Anisotremus virginicus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Anisotremus virginicus
Porkfish Anisotremus virginicus.jpg
Anisotremus virginicus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
(Huxley, 1880)
Subclasse: Actinopterygii
Infraclasse: Actinopteri
Ordre: Perciformes
Subordre: Percoidei
Família: Haemulidae
Gènere: Anisotremus
(Gill, 1861)[1][2]
Espècie: A. virginicus
Nom binomial
Anisotremus virginicus
(Linnaeus, 1758)[3]
Sinònims
Exemplars fotografiats a Angra dos Reis (el Brasil).
Exemplar a l'aquàrium de la Porte Dorée, a París
Exemplar fotografiat a Veneçuela.
Prague sea aquarium

Anisotremus virginicus és una espècie de peix pertanyent a la família dels hemúlids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 40,6 cm de llargària màxima (normalment, en fa 25) i 930 g de pes.
  • Cos amb franges grogues i blaves argentades. Les aletes són grogues.
  • 12 espines i 16-18 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 9 radis tous a l'anal.[6][7][8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja durant la nit mol·luscs, equinoderms, anèl·lids i crustacis.[9] Els exemplars joves també es nodreixen dels paràsits de peixos més grossos.[10]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, associat als esculls[11] i de clima subtropical (32°N-33°S) que viu entre 2 i 20 m de fondària.[6][12]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Bermuda (on fou introduït) i Florida (els Estats Units) fins al Brasil,[13][14][15][16] incloent-hi el golf de Mèxic i el mar Carib.[6][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc[9] i els exemplars joves són populars com a peixos d'aquari.[47][48] Ha estat criat en captivitat.[49]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans, tot i que n'hi ha informes d'enverinament per ciguatera.[50][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill, T. N., 1861. Catalogue of the fishes of the eastern coast of North America, from Greenland to Georgia. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 13 (Suppl.): 1-63.
  2. uBio (anglès)
  3. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 03 de octubre de 2012].
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  8. Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978. Pomadasyidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31), Vol. 4. FAO, Roma.
  9. 9,0 9,1 Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978.
  10. Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a. edició. University of Texas Press, Austin.
  11. Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  12. Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.
  13. Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
  14. Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  15. Menezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1980. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. IV. Teleostei (3). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 96 p.
  16. Feitoza, B.M., R.S. Rosa i L.A. Rocha, 2005. Ecology and zoogeography of deep-reef fishes in Northeastern Brazil. Bull. Mar. Sci. 76(3):725-742.
  17. Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  18. Billings, V.C. i J.L. Munro, 1974. The biology, ecology, exploitation and management of Caribbean reef fishes: Pomadasydae (grunts). Part 5. Res. Rep. Zool. Dep. Univ. West Indies 3:1-128.
  19. Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  20. Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  21. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  22. Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  23. Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  24. De Boer, B., D. Hoogerwerf, I. Kristensen i J. Post, 1973. Antillean fish guide. STINAPA Núm. 7. Curaçao (Netherlands Antilles): Caribbean Marine Biological Institute.
  25. Dominici-Arosemena, A. i M. Wolff, 2005. Reef fish community structure in Bocas del Toro (Caribbean, Panamá): Gradients in habitat complexity and exposure Caribbean J. Sci. 41(3): 613-637.
  26. Duarte, L.O., C.B. García, N. Sandoval, D. von Schiller, G. Melo i P. Navajas, 1999. Length-weight relationships of demersal fishes from the Gulf of Salamanca, Colombia. Naga ICLARM Q. 22(1):34-36.
  27. Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, 2a. edició revisada. 44 p.
  28. Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  29. Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  30. Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  31. Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  32. Massey, L.L. i D.E. Harper, 1993. Selected computer images of southeastern U.S. marine fishes. NOAA Tech. Mem. NMFS-SEFSC-333, 49 p.
  33. Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  34. Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  35. Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  36. Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  37. Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  38. Randall, J.E., 1996. Caribbean reef fishes. 3a. edició - revisada i ampliada. T.F.H. Publications, Inc. Ltd., Hong Kong. 368 p.
  39. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  40. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  41. Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47 p.
  42. Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  43. Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  44. Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, Japó. 519 p.
  45. Vianna, M., 1997. Physiographic influence in the structure of the suprabenthic fish assemblage in the rocky shore of Arraual do Cabo, Rio de Janeiro, Brazil. B. Inst. Pesca 24:25-35.
  46. Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  47. Monteiro-Neto, C., F.E.A. Cunha, M.C. Nottingham, M.E. Araújo, I.L. Rosa i G.M.L. Barros, 2003. Analysis of the marine ornamental fish trade at Ceará State, northeast Brazil. Biodivers. Conserv. 12:1287-1295.
  48. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  49. Moe, A.M. Jr., 1992. The marine aquarium handbook. Beginner to breeder. Green Turtle Publication, Florida. 318 p.
  50. Olsen, D.A., D.W. Nellis i R.S. Wood, 1984. Ciguatera in the Eastern Caribbean. Mar. Fish. Rev. 46(1):13-18.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Hixon, M., 1993. Predation, prey refuges, and the structure of coral-reef fish assemblages. Ecol. Monogr. 63(1):77-101.
  • Lindeman, K.C., R. Pugliese, G.T. Waugh i J.S. Ault, 2000. Developmental patterns within a multispecies reef fishery: management applications for essential fish habitats and protected areas. Bull. Mar. Sci. 66(3):929-956.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Walford, L. i R. Wicklund, 1973. Contribution to a world-wide inventory of exotic marine and anadromous organisms. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 121. 49 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
  • Yáñez-Arancibia, A., A.L. Lara-Domínguez i J.W. Day, Jr., 1993. Interactions between mangrove and seagrass habitats mediated by estuarine nekton assemblages: coupling of primary and secondary production. Hydrobiologia 264:1-12.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anisotremus virginicus Modifica l'enllaç a Wikidata