Anna Fernández Recasens
Anna Fernández Recasens (Sabadell, 1915 – 1995) va ser professora de piano.
Taula de continguts |
[modifica] Formació
Filla del músic i compositor Lluís Fernández Cabello i d'Esperança Recasens Funoll, rebé classes de Josep Masllovet i Sanmiquel a l'Escola Municipal de Música de Sabadell, on el 1933 obtingué el diploma de piano amb la màxima qualificació. Un cop acabada la Guerra Civil espanyola (1936-1939), va haver de revalidar aquest diploma davant de l'ara Escuela Municipal de Música del Ayuntamiento de Sabadell que li va reconèixer els estudis realitzats i, el 30 de juny de 1940, li atorgà el títol de Professora de piano.
A partir de 1942 fa cursos de perfeccionament a Barcelona amb el mestre Frank Marshall, alumne d'Enric Granados, qui havia fundat una acadèmia amb la intenció de ensenyar i transmetre el seu estil pianístic, especialment la sonoritat, que obtenia per mitjà de la seva singular tècnica en la pulsació i l'ús del pedal del piano. Mort prematurament Granados, Marshall es fa càrrec de la seva escola, que a partir d'aleshores portarà el seu nom Acadèmia Marshall. D'ella en sortiran excepcionals pianistes com Alícia de Larrocha o Rosa Sabater. El mes de juny de1944 obté el diploma de Professora de solfeig i piano d'aquesta Acadèmia.
[modifica] Labor pedagògica
A partir de 1940 comença a donar classes en el seu estudi-domicili, en el número 148 de l'actual Avinguda Onze de Setembre, a Sabadell, un edifici construït per l'arquitecte Josep Renom que posteriorment serà modificat i ampliat per tal dedicar-ne una planta exclusivament a acadèmia de música i on hi exercirà fins a la seva mort. També des de mitjans dels anys quaranta treballa a l'Acadèmia Marshall. La seva labor pedagògica en aquests dos llocs, amb desenes d'alumnes, entre els que destaquen Maria Conesa Vall, Montserrat Brú Masforroll, Maria Teresa Ibáñez, Amor Marsell Comas, Anna-Maria Domènech Giralt, Montserrat Iglesias Florensa, Isabel Bermúdez, Maria-Josepa Mas Doladé, Josep Macià Guilà i Mª Dolors Castells -tots professors de piano posteriorment- i Mireia Bonet i Montserrat Bertral que es dediquen al cant, s'estén fins els darrers dies de la seva vida.
Durant aquests 55 anys anota centenars de partitures de piano amb la sonoritat i els pedals de l'escola d'Enric Granados-Frank Marshall. Aquesta partituroteca es conserva actualment a la Fundació Ars.
[modifica] L'Associació de Cultura Musical
Juntament amb el seu marit Manel Costa Domènech, crític musical i el paleontòleg i melòman Miquel Crusafont Pairó, funda l'any 1943 l'Associació de Cultura Musical de Sabadell. Crusafont se'n retira l'abril de 1952 i el matrimoni continuà organitzant les audicions fins l'any 1964, amb un total de 157 concerts celebrats. El Cercle Sabadellès -en una època en què era molt més que el club esportiu que és actualment (2009)- col.labora cedint la seva sala d'actes del carrer de Sant Pau, avui (2009) foyer del Teatre Principal [1]], i amb aportacions econòmiques en alguns casos. Hi passen artistes de renom internacional, com els pianistes Alfred Cortot, Nikita Magaloff, Alícia de Larrocha, Julius Katchen i Rosa Sabater, el compositor i pianista Frederic Mompou, cantants com Victòria dels Àngels o Conxita Badia, guitarristes com Narciso Yepes o Regino Sáinz de la Maza, violinistes, conjunts de cambra catalans i europeus i un llarg etcètera. És, sens dubte, una de les èpoques més brillants de la concertística a Sabadell , només comparable a la de l'Associació de Música dels anys vint del segle XX. La despesa que significa una programació com aquesta només va ser possible per les aportacions econòmiques personals de Manel Costa Domènech i Anna Fernández Recasens.
[modifica] Joventuts Musicals
L'any 1956 ambdós van contribuir a l'establiment de la delegació de Joventuts Musicals de Sabadell, de la que el seu fill, Manuel Costa Fernández, va ser redactor del manifest fundacional i primer secretari.
[modifica] La Fundació Tabal
Manel Costa Domènech morí l'11 d'octubre de 1997, després de fer donació dels pianos de l'estudi de la seva esposa a la Fundació Tabal, creada pel seu fill i que el 18 d'octubre de 2002 va ser absorbida per la Fundació Ars, per tal de crear una sinergia favorable als objectes socials d'ambdues.
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografia
- V.. «Otro éxito de Maria Conesa» (en castellà). La Vanguardia Española [Barcelona] (13/06/1957), pàgina 19 [Consulta: 16 juliol 2011].
- Ayuntamiento de Sabadell. Estudio...para la creación de un centro .... Sabadell: 1965. Ayuntamiento de Sabadell. Pàgina 37.
- Taulé-Viñas. «Finalizó el II Concurso Provincial de Piano de Juventudes Musicales de Sabadell» (en castellà). La Vanguardia Española [Barcelona] (17/02/1966), pàgina 60 [Consulta: 16 juliol 2011].
