Ankerita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ankerita

Ankerita sobre quars, del Perú
Classificació
Categoria carbonats
Fórmula química Ca(Fe,Mg,Mn)(CO3)2
Nickel-Strunz 05.AB.10
Dana 14.2.1.2
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí trigonal
Hàbit cristal·lí cristalls romboèdrics amb cares corbes; columnar, estalactítico, granular, massiu
Estructura cristal·lina a = 4.8312(2) Å, c = 16.1663(3) Å; Z = 3
Simetria trigonal rombohedral
Color blanc, gris, groc, marronós
Macles macles simples {0001}, {1010}. {1120}
Exfoliació perfecta {1011}
Fractura semiconcoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5 a 4
Lluïssor vítria, nacrada
Ratlla blanca
Diafanitat translúcida a transparent
Gravetat específica 2,93 a 3,10
Densitat 3,0 a 3,1
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1.690 - 1.750 nε = 1.510 - 1.548
Birefringència δ = 0.180 - 0.202
Dispersió òptica forta
Referències [1]

L'ankerita és un mineral del grup dels carbonats. El seu nom prové del cognom del mineralogista austríac Matthias Joseph Anker. Es pot confondre amb la dolomita, kutnohorita, magnesita i siderita de les quals es diferencia per la densitat i la reactivitat química. Forma sèries amb la dolomita i la kutnohorita,[2][3] i pertany al grup dolomita.

Propietats[modifica | modifica el codi]

És un carbonat mineral de calci, ferro, magnesi i manganès, del grup dels carbonats romboèdrics, amb fórmula Ca(Fe2+,Mg)(CO3)2. És un mineral estretament relacionat amb dolomita per la seva composició, i es diferencia d'aquesta en que el magnesi es troba reemplaçat per quantitats variables de ferro (II) i manganès. L'angle entre els romboedres perfectes producte de la seva exfoliació és de 73° 48′. Té una duresa d'entre 3,5 a 4, i el pes específic és de 2,9 a 3,1.

Formació i jacimients[modifica | modifica el codi]

La seva gènesi és hidrotermal i metasomàtica, i sol aparèixer conjuntament amb dolomites, siderites i quars. Els minerals extrets d'alguns jaciments concrets són luminescents i la llum que emet és de color taronja. S'explota com mena de ferro, però és d'escassa riquesa. Els jaciments d'aquest mineral són abundants, i es poden trobar a Freiberg (Alemanya), Àustria, Romania, antiga Txecoslovàquia, Itàlia i Suïssa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ankerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
  2. «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
  3. «Ankerite-Kutnohorite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 febrer 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ankerita