Anna Magdalena Bach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anna Magdalena Bach
Quadern d'Anna Magdalena Bach

Anna Magdalena Bach (22 de desembre de 1701 - 22 de febrer de 1760), de soltera Anna Magdalena Wilcke, cantant i de família de músics, va ser la segona esposa de Johann Sebastian Bach. El seu nom és més conegut per ser la cèlebre destinatària de dos reculls de peces de música que el seu marit li dedicà, i que molts estudiants de piano tenen en el seu repertori: el "Quadern d'Anna Magdalena Bach" (Notenbüchlein für Anna Magdalena Bach).

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Se'n sap poc dels seus anys de joventut. Va néixer a Zeitz, Saxònia, el 22 de desembre de 1701. El pare, Johann Caspar Wilcken (Wilcken o Wülcken), era un trompetista de la cort de Zeitz; el febrer de 1718 es va traslladar Weissenfels, Saxònia-Anhalt, on va morir a finals de novembre de 1731. La mare, Margaretha Elisabeth Liebe, era filla d'un organista; va morir el març de 1746.

Sent de família de músics, Anna probablement coneixia diversos membres de la família Bach. Cantant, puntualment va ser contractada com a soprano a la capella de Zerbst, entre la pasqua i l'estiu de 1721. El setembre del mateix any, gairebé als 20 anys, tenia feina de cantant a Köthen (Saxònia-Anhalt), ciutat residencial del petit principat d'Anhalt-Cöthen, i ja coneixia bé Johann Sebastian que en aquells moments tenia uns 36 anys.

Casament[modifica | modifica el codi]

El príncep Leopold d'Anhalt-Cöthen, que apreciava en Johann Sebastian, els va donar permís per casar-se en el seu palau. Ho van fer el 3 de desembre de 1721; feia disset mesos que havia mort la seva primera esposa, Maria Barbara. Junts van tenir dotze fills entre 1723 i 1742, dels quals set van morir en la infantesa. Entre els que van sobreviure destaquen els compositors Johann Christian i Johann Christoph Friedrich. Van residir a l'esmentat palau fins que el príncep Leopold es va casar amb la princesa d'Anhalt-Bernburg. Johann Sebastian deia d'ella que era una "amusa", és a dir, una "no amant de les arts". El príncep va prescindir de la música i dels seus intèrprets i els Bach van haver de marxar.

Amb el casament, Anna Magdalena abandonava la seva posició professional. En aquell moment era una dona de vint anys, amb un treball propi i un bon sou –200 guldes anuals–, és a dir, amb independència econòmica. Deixava això per casar-se amb un home setze anys més gran, vidu i amb diversos fills, als que cal sumar els dotze fills que tindrien.

En les seves notes personals ella expressa el seu amor, respecte i veneració cap al seu marit. Bach, per la seva part, li va dedicar dos dels quatre quaderns de música (notenbüchleins) que va elaborar, un de 1722 i un altre de 1725, coneguts com el Quadern o Àlbum d'Anna Magdalena Bach. Els altres dos van ser el Klavierbüchlein, per al seu fill Wilhelm Friedemann (1720), i l'Orgelbüchlein, quadern escrit entre 1708 i 1714 com un material pedagògic per als estudiants d'orgue.

Manuscrits de Bach[modifica | modifica el codi]

Anna Magdalena, com a músic que era, sovint ajudava a Johann Sebastian en la còpia de partitures. Com la seva cal·ligrafia s'assemblava molt a la del seu marit fins i tot ha generat confusions en determinar qui ho havia escrit. El manuscrit de les Sonates i partites per a violí sol (BWV 1001-1006) va ser considerat durant molt temps autògraf de Bach; al final, les investigacions cal·ligràfiques modernes han demostrat que va ser escrit per la seva esposa.

Durant el temps de la família de Bach a Leipzig, Anna Magdalena va organitzar vetllades musicals on tota la família i els amics convidats, interpretaven música. La casa dels Bach es va convertir en un centre musical de referència a Leipzig.

Vídua[modifica | modifica el codi]

El 28 de juliol de 1750 va morir Johann Sebastian. Com va morir sense testament només li va correspondre un terç de les seves possessions, quedant la resta per als seus fills. Els estalvis de Bach, uns 1.100 tàlers, equivalien al sou d'un any, amb el qual Anna Magdalena havia de pagar l'enterrament i sobreviure. Es va quedar sola amb cinc fills petits: Gottfried Heinrich Bach (1724-1763) que era retardat mental, Johann Christian Bach (1735-1782), Catharina Dorothea (1708-1777), Johanna Carolina (1737-1781) i Regine Susanna Bach (1742-1809).

El Consell li va concedir la tutela dels seus fills a condició que no es tornés a casar; si així ho feia, perdria la seva custòdia. En veure l'estat en el qual es quedaven la vídua i els fills, li va pagar 50 tàlers pel mig any de salari que restava; tanmateix, com que Bach, 27 anys abans, s'havia presentat al seu lloc de treball amb retard, se li va descomptar la quantitat corresponent i al final li van donar només 21 tàlers amb 10 cèntims.

Una vegada mort el seu espòs, Cantor de l'Escola de Sant Tomàs, no tenia cap sentit que la família romangués a l'escola: com la mudança era cara i el Consell tenia pressa per desallotjar-los, generosament se li va concedir un ajut per traslladar-se a un altre lloc. Va trobar una caseta a la Haynstrasse i allà va marxar a viure amb els seus cinc fills.

Més endavant Gottfried Heinrich, el seu fill amb retard mental, va anar a viure amb els Altnikol a Naumburg; el seu altre fill, Johann Christian, va marxar amb el seu germanastre Carl Phillip Emanuel a Berlín. Ella es va quedar amb les seves filles Catharina Dorothea, soltera de quaranta-dos anys, Johanna Carolina de tretze, i la petita Reginne Susana de vuit anys.

No va poder pagar ni una làpida ni una creu, encara que va encarregar per al seu espòs un taüt d'alzina, el millor regal que va poder fer-li amb els pocs estalvis que tenia. Després de l'enterrament, pràcticament es va quedar sense recursos i el Consell li va comprar unes partitures del seu marit per 40 tàlers. Més endavant, quan se'ls van esgotar els diners, el Consell, els van donar un parell de faneques de blat de moro per evitar que passessin gana durant un temps.

Els darrers anys depenia exclusivament dels donatius dels veïns i ciutadans. Estranyament els seus fillastres grans, tots ells bé situats socialment i econòmicament, no li van passar cap tipus d'ajut, probablement, perquè no van aprovar mai el segon matrimoni del seu pare.

A l'acta de defunció pot llegir-se: "Dona pobra de 59 anys, Anna Magdalena, nascuda Wilkin, vídua de J. S. Bach, Cantor a l'Escola de Sant Tomàs en la Haynstrasse, 8". I també, "era una dona pobra".

Encara que no consta perquè en el moment del repartiment dels béns no va existir cap registre davant de jutge, Anna Magdalena va rebre bastants partitures del seu marit que mai no va arribar a vendre per poder menjar. No va succeir el mateix amb la resta de les partitures, la major part de les quals van rebre en herència els fills grans del seu marit, que van repartir i, a vegades, malvendre.

Descendència[modifica | modifica el codi]

Del seu matrimoni amb el músic va tenir 12 fills, alguns dels quals van ser també compositors i músics cèlebres:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Guía de Bach, Walter Kolneder,1982. Alianza Editorial.
  • La verdadera vida de Johann Sebastian Bach, 1999, Klaus Eidam, Ed. Siglo XXI.
  • Bach, vida y obra, Francisco A. Violat Bordonau. Espanya, 2004.
  • Geiringer, Karl. 1958. Die Musikerfamilie Bach: Leben und Wirken in drei Jahrhunderten. Unter Mitarbeit von Irene Geiringer. München. Beck.
  • Koch-Kanz, Swantje & Luise F. Pusch. 1988."Die Töchter von Johann Sebastian Bach", in: Pusch, Luise F. Hg. 1988. Töchter berühmter Männer: Neun biographische Portraits. Frankfurt/M. Insel TB 979. S. 117-154.