Ankerita
| Ankerita | |
|---|---|
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Fórmula química | CaFe[CO3]2 |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Color | blanc, gris, groc, marronós |
| Sistema cristal·lí | romboèdric |
| Exfoliació | bona{1011} |
| Fractura | semiconcoïdal |
| Duresa en l'escala de Mohs | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Ratlla | blanca |
| Densitat | 3,0 a 3,1 |
L'ankerita és un mineral del grup dels carbonats. La seva composició química és en un 39,06% FeO, un 30,49% CaO, i un 30,45% CO2; amb presència de petites quantitats de magnesi (Mg), manganès (Mn) i mes rarament de ceri (Ce) y lantani (La).
El seu nom prové del cognom del mineralogista austríac Matthias Joseph Anker (Haidinger, 1825). Es pot confondre amb la dolomita, kutnahorita, magnesita i siderita de les quals es diferencia per la densitat i la reactivitat química.
Formació i jacimients [modifica]
La seva gènesi és hidrotermal i metasomàtica; i sol aparèixer conjuntament amb (paragénesis) dolomites, siderites i quars. Els minerals extrets d'alguns jaciments concrets son luminescents i la llum que emeten és de color taronja.
S'explota com mena de ferro, però és d'escassa riquesa. Els jaciments d'aquest mineral són abundants, i es poden trobar a Freiberg (Alemanya), Àustria, Romania, antiga Txecoslovàquia, Itàlia i Suïssa.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ankerita |
| Açò és un esborrany sobre minerals. Amplieu-lo! (citant les fonts) |