Anna

Anna

(En detall)
Localització
Municipi de la Canal de Navarrés
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Canal de Navarrés Manc. Canal de Navarrés Xàtiva
Gentilici	Anner, annera
Predom. ling.	Castellà
Superfície	21,4 km²
Altitud	197 msnm
Població (2012)   • Densitat	2.737 hab. 127,9 hab/km²
Coordenades	39° 01′ 20″ N, 0° 38′ 41″ O
Distàncies	69,9 km de València 6,7 km de Énguera
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP, 3 PSPV i 2 Idean Miguel Adrián Roig Ramírez (PP)
Codi postal	46820
Festes majors	Del 10 al 30 de setembre
Patró/Patrons	Crist de la Providència i Sant Antoni del porquet
Web	www.ajuntamentanna.es

Anna és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Limita amb Xella, Enguera (a la mateixa comarca), Estubeny, Xàtiva i Llanera de Ranes (a la Costera) i Cotes i Sellent (a la Ribera Alta).

Geografia

Ocupa la part més baixa i ampla de la comarca de la Canal de Navarrés, enclavament privilegiat en el que afloren gran quantitat d'aigües de l'aqüífer del massís del Caroig que són arreplegades pel riu Sellent. Anna destaca per les seues múltiples fonts i abundància d'aigua a què deu l'origen del propi topònim de la localitat, Yanna.

Clima

El seu clima és mediterrani temperat i la seua vegetació típica de muntanya, destacant el romer, el timó i espècies arbòries com el pi o la carrasca.

Accessos

S'accedix al poble, des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590 per a accedir finalment per la CV-580.

Història

L'origen d'Anna és anterior a l'etapa musulmana, encara que les primeres referències documentals són de mitjan del segle XIII. El 22 de setembre de 1244, Jaume I el Conquistador va donar la vila d'Anna a l'Orde de Santiago en recompensa a l'ajuda prestada en el setge de Biar. En 1332 va tindre lloc la rebel·lió de l'aljama sarraïna d'Anna, a causa de l'embargament de certs béns d'estos per part del comanador Montalván. Alfons el Benigne va absoldre els sarraïns a fi de frenar el procés de despoblació que estava patint el lloc. Anys més tard, la vila va passar a les mans de Pere de Vilanova i, posteriorment, als Borja. El Rei d'Espanya, Felip III va crear en 1604 el comtat d'Anna en la persona de Ferran Pujades i Borja, i que finalment va pertànyer als comtes de Cervelló.

Després de l'expulsió dels moriscos en 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d'Enguera i d'altres llocs. Actualment és un dels pobles més pròspers de la Canal gràcies al desenvolupament industrial experimentat en els últims anys. L'origen del topònim de la Vila, té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-lo en l'Alcorà. De les distintes accepcions que posseïx ens centrarem en les que fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d'esta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions semblants, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina Orti que els àrabs van adaptar com al-Yanna, 'l'albereda' ( = l'horta). Esta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l'època romana en l'entorn i el paratge en què es va fundar la ciutat, en l'Albereda, junt amb la primitiva fortificació o castell.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
2.647	2.679	2.690	2.637	2.574	2.572	2.723	2.775	2.673	2.718

Economia

Tradicionalment, Anna ha sigut un poble eminentment agrícola, amb grans extensions d'oliveres, de tarongers i de cultius de regadiu que actualment es veuen afavorits pel modern sistema de "reg per goteig" que a poc a poc es va implantant en tot el terme municipal. El bestiar de llana i boví ha tingut, igualment, una certa importància.

En els últims anys han proliferat diverses indústries sobretot d'aliments i pastes congelades, de mobles i tèxtil.

El sector turístic va obrint-se camí sobretot per la recent promoció del turisme rural i l'atractiu que suposa el llac de "L'Albufera".

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Roig Bellver	PSPV
1983 - 1987	José Roig Bellver	PSPV
1987 - 1991	José Roig Bellver	PSPV
1991 - 1995	José Roig Bellver	PSPV
1995 - 1999	Fernando Sarrión Ramos	PP
1999 - 2003	Fernando Sarrión Ramos	PP
2003 - 2007	Fernando Sarrión Ramos	PP
2007 - 2011	Pilar Teresa Sarrión Ponce José Pablo Aparicio Aparicio	PSPV IDEAN
Des del 2011	Miguel Adrián Roig Ramírez	PP

Monuments

• Església de la Immaculada Concepció. Data de principis del segle XVI. Destaquen en ella diversos retaules de fusta, en especial el de l'Altar Major,on es troba la titular, és d'inspiració barroca i substituïx a l'original elaborat en 1702 per Miguel Aguilar.
• Ermita del Crist de la Providència. És una de les més belles del País Valencià. De planta cruciforme i coronada amb cúpula, fou construïda a mitjan XVIII (després del terratrémol de 1748). Destaquen dues peces repujades de coure de gran patetisme i dos pintures inspirades en obres de Rafael i Rubens. La fatxada principal és neoclàssica i la lateral posseïx un rellotge solar típicament valencià i uns versos dedicats al Crist.
• Palau dels comtes de Cervelló. La primera referència escrita que es té sobre este edifici, data del 2 de setembre de 1244 en la carta de donació que fa el rei Jaume I de la Vila d'Anna i el seu castell a l'Orde de Santiago.

Llocs d'interés

• L'Albufera. Aproximadament a un quilòmetre al sud-oest d'Anna i a una altitud de 195 m. sobre el nivell del mar, es troba el llac. Mesura uns 180 m. d'est a oest i 300 m. de nord a sud, sent la seua profunditat de 3 m. aproximadament i està rodejat de salzes i xops que a l'estiu produïxen una acollidora ombra, on es refugien els seus visitants. Del seu fons brollen grans brolladors d'aigua cristal·lina, abundant nombrosos ullals o brolladors que contínuament l'alimenten.
• Gorg de l'Escala. En ell, el riu ha creat un gran canó de profundes aigües cristal·lines a què s'accedix a través de 136 empinats escalons. Les seues aigües es precipiten en un llac, formant una gran cua de cavall que anomenen "El Bot". A causa de la seua situació poc accessible als rajos del sol, este té una de les aigües més fredes d'Anna. Antigament donava vida a una xicoteta central hidroelèctrica.
• Gorg Català. Arreplega les aigües que naixen en la Font Negra que, per mitjà d'una cascada, vénen a donar en este bell gorg. Està format per un estany molt profund que sol utilitzar-se com a lloc habitual de bany. Des del seu trampolí pot llançar-se a les profunditats de les seues aigües.
• La Font Negra. D'abundant aigua potable que emana a flor de terra i ple de bells salzes que han nascut al seu empara. A ella acudix gran nombre de gent el dia 24 de novembre per a celebrar la "Catalineta".
• La Baixada del Molí. Ens conduïx a les proximitats del riu d'Anna, oferint-nos una bella panoràmica de la Muntanya Nero. Als seus peus, ruïnes d'antics molins i velles fàbriques es confonen amb l'hedra i, alçant-se majestuós apareix un om mil·lenari (catalogat com a arbre monumental per la Generalitat).
• Font de març. Rabeig d'aigua entre blanques roques modelades per les crescudes del riu.

Festes locals

• Sant Antoni Abad. Patró d'Anna. Se celebren durant la tercera setmana de gener coincidint alguns anys amb els dies 16 i 17 que són els realment celebrats en la població de Canals per les seues festes patronals; amb la repartida de pans beneits amb un xicotet obsequi per part dels festers a la vesprada i a la nit la tradicional foguera en la Plaça de l'Església començant sempre a les 21:00 hores (dissabte) i la Cavalcada del "Banderer" muntat a cavall repartint dolços i joguets (diumenge).
• Festes de les Eres. Se celebren depenent conforme siguen les dates cada any sent el dia principal de la festa el primer diumenge d'agost. Campionat de futbol sala a finals de juliol, revetles, ball de disfresses, concurs de paelles, concerts, celebracions religioses, "mascletaes" etc.
• Festes Patronals. Celebrades en honor al Santíssim Crist de la providència. Se celebren del 10 al 30 de setembre. Amb tres grups d'activitats: Moros i Cristians, al principi de la tercera setmana de setembre està la "Setmana mora i cristiana" on gran quantitat de comparses realitzen diversos actes conjunts durant eixa setmana amenitzat per xarangues, principalment destaquen dos actes : "l'entrà falsa" celebrada Divendres amb disfresses en un to irònic un dia abans de "l'entrà" celebrada Dissabte . Després es troba la setmana d'actes on destaquen el 21 i 22 de setembre, se celebren diversos actes litúrgics i culturals. Per a concloure està la setmana taurina amb solta de vaquetes i bou embolat just després del dia 22 de setembre fins a finals de mes.

Gastronomia

Entre els plats típics de la cuina d'Anna destaquen: casola d'arros al forn, casola d'arros i naps, arròs caldòs amb naps, llonganisses de Pasqua, xoriços d'all, coques de pimentó i tomaca, coques de cansalada i embotit (usuals en les vesprades de vaquetes en Festes Patronals), coques de sal.

Entre els dolços destaquen: coques saïnoses de Carnestoltes; mones de Pasqua; fogases amb anous, ametles, cacauets i panses; torró, casolà d'ametles, cacauet i mel, pastissos de moniato.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna

• Web oficial de l'Ajuntament d'Anna
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.