Anna Maria Janer i Anglarill
 Retrat de la fundadora poc abans de morir |
|
| Verge i fundadora | |
|---|---|
| Nom secular | Anna Maria Janer i Anglarill |
| Naixement | 18 de desembre de 1800 Cervera |
| Defunció | 11 de gener de 1885 (als 84 anys) Talarn |
| Enterrament | Casa de la Sagrada Família d'Urgell (la Seu d'Urgell) |
| Commemoració en | Església catòlica |
| Beatificació | 8 d'octubre de 2011, la Seu d'Urgell per Benet XVI, representat pel cardenal Angelo Amato |
| Fets destacables | Fundadora de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell |
| Orde | Germanes de la Sagrada Família d'Urgell |
Anna Maria Janer Anglarill (Cervera, Segarra, 18 de desembre de 1800 - Talarn, Pallars Jussà, 11 de gener de 1885) coneguda com la Mare Janer va ser una religiosa catalana nascuda el 1800 a Cervera, fundadora de la Congregació de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell. Ha estat proclamada venerable per l'Església catòlica i va ser beatificada el 2011.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Anna Maria Janer nasqué el 1800 a Cervera, filla de Josep Janer i Pallés, mestre fuster, i de Magina Anglarill i Olivé, de fortes arrels religioses i d'una fe ferma. Decidí dedicar la seva vida a Déu molt aviat, als 16 anys. Ingressà en la comunitat de les Germanes de la Caritat el 25 de gener de 1819, dedicant-se al servei dels desvalguts. El maig del mateix any, va fer els vots de pobresa, castedat i obediència. Molt aviat esdevindrà mestra de novícies i, el 1832, superiora de l'Hospital de Cervera.
Les epidèmies de tifus, verola i febres s'afegiren a les dificultats polítiques i a l'expulsió de les germanes de l'hospital. Anna Maria es va veure obligada a fugir cap a Solsona. El pretendent carlí Carles V li proposà personalment, per indicacions del canonge Josep Caixal i Estradé, que formava part de la junta d'hospitals carlins de Catalunya, fer-se càrrec dels hospitals de sang de Solsona, la Valldora i Berga, per assistir els ferits de guerra.
Acabada la guerra, hagué de fer camí cap a l'exili en direcció a França; a Tolosa de Llenguadoc treballarà a l'Hospital de la Grave. Retornà a Cervera el 1844 però per pressions governamentals deixà de ser superiora de l'Hospital. L'any 1849 es reformà la Casa de Misericòrdia i li fou encomanada la direcció d'aquest establiment benèfic durant deu anys. També estarà al capdavant de la fundació de les congregacions del Sagrat Cor de Jesús i de l'Associació de les Filles de Maria el 1856.
Anna Maria estava convençuda de la necessitat de crear escoles cristianes per a la promoció de la dona i de la família. El 1857, el bisbe Caixal li demanà que es fes càrrec de l'hospital de la Seu d'Urgell, on fundà un institut que se'n faria càrrec: la congregació de les Germanes de la Sagrada Família d'Urgell. Aviat es difondria per la zona, arribant a Canillo (Andorra) i altres llocs d'Andorra.[1] Amb un sentit realista, la mare Janer formava les novícies no només en l'espiritualitat, sinó en ciències i arts, clau d'un bon ensenyament. La revolució de 1868 deturà l'expansió de la congregació i foren expulsades de l'hospital.
El novembre de 1874 tornaren a la Seu per atendre l'hospital de la ciutat. El 1880 va ser elegida superiora general fins que en 1883 va quedar lliure de tot càrrec i es va instal·lar a la casa de Talarn (Pallars Jussà), on va continuar el tracte amb les novícies i les alumnes. Hi morí l'11 de gener del 1885.
Veneració [modifica]
Les restes de Janer descansen al convent de la Sagrada Família d'Urgell a la Seu d'Urgell des del 1961. En 1953 s'incoà la causa de beatificació. Proclamada venerable, fou beatificada el 2011 per Benet XVI, arran del miracle que s'atribueix a Janer, la recuperació d'Anna Padrós i Sellés que patia una malaltia incurable que la obligava anar amb cadira de rodes.[2]
Referències [modifica]
- ↑ «El Janer celebra els 150 anys de la Sagrada Família». Bondia, 28 abril 2009. [Consulta: 11 desembre 2010].
- ↑ «La Santa Seu beatificarà Anna Maria Janer l'any vinent». Diari d'Andorra, 10 desembre 2010. [Consulta: 11 desembre 2010].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Maria Janer i Anglarill |
