Anjou (França)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera d'Anjou
Situació d'Anjou sobre un mapa de França

L'Anjou [anjow] és una antiga província de França que ha estat més una unitat política que no pas geogràfica. Les seves fronteres coincidien aproximadament amb les de l'actual departament de Maine i Loira. Angers fou la capital.

Orografia[modifica | modifica el codi]

Des d'un punt de vista geològic i morfològic, es diferencien ben clarament dues regions: la de l'oest, constituïda per les roques cristal·lines del massís armoricà, i la de l'est, formada pels terrenys sedimentaris que caracteritzen ja la conca de París. Els sòls són impermeables i poc fèrtils a la primera, mentre que la segona és una fèrtil planura al·luvial. És drenat per un conjunt de rius que desemboquen al Loira, els més importants dels quals són el Mayenne, el Sarthe i el Loir, a la riba dreta, i el Thouet i el Layon, a la riba esquerra. El clima és dolç i temperat, amb una mitjana anual de precipitacions de 600 mm.

Economia[modifica | modifica el codi]

Tota la part oest és una regió de gran propietat, el principal recurs de la qual és la ramaderia; a l'àrea més meridional o regió dels Mauges destaquen, a més, algunes indústries tèxtils, mentre que a la septentrional o regió de Segré i Craon es troben jaciments de mineral de ferro, avui poc explotats. A la part est, la septentrional o Bougeois és també una àrea tradicional on la ramaderia alterna amb l'explotació de la fusta; per contra, l'àrea meridional o Saumurois és la més rica de tot Anjou: es caracteritza per la petita propietat i els conreus d'horta, arbres fruiters i flors.

Història[modifica | modifica el codi]

El territori fou poblat pels celtes andecavi al moment de l'ocupació romana. Aleshores formà part, primerament, de la província gal·la de Lugdunum, i després, de la tercera Lugdunum. Al s IX aparegué el comtat d'Anjou en lluita contra els normands.

Enric II Plantagenet, rei d'Anglaterra, uní Anjou a la corona anglesa, i d'aquesta manera el comtat formà part d'un vast imperi que comprenia Anglaterra, Normandia, Bretanya, Aquitània i Gascunya. El 1203, Felip el Bell de França confiscà el comtat d'Anjou i l'annexionà a la corona. El 1246, però, en fou separat i donat a Carles d'Anjou. Unit novament a la corona per Felip VI (1328), el comtat en fou separat altra vegada i elevat a ducat el 1360 per Joan II el Bo, el qual el cedí al seu fill Lluís I d'Anjou. Amb Lluís XI, Anjou fou incorporat definitivament a la corona francesa (1481). Les guerres de religió que tingueren lloc a França entre el 1560 i 1590 devastaren pràcticament Anjou.

El desenvolupament econòmic i social es veié novament compromès a mitjan s XVII, per tal com esdevingué un dels principals focus de la guerra de la Fronda contra el cardenal Giulio Mazzarino. El 1793 es convertí en l'escenari de la contrarevolució de la Vendée. Anjou constituí fins a la Revolució una governació amb capital a Angers.

Personatges del territori[modifica | modifica el codi]

Coord.: 47° 28′ N, 0° 33′ O / 47.467°N,0.550°O / 47.467; -0.550

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anjou (França)