sentència del Tribunal Suprem de 13 de juny de 1940.

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

La Torre de la Cigüeña, simbol d'Anguita.

El terme municipal destaca per la seva riquesa arqueològica, en ésser un dels més importants pel que a restes de la cultura celtíbera es refereix. Es troben, a Aguilar de Anguita, les necròpolis de El Altillo i de la Carretera Vieja. La primera és la més gran coneguda d'aquesta cultura. A aquest terme es troben, a més a més diferents castres i assentaments (com els de "La Cera" (Aguilar de Anguita) i "El Hocincavero-Los Castillejos" (a Anguita).

Igualment, destaca la presència d'una eventual ciutat celtibera, posterior campament romà, a Anguita-Aguilar: La Cerca, "Las Navas".

Entre els seus principals monuments es troben:

  • La "Torre de la Cigüeña" i "Torremocha" (d'aquest només es conserva la base), que són les restes d'un sistema de vigilància islàmic.
  • Es conserva la porta i façana d'un antic hospital de beneficència, situat al centre del poble, prop de la farmàcia (segle XV aprox.).
  • A la pedania d'Aguilar de Anguita destaquen les restes d'un pont d'època romana i un fragment de calçada romana.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Per carretera s'hi pot arribar per l'Autovia del Nord-est (A-2), des de la qual es pot continuar N-211 (sortida 135) fins a Aguilar de Anguita i, des d'aquí, seguir pel desviament cap a Anguita. Tot i però, també hi ha un accés més endavant.

També hi ha servei d'autocars.

Festes[modifica | modifica el codi]

Ermita de la Mare de Déu de la Lastra

La festa patronal d'Anguita, en honor a Nostra Senyora de la Lastra (Verge del Rosari), se celebra el primer cap de setmana d'octubre. A mesura que s'apropen les festes, se celebren: "las novenas en honor de la Virgen", i les "luminarias", acte que consisteix a fer una gran foguera, amb llenya comunal, al Cantón. Des d'un punt de vista religiós destaca la celebració, durant les festes, de dos actes litúrgics: l'Adoració de la Verge (que posa fi a les novenes) i el Rosari de l'Aurora. El diumenge de la festa, un cop celebrada la missa de la Mare de Déu, a les dotze del migdia, se celebren les típiques almonedas.

Les festes d'agost són el primer cap de setmana del mes.

Anguitenys destacats[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Links externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguita Modifica l'enllaç a Wikidata