Animacitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En lingüística, l'animacitat[1] és un tret gramatical i/o semàntic del nom basat en el caràcter sensible o viu del referent del nom en un esquema taxonòmic donat. L'animacitat pot tenir diferents efectes sobre la gramàtica d'una llengua, tals com l'elecció del pronom (què/qui), terminació dels casos, ordre de les paraules a la frase o la forma que agafa el verb quan està associat a un determinat nom.

Expressió gramatical de l'animacitat[modifica | modifica el codi]

Entre les llengües en què l'animacitat juga un rol important, hi ha que posseeixen un sistema simple basat en una oposició entre animat (persones, animals, etc.) i inanimat (plantes, objectes, idees abstractes, etc.), i hi ha que posseeixen una jerarquia d'animacitat que pot comportar nombrosos nivells. Dins d'aquestes jerarquies, els pronoms personals solen presentar l'animacitat més elevada (i entre ells la primera persona ocuparia la posició principal), seguidament els altres éssers humans, els animals, les plantes, les forces de la natura, els objectes concrets i els abstractes. Això no obstant, les diferents llengües poden presentar jerarquies ben diferents.

Jerarquia d'animacitat i alineació morfosintàctica[modifica | modifica el codi]

L'animacitat també pot condicionar la natura de les morgologies de llengües d'ergativitat escindida. En aquestes llengües, les partícules més animades és més possible que siguin l'agent del verb, i per tant es marquen seguin el patró de l'acusatiu: sense marca en el rol d'agent i amb marca en el rol de pacient o oblic.

De la mateixa manera, les patícules menys animades són de manera inherent més semblants a pacients, i prenen una marca ergativa: sense marca quan estan en el rol de pacient i amb marca amb el rol d'agent. La jerarquia de l'animacitat normalment, tot i que no sempre, s'ordena de la següent manera:

1a persona > 2a persona > 3a persona > noms propis > humans > animats no humans > inanimats

La localització de la divisió (la línia que divideix les partícules agents inherents de les patícules pacients inherents) varia segons la llengua, i en molts casos, les dues classes se solapen, amb una classe de noms prop del mig de la jerarquia marcats tant pel rol d'agent com pel de pacient.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Llengua protoindoeuropea[modifica | modifica el codi]

A causa de les similituds en la morfologia de la inflecció del masculí i femení en les llengües indoeuropees, existeix la teoria que en un estadi inicial la llengua protoindoeuropea només tenia dos gèneres: l'animat i el neutre. El gènere animat es desenvoluparia posteriorment en els gèneres masculí i femení. El plural dels noms neutres/inanimats hauria tingut una sola terminació com els noms col·lectius en singular, i algunes paraules amb aquesta terminació de nom col·lectiu es convertirien posteriorment en femenins. Restes d'aquest fet es podrien trobar en el grec antic, on la forma del singular del verb s'usava per a referir-se a paraules neutres en plural. En moltes llengües indoeuropees, com el llatí, la terminació del plural de moltes paraules neutres en nominatiu, acusatiu i vacatiu corresponen a la forma nominativa singular femenina.[2]

Llengües indoeuropees[modifica | modifica el codi]

Moltes llengües indoeuropees presenten una distinció entre Ell/ella i allò (un exemple és l'anglès he/she/it. Mentre que d'altres llengües com el català, el castellà, el turc o la llengua finesa parlada no fan aquesta distinció. També una marca seria l'ús dels pronoms qui o que. En finès hi ha una distinció d'animacitat entre el hän "ell/ella" i se "allò", no obstant en la llengua parlada el se també pot tenir un sentit de ell/ella.

L'animacitat té altres rols en llengua anglesa. Per exemple, com més alta és l'animacitat d'un referent, menys s'utilitza la preposició of per pessessió, així:

  • My face és correcte, mentre *the face of me no ho és.
  • The man's face i the face of the man són ambdues correctes, tot i que la primera és preferible.
  • The clock's face i the face of the clock són ambdues correctes, tot i que la segona és preferible.

Llengües indoeuropees romàniques[modifica | modifica el codi]

L'animacitat no intervé gaire a la llengua catalana, no obstant trobem l'animacitat com un dels factors determinats del doblament clític en alguns casos.[1] També en el fet que els pronoms personals en català se solen ometre en el subjecte de la frase, però quan es fan explicits, només s'usen per a persones o animals o coses humanitzades.

Un altre cas que es relaciona amb l'animacitat és l'aparició de la preposició a davant d'alguns complements directes, com a marca formal per distingir el complement directe de l'indirecte.[3]

A la Maria, no l'he vist.

En francès tampoc no és molt important, tot i això, es poden trobar algunes oposicions entre animat i inanimat com per exemple qui i quoi, entre celui-ci / celle-ci i ceci o celui-là / celle-là i cela.

En castellà, la preposició a ha guanyat un segon rol com a marcador d'objectes directes animats com en els exemples següents:

Veo esa catedral. "Veig aquella catedral ." (objecte directe inanimat)
Veo a esa persona "Veig aquella persona" (Objecte directe animat)

En portugués existeixen els casos com: Quem, que; Isto, isso, aquilo només per a objectes. També, casos com la seqüència del subjecte en frases com: Os alunos, Pedro, tu e eu chegamos tarde, on hi ha un ordre més polit en l'ordenació dels pronoms, aquest cas és similar al d'altres llengües romàniques.

Animacitat i declinació de les llengües eslaves[modifica | modifica el codi]

A les llengües eslaves, l'animacitat intervé, juntament amb el gènere i el nombre en la selecció de la forma d'acusatiu, que coincideix amb el genitiu o el nominatiu segons la situació.[4] En rus, l'acusatiu dels noms masculins animals en singular i els dels masculins i femenins animats en plural coincideix amb el genitiu, mentre que l'acusatiu dels inanimats coincideix amb el nominatiu, els femenins singulars o presenten una forma diferent d'acusatiu o una forma idèntica al nominatiu. Els neutres tenen sempre la mateixa forma en nominatiu i acusatiu.[5] Un exemple, ell nom animat брат [brat] "un germà" en el cas nominatiu, nom inanimat кран [kran] "una grua" en el cas acusatiu:

(1) Брат поднимает кран
Brat podnimayet kran
Un germà aixeca una grua

Contràriament, брат en cas acusatiu, кран en cas nominatiu:

(2) Кран поднимает брата
Kran podnimayet brata
Una grua aixeca un germà

Això també seria cert per adjectius concondant amb noms. El mateix partró es troba en moltes de les llengües eslaves.

Animacitat i verb d'existència en japonès[modifica | modifica el codi]

En japonès, l'animacitat no ve marcada directament a nivell del nom, però es manifesta en l'elecció del verb d'existència i de possessió. El verb iru (いる, écrit aussi 居る)indica l'existència o la possessió d'un nom animat, mentre que el verb aru (ある, també escrit 在る en el sentit existencial o 有る en el possessiu) indica l'existència o la possessió d'un nom inanimat.[6]

Per indicar la simple existència i el caràcter indefinit, un nom animat – en l'exemple, « gat » - es marca com subjecte per la partícula ga (が), sense indicació de tema : aquesta construcció correspon a «hi ha».

(1) Neko ga iru.
いる
gat SUBJECTE existir / tenir
« Hi ha un gat. »

Per indicar una possessió («tenir»), el posseïdor – en l'exemple, «jo» - s'ntrodueix com a tema per la partícula wa (は), allò posseït, com és animat, queda marcat per la partícula de subjecte ga (が).

(2) Watashi wa neko ga iru.
いる
jo TEMA gat SUBJECTE existir / tenir
« Tinc un gat. »

Per indicar la presència en un lloc preciós d'un nom animat, aquest nom s'introdueix com tema per la partícula wa (は), i el lloc indicat per la partícula locativa ni (に).

(3) Neko wa isu no ue ni iru.
椅子の上 いる
gat TEMA cadira + COMPLEMENT DEL NOM + sobre LLOC existir / tenir
« El gat està sobre la cadira. »

Les mateixes construccions es troben amb els noms inanimats – en els exemples següents, «pedra» - però en aquest cas és el verb aru el que s'usa.

(1) Ishi ga aru.
ある
pedra SUBJECTE existir / tenir
« Hi ha una pedra. »
(2) Watashi wa ishi ga aru.
ある
Jo TEMA pedra SUBJECTE existir / tenir
« Tinc una pedra. »
(3) Ishi wa isu no ue ni aru.
椅子の上 ある
pedra TEMA cadira + COMPLEMENT DEL NOM + sobre LLOC existir / tenir
« La pedra és a sobre la cadira. »

En alguns casos en que el caràcter animat o és inequívoc (en le cas d'un robot per exemple), l'ús del verb el tria el locutor, segons si desitja subratllar el costat «humà» o «sensible» pel verb animat, o el costat «inert» pel verb inanimat.

(1) Robotto ga iru.
ロボット いる
robot SUBJECTE existir / tenir
« Hi ha un robot. » (subratllant el costat humà)
(2) Robotto ga aru.
ロボット ある
robot SUBJECTE existir / tenir
« Hi ha un robot. » (subratllant el caràcter inert, no viu)

Animacitat i verb d'existència en cingalès[modifica | modifica el codi]

En cingalès, exiteixen dos tipus de verbs d'existència i de possessió: හිටිනවා hiţinawā / ඉන්නවා innawā s'utilitza amb els noms animats (éssers humans i animals) mentre que තියෙනවා tiyenawā s'utilitza amb els noms inanimats (objectes inerts, plantes, coses, etc.). Per exemple :

(1) minihā innawā
මිනිහා ඉන්නවා
Home hi ha (animat)
« Hi ha l'home. »
(2) watura tiyenawā
වතුර තියෙනවා
Aigua hi ha (inanimat)
« Hi ha aigua. »

Jerarquia d'animacitat en les llengües apatxes[modifica | modifica el codi]

Les llengües apatxes posseeixen una jerarquia d'animacitat segons la qual certs noms s'associen a formes verbals específiques segons el seu rang. Per exemple, els noms navajos poden anar en un contínu des del més animat (ésser humà) als menys animat (abstracte).[7]

éssers humans → infants / animals grans → animals mitjans → animals petits → insectes → forces naturals → objectes inanimats / plantes → abstraccions

Generalement, el nom més elevat en animacitat ha d'aparèixer en primer lloc d'una frase, el nom immediatament menys elevat segon. Les frases (1) i (2) següents són correctes. El prefix yi- enganxat al verb indica que el primer nom és el subjecte mentre que el prefix bi- indica que el segon nom és el subejcte que le second nom est le sujet.

    (1)   Ashkii at'ééd yiníł'į́.
  noi noia yi-mira
  « El noi mira la noia. »
    (2)   At'ééd ashkii biníł'į́.
  noia noi bi-mira
  « La noia és mirada pel noi. »

En canvi, l'exemple (3) és vist com a incorrecte per la major part del interlocutors de navajo perquè el nom menys animat va davant del més animat.

    (3)   * Tsídii at'ééd yishtąsh.
    ocell noia yi-picotejà
    « L'ocell picotejà la noia. »

Per expressar aquesta idea, el nom més elevat en animacitat ha d'anar el primer com a la següent frase (4).

    (4)   At'ééd tsídii bishtąsh.
  noia ocell bi-picotejà
  « La noia fou picotejada per l'ocell. »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Todolí i cervera, Júlia. (en català) . Universitat de València [Consulta: 15 maig 2012].
  2. Lugarghi, Silvia. «Grammatical change in indo-european languages» (pdf) (en english). Memorial University of Newfoundland. John Benjamion Publishing [Consulta: 15 maig 2012].
  3. Maria Josep Cuenca Ordinyana. «Sintaxi catalana». Editorial UOC, 2005, pàg. 63.
  4. A. Janda, Laura. «Figure, ground and animacy in slavic declension». University of North Carolina at Chapel Hill, Vol 40, p. 325-355.(anglès)
  5. G Corbett, Greville. «Gender in russian: an account of gender specification and its relationship to declension». Russian linguistcs, 1982.(anglès)
  6. An Analysis of Differences in Japanese Existencial Expressions as Reveald in Even-Related Brain Potentials(anglès)
  7. Young & Morgan, 1987pàg. 65-66