Anna Karènina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Anna Karènina (en rus: Анна Карeнина) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828-1910) publicada per primera vegada l'any 1877.

Retrat de Lev Tolstoi fet pel pintor rus Repin

La novel·la va aparèixer inicialment com una sèrie al diari Ruski Vestnik ("El missatger rus"), en rus "Русский Вестник". Tolstoi, però, va topar amb el seu editor Mikhaïl Katkov sobre temes relacionats amb el final de la novel·la i l'obra no es va poder llegir completa fins que es va publicar en forma de llibre.

Altament respectat com a exemple del realisme, Tolstoi considerava que Anna Karènina era la seva primera autèntica novel·la. Segons sembla, el personatge d'Anna podria estar parcialment inspirat en la filla gran del poeta rus Aleksandr Puixkin (1799-1837), Maria Hartung. Poc després d'haver-la conegut personalment en un sopar, Tolstoi va començar a llegir l'obra en prosa de Puixkin i a perfilar el personatge de l'Anna.

Malgrat que alguns crítics van qualificar la novel·la en el moment de la seva publicació com a "història d'amor de l'alta societat", Fiódor Dostoievski va declarar que era una "obra d'art". Vladimir Nabokov va compartir aquesta opinió, i va admirar especialment "la màgia de l'estil de Tolstoi" i la figura del tren, que s'introdueix des dels primers capitols (els nens jugant amb un tren de joguina), i es desenvolupa als capítols següents, fins que arriba al majestuós final.

En català, existeix una traducció d'Anna Karènina feta per Andreu Nin directament del rus.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

Es tracta del enamorament i la ineludible tragèdia entre l' esposa de un alt funcionari i un comte solter dins de la noblesa russa al final dels anys 1800.

Espectacular relat d'emocions humanes, que Tolstoi enllaça a diferents personatges: la gelosia, les relacions de domini i dependència, l'individualisme, la submissió, les "apostes pell llarg termini", la fidelitat i la lleialtat, l'hipocresia, l'estatus social, la moral, la determinació...

A través de la protagonista i d'altres personatges femenins s'ens mostra la posició social defavorable de les dones. La diferent acceptació social de l'adulteri fet per una dona o per un home, la diferent adaptabilitat a cambis de lloc de residencia ciutat-camp, el patronímic...

La emotivitat és present en gran part de les pàgines del llibre, fent que les diferents (i difícils) traduccions hagin de tenir-se en compte en el moment de comprar el llibre. En el tema del suïcidi hi ha la vertent de venjança (suïcidar-se "contra") i la de "l'absurd" o el "sense sentit". El tema de la mort el trobem descrit de forma palesa, crua i amb una magistral descripció de diferents formes d'afrontar-ho. Per altra banda veurem un repàs dels cruels però justificats tòpics sobre algunes formes d'exercir unes professions, com per exemple els funcionaris, els advocats, metges, rendistes, jugadors, agricultors. També hi ha un encomi de qui és al final de la cadena del treball, sigui una llevadora, un agricultor, un conductor de carruatge, un escriptor i també la figura del patró. En l'aspecte social i polític cal destacar l'exercici del poder, en la oposició dels treballadors del camp a cambiar els procediments agrícoles als que eren acostumats. En termes polítics, en accions de guerra a un altre estat enviant-hi voluntaris, essent dubtós el focus i l'nterès dels voluntaris, i la baixa participació i interés dels treballadors en la política russa d'aquell temps.

Tolstoi, amb preocupacions religioses, elabora amb ponderació, centrant-ho en un dels personatges, el tema de l'existència de Déu. Les creences del propi Tolstoi n'impregnen els relats.

Arbres de les famílies principals de la novela Anna Karènina.





Argument[modifica | modifica el codi]

La novel·la comença amb una de les frases més cèlebres i citades : "Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."

La coneixença[modifica | modifica el codi]

L'Anna Karènina era una dama de l'alta societat russa, casada amb un funcionari de Sant Petersburg amb qui tenia un fill, Serguei. L'Anna va viatjar a Moscou per resoldre un assumpte familiar. El seu germà, Stepan Oblonski, li havia demanat que l'ajudés a fer les paus amb la seva muller, Dolly, que acabava d'assabentar-se que li havia estat infidel amb la institutriu dels seus fills. En el viatge, l'Anna va fer amistat amb una senyora que anava a Moscou a visitar el seu fill, el comte Vronski. L'Anna va conèixer en Vronski a l'estació, i des del primer moment, s'hi sentí atreta. Pel que fa a en Vronski, va quedar perdudament enamorat de l'Anna des d'aquell mateix instant. Un cop arreglats els problemes familiars del seu germà, l'Anna va tornar de seguida a Sant Petersburg, per evitar la gelosia de la Kitty, la germana de la Dolly, que estava enamorada del comte Vronski. Aquest, de manera que va saber que l'Anna tornava a Sant Petersburg, va córrer a trobar-la, i li va declarar el seu amor dalt del tren de tornada. L'Anna va intentar rebutjar-lo i controlar els forts sentiments d'amor que en Vronski li despertava. Ja a Sant Petersburg, el comte Vronski no va deixar de cercar l'amor de la seva estimada, i finalment aquesta va cedir.

Un gran amor[modifica | modifica el codi]

Van viure el seu amor amb una passió desenfrenada, buscant qualsevol lloc i qualsevol moment per trobar-se. Aviat la societat que els envoltava se'n va adonar, i l'Alexiei Karenin, el marit de l'Anna, va començar a sospitar i a fer preguntes a la seva muller. Al cap d'un temps, l'Anna va quedar embarassada d'en Vronski i va caure en una profunda depressió. Va parlar-ne amb en Vronski, i li va expressar la seva preocupació per la reacció que tindria el seu marit en assabentar-se'n. En Vronski li va proposar que s'escapessin junts, però ella va rebutjar aquest pla. L'Anna Karènina va tenir una preciosa filla, en un part molt complicat, on li va faltar poc per deixar-hi la vida. Segura de la seva mort, l'Anna va demanar perdó al seu marit, que l'hi va concedir. Quan va estar restablerta, en Vronski, l'Anna i la nena van marxar de viatge a l'estranger i es van instal·lar a Itàlia durant una temporada. Més endavant van tornar a Rússia, on van viure amb molta preocupació la situació creada pel seu estat social i legal. Finalment, el comte Vronski va demanar al germà de l'Anna que intercedís perquè el seu marit li concedís el divorci i perquè ella recuperés els drets sobre el seu primer fill Serguei. Mentre esperaven el divorci, es van desencadenar els gelos desmesurats i la crisi neuròtica de l'Anna. El llarg silenci d'en Karenin va agreujar aquesta crisi emocional.

La desesperació[modifica | modifica el codi]

L'amor de l'Anna per en Vronski es va anar convertint en una obsessió malaltissa, i cada vegada que ell no era al seu costat, ella se l'imaginava en companyia d'altres dones. Finalment, com que la resposta d'en Karenin sobre el divorci no arribava, van decidir anar-se'n a viure al camp, amb l'esperança de trobar-hi una mica de pau per a l'Anna. Abans d'anar-se'n, el comte Vronski va anar a fer una visita a la seva mare, que vivia fora de la ciutat. Aquest fet va fer caure l'Anna en un atac de desesperació, ja que es va imaginar que el seu company estava amb una altra dona amb la complicitat de la seva mare. Se'n va anar cap a casa de la mare d'en Vronski pensant que veuria confirmades les seves sospites, que eren totalment infundades, ja que en Vronski li era fidel i seguia totalment enamorat d'ella. Durant el viatge a casa la comtessa mare, l'Anna no parava de donar voltes i més voltes als pensaments negatius, convençuda que la vida ja no tenia per a ella cap valor i que havia perdut l'amor d'en Vronski. En una parada del tren, l'Anna va baixar i pensant en la seva trista situació, va arribar a la conclusió que la seva única sortida era la mort. Va caminar lentament cap a la via i es va llançar davant del tren. En Vronski, quan es va assabentar de la tràgica mort de l'Anna, va tenir un fort impacte emocional, va decidir abandonar-ho tot, i se'n va anar a la guerra.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Les obres que s'inspiren directament en aquesta novel·la són molt nombroses, cal destacar les següents

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Karènina