Anja Silja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anja Silja 1968

Anja Silja (Berlín, 17 d'abril de 1940) és una soprano alemanya. Hi ha hagut certa conrovèrsia sobre el seu any de naixement, amb algunes fonts que assenyalen l'any 1935, però ella mateixa ha insistit que l'any correcte és 1940.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Anja Silja va començar la seua carrera operística a edat molt primerenca, tenint al seu mateix avi, Egon van Rijn, com a mestre de cant1. Va cantar Rosina de El barber de Sevilla de Rossini a la Berlin Städtische Oper l'any 1956. La seua carrera internacional va iniciar-se a partir d'assumir el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica de Mozart al Festival d'Ais de Provença de 1959. Va mantenir una relació sentimental amb Wieland Wagner, que va deixar la seua família per ella i la va convertir en un dels pilars del Nou Bayreuth des de l'any 1960 fins a la mort de Wieland, el 1966.[2] Després va mantenir una relació sentimental amb el director d'orquestra francès André Cluytens, també un home casat que li havia estat presentat per Wieland. Després de la mort de Cluytens l'any 1967, va iniciar una relació amb el director d'orquestra alemany Christoph von Dohnányi. Van casar-se l'any 1980[3] i van tenir tres fills. La seua carrera operística va perdre força en el període en què Dohnányi es va fer càrrec de l'Orquestra de Cleveland, però la va reprendre uns anys després. El seu matrimoni va acabar en divorci en la dècada del 1990.

Entre els papers que ha interpretat s'hi troben Salomé i Herodies de Salomé de Strauss, Elektra en l'òpera homònima de Strauss, Isolda a Tristany i Isolda de Richard Wagner, Senta a L'holandès errant de Wagner, Elisabeth i Venus en Tannhäuser, Elsa i Ortrud en Lohengrin, Freia, Sieglinde i Brünnhilde en L'anell del nibelung, Mère Marie i Madame de Croissy (el paper amb el qual va debutar a La Scala) en Dialogues des Carmélites de Francis Poulenc, Marie en Wozzeck d'Alban Berg, Lulu i Gräfin Geschwitz en Lulu de Berg, Kostelnička en Jenůfa de Leóš Janáček, Emilia Marty en El cas Makropoulos de Janáček, Leonora en Fidelio de Beethoven (el paper amb el qual va debutar al Metropolitan Opera debut), Desdemona en Otello de Verdi, el príncep Orlovsky en Die Fledermaus de Johann Strauß i Hanna Glawari en La viuda alegre de Franz Lehár.

L'any 1999 es va publicar la seua autobiografia, amb el títol Die Sehnsucht nach dem Unerreichbaren, per l'editorial Parthas Verlag Berlin (ISBN 3-932529-29-4). Resideix a París, havent adquirit la casa on va viure Cluytens.

Per la seva trajectòria al teatre des de 1967, se li concedí la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el gener de 2012.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • Ludwig van Beethoven
    • Fidelio (Popp, Cassilly, Adam; L.Ludwig, Hess, 1968)
  • Leoš Janáček
    • Jenůfa (R.Alexander; A.Davis, Lehnhoff, 1989) [enregistrament en viu]
    • El cas Makropoulos (Tear; A.Davis, Lehnhoff, 1995) [enregistrament en viu]
  • Richard Strauss
    • Salomé (Malfitano, Terfel; Dohnányi, Bondy, 1997) [enregistrament en viu]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anja Silja
  • Anja Silja, per Josef Heinzelmann, Rembrandt Verlag, 1965.