Anhidrita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anhidrita

Anhidrita de Chihuahua, Mèxic.
Classificació
Categoria sulfats
Fórmula química CaSO4
Nickel-Strunz 07.AD.30
Dana 28.3.2.1
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí ortoròmbic - dipiramidal
Hàbit cristal·lí rarament en cristalls prismàtics o tabular. En general es troba de manera fibrosa en filons paral·lels que es desprenen en fragments al exfoliar-se. També es troba granulada, massiva o nodular
Estructura cristal·lina a = 6.245(1) Å, b = 6.995(2) Å, c = 6.993(2) Å; Z = 4
Simetria ortoròmbic 2/m 2/m 2/m
Color blanc, blavós, gris, vermellós o violeta
Macles simple o repetidament, comú {011}; macles en contacte rares {120}
Exfoliació [010] perfecte [100] perfecte [001] bona, resultant en fragments pseudocúbics
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5
Lluïssor vítria a nacrada
Ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 2,97
Densitat 2,9 a 3,0
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.567–1.574
nβ = 1.574–1.579
nγ = 1.609–1.618
Birefringència δ = 0.042–0.044
Pleocroisme per a les varietats de color violeta. X = incolor a groc pàl·lid o rosa
Y = violeta pàl·lid o rosa
Z = violeta
Angle 2V 56 a 84°
Fusibilitat 2
Altres característiques alguns exemplars són fluorescents; molta més fluorescència després d'escalfar-la
Referències [1][2]
Varietats més comunes
Angelita varietat de gra fi semitransparent de color gris blavós.[3]
Bowel stone varietat que es distingeix pel patró de formació, que s'assembla als plecs recurrents d'un intestí.[4]
Vulpinita varietat granular.[5]

L'anhidrita és un mineral de la classe dels sulfats. Va rebre el nom l'any 1804 per Abraham Gottlieb Werner, del grec anidros (sense aigua), a diferència del guix que sí que en conté. Isoestructural amb la ferruccita, i isoestructural i isomorfa amb α-BaSO4 i α-SrSO4. També és coneguda com a muriacita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'anhidrita és un sulfat de calci deshidratat. Cristal·litza en el sistema cristal·lí ortoròmbic, amb tres direccions de perfecta exfoliació paral·lels als tres plans de simetria. Tot i la seva fórmula, no és isomorfa amb els sulfats ortoròmbics de bari (baritina) i estronci (celestina). Els cristalls clarament desenvolupats són rars, i es presenta habitualment en forma de masses exfol·liades. La duresa és de 3.5 i el pes específic de 2,9. Predomina el color blanc, de vegades grisenc, blavós o morat. Quan s'exposa a l'aigua, l'anhidrita es transforma fàcilment a guix degut a l'absorció d'aquesta.

Formació[modifica | modifica el codi]

L'anhidrita es troba freqüentment en dipòsits evaporítics amb guix, tal com va ser descoberta per primera vegada, el 1794, en una mina de sal a prop de Hall, a Tirol. La profunditat és crítica, ja que com més a prop de la superfície més fàcilment l'anhidrita ha estat alterada a guix per absorció d'aigua del sòl. L'anhidrita s'associa comunament amb calcita, halita, i d'altres sulfurs com ara galena, calcopirita, molibdenita i pirita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., John Wiley and Sons, New York, ISBN 0-471-80580-7
  2. «Anhydrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  3. «Angelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  4. «Bowel stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
  5. «Vulpinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 febrer 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anhidrita Modifica l'enllaç a Wikidata