Anicet I
De Viquipèdia
| Sant Anicet I |
|
|---|---|
| Nom | Aniketos (en grec: Ανίκητος) |
| Nascut | ? |
| Emesa (Síria) | |
| Mort | 166 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 155–166 |
| Predecessor | Pius I |
| Successor | Soter I |
Sant Anicet I nascut a Síria fou escollit Papa el 155 i va morir el 166.
Va promulgar un decret que impedia al clero deixar-se créixer el cabell. Va confirmar la celebració de la Pasqua en diumenge, segons la tradició de Sant Pere.
En els inicis del seu pontificat va rebre a Roma a Policarp d'Esmirna, bisbe d'Esmirna, que havia estat deixeble de l'Apòstol Sant Joan i mestre d'Ireneu de Lió, a fi d'establir la data de celebració de la Pasqua. Policarp, i l'Església oriental en el seu conjunt, entenia que la celebració havia de realitzar-se el dia 14 del mes de Nisán independentment del dia de la setmana que caiguera. Aquesta postura que seguia la tradició johànica i que suposava celebrar la Pasqua de Resurrecció el mateix dia que els jueus, és coneguda com pràctica "quartdècimal" i no era considerada pel papa Anicet menge correcta ja que entenia, al costat de l'Església occidental, que la Pasqua havia de celebrar-se el diumenge següent al dia 14 de Nisán.
Segons el relat que Ireneu de Lió fa d'aquesta visita, sembla ser que Anicet no va poder convèncer a Policarp, ja que aquest va basar la seua postura que "Joan i els altres apòstols amb qui ell havia viscut" celebraven la Pasqua d'aquesta manera. A pesar de les diferències entre ambdós no va haver ruptura entre ambdós i el papa va permetre al sant seguir celebrant la Pasqua segons la tradició oriental.
Va travar amistat amb el apologista Justí al costat de qui va morir en 166 després de patir martiri durant les persecucions de l'emperador Marc Aureli.
Sembla ser que va condemnar la doctrina montanista, i que es va enfrontar als agnòstics i als marcionistes, encara que no existeixen documents històrics que acrediten aquestes actuacions, encara que segons el Liber Pontificalis va prohibir als clergues que dugueren el cabell llarg, el que suposaria una forma de separar-se dels agnòstics que, pel que sembla, tenien aquest costum.
| Precedit per: Pius I |
Papa 155 - 166 |
Succeït per: Soter I |

