Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anna Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel (en alemany Anna Amalia von Braunschweig-Wolfenbüttel) va néixer a Wolfenbüttel el 24 d'octubre de 1739 i va morir a Weimar el 10 d'abril de 1807. Era filla del duc Carles I (1713-1780) i de Felipa Carlota de Prússia (1716-1801) germana del rei Frederic II de Prússia.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 1756, quan tenia 19 anys, es va casar amb Ernest August II de Saxònia-Weimar-Eisenach (1737-1758), fill del duc Ernest August I (1688-1748) i de Sofia Carlota de Brandenburg-Bayreuth, els quals tenien al seu servei el músic Johann Sebastian Bach. Aquest fet devia contribuir a què Anna Amàlia, una dona culta i intel·ligent, tingués una sòlida formació musical, arribant a ser una compositora i pianista remarcable. El matrimoni va tenir dos fills:

Havent mort el seu marit el 1758, abans del naixement del seu segon fill, ella es va haver de fer càrrec no solament de la tutel·la i educació dels seus fills sinó també de la regència del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach. Va procurar per als seus fills una educació de caràcter liberal i humanista amb preceptors tals com Wieland, Goetz o Knebel.

El 1775, va deixar el poder al seu fill Carles August en complir aquest els 18 anys, després d'haver-se casat amb la princesa Lluïsa de Hessen-Darmstadt.

A Weimar, ella va relacionar-se amb els músics i escriptors més reconeguts de la seva època: Seckendorf, Herder, Lichtenberg i sobretot Johann Wolfgang von Goethe del qual ella en musicà el poema Erwin und Elmire.

A Weimar, Anna Amàlia creà un teatre d'afeccionats dirigit per Goethe, en el que si feien tota classe de representacions, destacant entre elles les d'òpera. I en aquestes últimes en fou protagonista principal la cantant Corona Schröter (1751-1802), que representà els rols d'Ifigènia i Erlkönig, i d'altres, el qual dona mostres de l'altura d'aquest teatre d'afeccionats.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Erwin und Elmire par le Thüringischer Kummerorchester Weimar sous la direction de Martin Hoff (Deutsche Shallplatten 1099-2),

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Amalia, Herzogin von Weimar de W. Bode (3 volums – Berlín 1908),
  • Herzogin Anna Amalia de O. Heuschde (Munic, 1947).
  • Dictionnaire biographique des musiciens de Théodore Baker-Nicolas Sloninmsky (Ed. Robert Laffont).
  • Berger, Joachim: Anna Amalia von Sachsen-Weimar-Eisenach (1739–1807). Denk- und Handlungsräume einer 'aufgeklärten' Herzogin, Heidelberg 2003, ISBN 3-8253-1516-9
  • Berger, Joachim / Berger, Leonie: Anna Amalia von Weimar. Eine Biographie, München 2006, ISBN 978-3-406-54967-0
  • Ghibellino, Ettore: J. W. Goethe und Anna Amalia – eine verbotene Liebe? Weimar 2007, 293 S., ISBN 978-3-936177-88-6
  • Salentin, Ursula: Anna Amalia: Wegbereiterin der Weimarer Klassik, Köln u.ö. 1996 (3. Aufl. 2001). Taschenbuchausgabe: München 2007, ISBN 3-492-24657-5
  • Seemann, Anette: Anna Amalia. Herzogin von Weimar. Insel, Frankfurt 2007, ISBN 978-3-458-17345-8
  • Weber, Christiane: Anna Amalia – Mäzenin von Kultur und Wissenschaft, Weimarer Taschenbuch Verlag, Weimar 2008, 128 S., mit zahlr. Abb, ISBN 978-3-939964-04-9

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Amalia von Braunschweig-Wolfenbüttel (Sachsen-Weimar-Eisenach)