Anicet I
Sant Anicet I |
|
|---|---|
 |
|
| Papat | 155–166 |
| Predecessor | Pius I |
| Successor | Soter I |
| sant Anicet I | |
|---|---|
 Martiri del sant, fresc d'Antonio Circignani, s. XVI (Roma, Palazzo Altemps) |
|
| Papa | |
| Nom secular | Ανίκητος (Aníketos) |
| Naixement | Començament del segle II Èmesa (Síria) |
| Defunció | 166 Roma (Itàlia) |
| Enterrament | Capella del Palazzo Altemps (Roma) |
| Veneració en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 17 d'abril |
| Iconografia | Com a papa |
Sant Anicet I nascut a Síria fou escollit Papa el 155 i va morir el 166.
En els inicis del seu pontificat va rebre a Roma a Policarp d'Esmirna, bisbe d'Esmirna, que havia estat deixeble de l'Apòstol Sant Joan i mestre d'Ireneu de Lió, a fi d'establir la data de celebració de la Pasqua. Policarp, i l'Església oriental en el seu conjunt, entenia que la celebració havia de realitzar-se el dia 14 del mes de Nisán independentment del dia de la setmana que caiguera. Aquesta postura que seguia la tradició joànica i que suposava celebrar la Pasqua de Resurrecció el mateix dia que els jueus, és coneguda com pràctica "quartdecimal" i no era considerada pel papa Anicet com a correcta ja que entenia, al costat de l'Església occidental, que la Pasqua havia de celebrar-se el diumenge següent al dia 14 de Nisán.
Segons el relat que Ireneu de Lió fa d'aquesta visita, sembla que Anicet no va poder convèncer a Policarp, ja que aquest va basar la seua postura que "Joan i els altres apòstols amb qui ell havia viscut" celebraven la Pasqua d'aquesta manera. A pesar de les diferències entre ambdós no va haver ruptura entre ambdós i el papa va permetre al sant seguir celebrant la Pasqua segons la tradició oriental.
Va promulgar un decret que impedia als clergues deixar-se créixer els cabells. Va travar amistat amb el apologista Justí al costat de qui va morir en 166 després de patir martiri durant les persecucions de l'emperador Marc Aureli.
Sembla que va condemnar la doctrina montanista, i que es va enfrontar als agnòstics i als marcionistes, encara que no existeixen documents històrics que acrediten aquestes actuacions, encara que segons el Liber Pontificalis va prohibir als clergues que dugueren el cabell llarg, el que suposaria una forma de separar-se dels agnòstics que, pel que sembla, tenien aquest costum.
Segons la tradició, fou el primer papa sepultat a les catacumbes de San Callisto. El 1604 el seu cos fou traslladat a la capella del Palazzo Altemps de Roma, on Climent VIII va donar autorització al duc Giovanni Angelo Altemps de tenir les restes del papa al palau famiiar.
| Precedit per: Pius I |
Papa 155 - 166 |
Succeït per: Soter I |
