Anna Iegórova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anna Iegórova
23 de setembre de 191629 d'octubre de 2009 (als 93 anys)
Anna Iegórova durant la Segona Guerra Mundial
Anna Iegórova durant la Segona Guerra Mundial
Lleialtat: Unió Soviètica Unió Soviètica
Arma/servei: Força aèria soviètica Força Aèria Soviètica
Anys de servei: 1941-1945
Rang: Tinent
Unitat militar: 805è Regiment d'Aviació
Batalles/guerres: Segona Guerra Mundial
Condecoracions: Heroïna de la Unió Soviètica

Anna Aleksàndrovna Timoféieva-Iegórova (en rus: Анна Александровна Тимофеева-Егорова) (23 de setembre de 1916 - 29 d'octubre de 2009) fou una militar soviètica, aviadora de combat de la Força Aèria Soviètica durant la Segona Guerra Mundial amb el grau de tinent.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va aprendre a volar i es va convertir en instructora de vol. Quan l'Alemanya Nazi va envair el país, trencant així el pacte Mólotov-Ribbentrop, es va oferir voluntària per anar al front. Durant els anys 1941 i 1942 va volar en missions de reconeixement i suport al 130è Esquadró Aeri d'Enllaç en un biplà de fusta, el Polikàrpov Po-2. Després de ser abatuda, fou transferida l'any 1943 al 805è Regiment d'Aviació d'Atac i va volar més de 270 missions a l'Ilyushin Il-2 Shturmovik, incloent batalles al cel de la península de Taman, Crimea i Polònia.

L'agost de 1944, durant una missió per destruir les forces alemanyes situades en un dels extrems del pont de Magnuszew, prop de Varsòvia, el foc antiaeri va impactar en el seu avió, causant la mort de l'artiller de cua i l'abatiment de l'aeronau.[1] Volant cap per avall, Iegórova va patir cremades mentre sortia de l'avió a baixa alçada i patí fractures d'ossos i altres lesions internes en colpejar-se amb el terra, ja que el paracaigudes es va obrir només parcialment.[1] Va rebre els primers auxilis dels captors alemanys, i després fou enviada amb un camp de presoners de guerra, on les ferides van ser ateses pel Dr. Georgy Sinyakov.[1] Després de ser abatuda, les autoritats soviètiques van creure que havia mort i li concediren el reconeixement "pòstum" d'Heroïna de la Unió Soviètica.

El 31 de gener de 1945 fou alliberada després que les forces soviètiques van envair el camp de concentració de Küstrin, centre on estava reclosa.[1] Iegórova va ser interrogada contínuament com a traïdora potencial per l'NKVD durant set dies en un campament de filtració de presoners soviètics retornats, ja que els soviètics capturats en vida eren considerats traïdors.[1] Després que d'altres presoners de guerra avalessin la seva conducta i les seves lesions, va ser alliberada però inhabilitada a la Força Aèria Soviètica per raons mèdiques el 1945.[1]

Fou objecte d'un article a la Literaturnaya Gazeta l'any 1961, i el 1965 va rebre finalment la medalla d'Heroïna de la Unió Soviètica.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Anna Iegórova

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sakaida, Henry. Heroines of the Soviet Union 1941-45 (en anglès). Osprey Publishing, 2003, pàg. 20. ISBN 1841765988, 9781841765983. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cottam, Kazimiera. Women in War and Resistance: Selected Biographies of Soviet Women Soldiers (en anglès). Nepean (Canadà): New Military Publishing, 1998. 
  • Cruz, Alberto. Las brujas de la noche. El 46 Regimiento «Taman» de aviadoras soviéticas en la II Guerra Mundial (en castellà). Madrid: La Caída editorial, 2013 (col. Aída Lafuente). ISBN 978-11-070351-2-6. 
  • Noggle, Anne. A Dance With Death: Soviet Airwomen in World War II (en anglès). College Station (Estats Units): Texas A&M University Press, 1994. 
  • Timoféieva-Iegórova, Anna; Margarita Ponomaryova (trad.). Kim Green. Red Sky, Black Death: A Soviet Woman Pilot's Memoir of the Eastern Front (en anglès). Bloomington (Estats Units): Slavica Publishers, 2009.