Anníbal (262 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anníbal Giscó (300-290 aC - 260 aC) fou un general cartaginès al càrrec de les tropes púniques (navals i terrestres) durant la Primera Guerra Púnica contra la República Romana. Les diverses derrotes que patí davant de l'enemic el portaren a ser crucificat pels seus propis homes.

Agrigent[modifica | modifica el codi]

Anníbal dirigia les forces púniques a Agrigent, quan aquesta ciutat fou assetjada pels romans a la Primera Guerra Púnica (262 aC). Anníbal no es va arriscar a un enfrontament i es va defensar darrere les muralles. Els cònsols romans Luci Postumi Megel i Quint Mamili Vitul van establir dos camps separats i van bloquejar la ciutat que aviat va patir els efectes de la manca de subministraments; Anníbal esperava el socors d'Hannó el Vell que estava avançant cap a Heraclea en el seu ajut, però Hannó no va poder seguir endavant i encara que es va arriscar a una batalla, fou derrotat a la Batalla d'Agrigentum. Anníbal va fer una sortida contra els romans que tampoc no va reeixir i va decidir evacuar la ciutat, cosa que va poder fer de nit forçant les línies enemigues i fent una bona retirada fins a Panormos. Agrigent fou saquejada i cremada pels romans, que esclavitzaren a tota la població.

Lipari[modifica | modifica el codi]

Llavors Anníbal va dirigir la seva atenció a la guerra en el mar i amb una flota de seixanta vaixells va assolar les costes del sud d'Itàlia (262 aC i 261 aC). El 261 aC, en saber que els cònsol Gneu Corneli Escipió Asina marxava a la zona amb una flota de setanta vaixells, va enviar al seu lloctinent Boodes amb 20 galeres per fer-li front a Lipara. Boodes, amb una estratagema, va aconseguir guanyar la Batalla de Lipari i fer presoner a Escipió, que rebé el malnom d'Asina (ase).

Després d'aquest èxit Anníbal va decidir atacar les costes d'Itàlia i va marxar amb 50 vaixells però es va topar amb la flota romana principal i va perdre la major part de les seves naus, podent retornar amb dificultat a Sicília amb la resta on es va reunir amb més vaixells cartaginesos i es va preparar per enfrontar-se a Gai Duili, que amb la flota romana l'estava perseguint.

Miles[modifica | modifica el codi]

Les dos flotes es van trobar a Miles (llatí Mylae). Anníbal, refiat de la superiorat de la flota cartaginesa i la major experiència naval dels seus, pensava que obtindria una victòria fàcil, però els romans van lluitar amb molta força i per una sèrie de circumstàncies (entre elles, l'ús de tàctiques de la lluita terrestre aplicades a la guerra marina) van obtenir la victòria a la Batalla de Miles (260 aC), i no menys de 50 vaixells cartaginesos foren enfonsats o capturats. Anníbal va haver d'abandonar el seu propi vaixell (una nau de set línies de rems que havia estat propietat de Pirros d'Epir) i escapar-se amb un bot.


Caiguda i execució[modifica | modifica el codi]

Més tard va tornar a Cartago on per una estratagema va aconseguir evitar el càstig que els cartaginesos aplicaven als seus generals derrotats, però fou privat temporalment del comandament.

El 258 aC fou enviat altre cop amb una flota per defensar Sardenya que era atacada pels romans dirigits per Luci Corneli Escipió. No fou afortunat i va ser derrotat de nou a la batalla de Sulci per Gai Sulpici Patercle.

havent perdut tota confiança, tant dels seus homes com dels seus superiors, va ser arrestat i executat per incompetència juntament amb altres generals púnics. Segons algunes fonts, va ser crucificat pels seus propis homes.