Anna May Wong
  |
||
|---|---|---|
 Anna May Wong fotografiada per Carl van Vechten (1935) |
||
| Nom real: | Wong Liu Tsong | |
| Naixença: | 3 de gener de 1905 Los Àngeles, Califòrnia (EUA) |
|
| Defunció: | 2 de febrer de 1961 (als 56 anys) Santa Monica, Califòrnia (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
|
|
||
| Pàgina sobre Anna May Wong a IMDb | ||
Anna May Wong (Los Àngeles, Califòrnia, 3 de gener de 1905 - Santa Monica, Califòrnia, 2 de febrer de 1961) fou una actriu estatunidenca del cinema mut.
Taula de continguts |
La noia de Chinatown [modifica]
El verdader nom d'Anna May Wong era Wong Liu Tsong. D'origen xinoestatunidenc, el seus pares - Wong Sam Sing i Lee Gon Toy -, tenien una bugaderia al barri xinès. Començà exercint com a model quan encara estava a l'institut a Hollywood, però el cinema havia atret la seva atenció, obsessionant-la amb les seves dosis de glamour i les seves estrelles des que era una nena. No era estrany, ja que havia passat la infància envoltada d'equips de rodatge que acudien al seu barri per a filmar pel·lícules, amb l'habitual desplegament de càmeres, focus, primers actors i figurants passejant pels carrers en les que Wong jugava amb els seus amics i amigues.
A més, un dels seus cosins era el director de fotografia i realitzador James Wong How. Aquest si que havia nascut a la Xina, concretament a Guangzhou, el 1899, i es convertí en una especie de doble pont per a Anna. Per una banda, era una connexió amb les verdaderes arrels ètniques de la família, allà a la Xina. Per l'altra, fou el pont de la noia, que en aquells temps contava catorze anys, amb la indústria del cinema, ja que li mostrà la seva fotografia a un director i aconseguí que aquesta imatge es convertís en la targeta de presentació de la jove per entrar a Hollywood, interpretant petits papers sense acreditar a The Red Lantern i a Dintry. Mlgrat aix`, Anna tingué de revestir-se de paciència a l'hora de pensar en l'èxit com a actriu ja que la primera d'aquestes pel·lícules no aconseguí cap credit en el repartiment, i en la segona la seva contribució acabà entre els retalls del terra de la sala de muntatge.
Després vingueren alguns papers amb el que almenys assolí obrir-se camí vers la sindicació com actriu, el que li va permetre ser mencionada en els crèdits, però fins que no aparegué el rol d'esclava dels mongols en El lladre de Bagdad (The thief of Bagdad, 1924), protagonitzada per l'atlètic gala, Douglas Fairbanks, no va conèixer l'èxit. Aquest film el responsable de que Anna es convertís en la primera estrella xinoestatunidenca de Hollywood, lloc en el que restà tremenda-ment sola durant varies dècades.
Pas al cinema sonor [modifica]
Afortunadament la seva bellesa i el seu aire exòtic li facilitaren una còmoda transició del cinema mut al sonor, interpretant alternativament papers d'heroïna i de dolenta, i facilitant inclús la seva exportació com a nota ètnica a d'altres cinematografies europees, com la alemanya. Després de tres anys—de breu rastre en la seva filmografia—treballant fora dels Estats Units, Anna retornà a Hollywood, signant contracte amb la productora Paramount i aconseguí arribar a la cima de la seva carrera apareixent al costat de Marlene Dietrich en Shanghai Express (1931).
A partir d'aquest moment, la seva carrera començà a declinar principalment per un canvi en les preferències del públic del qual els responsables de l'exhibició se'n feren ressò ràpidament; l'escapis-me s'imposava, i els melodrames d'aire oriental havien deixat de ser els favorits de la taquilla. A més , la situació política del moment—eren els temps de la Segona Guerra Mundial-- afectà negativament la presència de rostres orientals en la pantalla. Només cal repassar la filmografia de l'actriu per advertir aquest fet: entre 1943 i 1949 no va fer cap pel·lícula, i el seu retorn davant les càmeres a Impact (1949) fou simplement un rol de repartiment. Llavors estava de moda el caucàsic més que mai, just el contrari del que ocorria amb l'oriental. Després de la fòbia contra els japonesos, els Estats Units començaven a viure la por al comunisme, representat principalment per la Unió Soviètica...i la Xina.
Anna aconseguí una serie de TV per a ella sola el 1951, però no va poder mantenir-la en antena gaire temps, i els problemes professionals aviat s'hi uniren els problemes de salut. Alcoholitzada, Anna tingué de fer front a seriosos problemes cardíacs i a la cirrosis hepàtica. Finalment el seu cor li fallà quan només tenia 56 anys i intentava rellançar alguna mostra de la seva carrera professional en el cinema amb The Savage innocents, en català Les dents del diable (1959), i Portrait in black (1960). Sens dubte els anys seixanta podrien haver-li donat una oportunitat de continuïtat professional en el cinema i la TV, però la seva salud no li'n donà temps.
Mesurava 1.64 i parlava anglès, alemany, francès i es defensava també amb l'italià. Li encantava estudiar, i la vida, òbviament, no li donà totes les oportunitats que s'havia merescut.
Encasellament ètnic [modifica]
Pels temps en què Anna May Wong començà a gaudir d'un cert punt estel·lar a Hollywood, el cinema estatunidenc no es distingia precisament per facilitar les mateixes possibilitats de protagonisme i oferir la mateixa quantitat i qualitat en els papers que donava a les qualificades com minories racials que habitaven als estats Units. De manera que una vegada arribada fins allí, ocupant un lloc fixe com a referent racial de trets orientals en l'anomenada Meca del cinema, Anna tingué l'oportunitat de comprovar que l'encasellament professional en que es trobava sotmesa, era una arma de doble tall.
Per una banda és cert que limitava les seves possibilitats de treball a la interpretació de papers de dames orientals o belleses exòtiques, però per altra banda no és menys cert que en aquest camp gaudia d'una absència de competència que ja hagessin per a si els seus companys anglo-saxons o de trets occidentals, que intentaven obrir-se camí envers els papers protagonistes competint amb nombrosos aspirants a aquesta mateixa tasca.
Així doncs, el lloc ocupat per Anna com estrella racial li garantia una certa continuïtat laboral, sempre que en la fàbrica de somnis de cel·luloide en la història, i sempre que alguna que altra estrella occidental no decidís a sotmetre's a maquillatge per fer-se passar per una filla d'Orient, cosa que per cert feu, amb resultats un tant pintoresc, Katharine Hepburn per a interpretar a Jade, la heroïna creada per Pearl S. Buck en la seva novel·la L'estirp del dragó. Si la novel·la era falsa i tramposa, plena de tòpics sobre la vida de les dones a la Xina, imagineu-vos com li quedaren els ulls allargats a la Hepburn quan es rodà la pel·lícula, allà pel 1944.
Queda ben clar que ella era l'única del repartiment que tingué de sotmetre's al maquillatge en una història l'elenc de la qual estava composat per actors de totes les ètnies i procedències, des de Walter Huston (el pare de Jhon) o Agnes Moorehead, fins a Akim Tamiroff o Turham Bey, i en la que només es recorda a un actor vagament oriental Clarence Lung, que a més era emprat habitualment per Hollywood tant per interpretar japonesos com per a donar vida a xinesos.
De fet, els orientals inclosos en el repartiment ni tan sols estaven acreditats, ja que ocupaven papers molt secundaris. Serveixi això per fer-nos una idea del món en el que es mogué Anna May Wong: Hollywood podia interessar-se per explicar una història amb personatges orientals, però sota cap concepte estava en disposició de dar aquests papers a actors orientals. De cara a la taquilla estava clar que era millor posar-li ulls allargats a la Hepburn i companyia que ésser fidels a la realitat i contractar a xinesos per interpretar xinesos, i a japonesos per a interpretar japonesos.
Discriminació racial [modifica]
La discriminació racial li'n plantejà no pocs problemes a aquesta actriu. El racisme posava traves a les relacions inter-racials, inclús caient en el ridícul. Així per exemple, que un actor com Paul Muni interpretés un personatge oriental maquillat com a tal no facilitava que pogués relacionar-se en la pantalla amb una actriu d'arrels ètniques orientals, ja que en definitiva Anna May Wong era la tercera generació d'emigrants asiàtics en els Estats Units. Molt al contrari: els productors preferien posar un maquillatge orientalitzant a una actriu caucàsica abans de sotmetre's al risc de ser censurats per emprar a una estatunidenca amb avant-passats xinesos i trets molt marcats en escenes romàntiques amb el galà caucàsic de torn.
De manera que al llarg de la seva vida, Anna May va haver de sofrir en primera línia el racisme de la indústria estatunidenca del cinema, i només molts anys després de la seva mort, la pròpia comunitat asiàticoestatunidenca s'havia ocupat de valorar-la com a una pionera que serví d'exemple en la lluita contra la discriminació racial que patia la comunitat oriental establerta en el país. En aquest sentit crida l'atenció que, al contrari de l'ocorregut amb altres minories de la societat estatunidenca, l'asiàtica hagi sigut una de les menys i pitjor representades en la pantalla durant dècades.
Només s'ha de repassar els repartiments a Hollywood per donar-se conte d'això, o recordar en Mickey Rooney parodiant un xinès a Breakfast at Tiffany's, en català, Esmorzar amb diamants (1961), o que fou un actor caucàsic, David Carradine, l'elegit per a ocupar el lloc que legítimament li corresponia a Bruce Lee com a protagonista en una serie que aquest últim havia contribuït a concebre, Kung Fu.
Filmografia [modifica]
|
|
Bibliografia [modifica]
- Núm. 160, any 14 de la revista de Cinema Acción Edita Norea i Aloman S.A.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna May Wong  |
- Anna May Wong a Internet Movie Database (anglès)
- Anna May Wong a Internet Broadway Database (anglès)
- Anna May Wong a TCM Movie Database (anglès)
- Anna May Wong a Allrovi (anglès)
- Anna May Wong a TV.com (anglès)
- Anna May Wong a Find A Grave (anglès)
- The Anna May Wong Society (anglès)
