Anna Serguéievna Kúrnikova (en rus: А́нна Серге́евна Ку́рникова,
escolteu (?·pàg.)) és una model i tennista russa, que va néixer a Moscou el 7 de juny de 1981.[1] Com a tennista va arribar fins a la vuitena posició del rànquing WTA,[1] tot i que no va guanyar ni un sol torneig d'aquest circuit individualment en tota la seva carrera. On Kúrnikova realment va destacar va ser en la modalitat de dobles, sobretot fent parella amb Martina Hingis, amb qui va guanyar dues vegades l'Open d'Austràlia en 1999 i 2002,[1] i també van guanyar dos cops el WTA Tour Championships en 1999 i 2000. En total va guanyar 16 títols del circuit WTA,[2] la majoria d'ells entre el 1999 i el 2000.[1] El 22 de novembre de 1999[2] l'Associació de Tennis Femení la va classificar com a número 1 del tennis femení en dobles,[1] una posició que va conservar durant deu setmanes.
Nascuda el 7 de juny de 1981 a Moscou, Rússia, Kúrnikova va agafar la seva primera raqueta quan només tenia cinc anys. Va començar a jugar a tennis al Sokolniki Park de Moscou i més tard va entrar a formar part del Club de Tennis Spartak, dirigit per Larissa Preobraschenskaia.[3] Al 1989, amb vuit anys, va començar a participar en tornejos juvenils i en aquests va captar l'atenció de diversos observadors. Amb deu anys, va signar un acord amb la prestigiosa acadèmia de tennis Nick Bolletierri,[3] per on ja hi havien passat jugadors com André Agassi o Monica Seles i on més tard hi aniria la també russa Maria Xaràpova. Al signar aquest acord, Kúrnikova va haver d'anar a viure als Estats Units, concretament a Bradenton, Florida.[3]
Al 1994, va rebre una Wild Card per participar a la fase de classificació d'un torneig del circuit ITF a Moscou, però va perdre contra la tercera cap de sèrie, Sabine Appelmans. Aquell mateix any es va convertir en la jugador més jove en guanyar un partit a la Copa Federació.[3] En finalitzar l'any, Kúrnikova va ser coronada com a campiona del circuit ITF.[3] Al 1995 va entrar al circuit professional. Aquell any va guanyar els seus dos únics títols del circuit ITF i va participar en el seu primer Grand Slam, concretament al US Open on va arribar fins a la quarta ronda on va perdre contra Steffi Graf.[3] A finals de 1996 la van guardonar amb el premi WTA Newcomer of the Year, que premia a la millor jugadora debutant de l'any.[1]
Al 1997 va arribar a les semifinals de Wimbledon essent la segona tennista en l'era Open en arribar a les semifinals en el seu any de debut,[3] després que ho fes Chris Evert el 1972. Aquesta també va ser la seva millor participació en un Grand Slam. Al 1998 va entrar per primer cop al Top20 del rànquing WTA. Al Masters de Miami va derrotar en quatre rondes consecutives a quatre jugadores situades al Top10 del rànquing WTA, una gesta que cap altre jugadora ha aconseguit fins ara.[3] A la final però, va perdre contra Venus Williams en tres sets. Tres mesos més tard, va vèncer a Steffi Graf en pista d'herba, un fet que només van aconseguir dues jugadores en tota la dècada dels 90.[3] Després d'aquesta victòria va entrar per primer cop al Top10 del rànquing WTA. A finals d'any va acabar en tretzena posició del rànquing en individuals[2] i en desena posició en el rànquing de dobles.[3] Al 1999 va viure un dels seus millors anys. En aquest va guanyar fent parella amb Martina Hingis l'Open d'Austràlia i va arribar a la final de Roland Garros. A més, també van guanyar el WTA Tour Championships en dobles, i el 22 de novembre de 1999 es va situar en la primera posició del rànquing WTA de dobles.[2] Al finalitzar l'any Kúrnikova i Hingis van rebre el premi a la millor parella de l'any.[1] Aquesta parella va aconseguir molts èxits i es van autoanomenar les Spice Girls del tennis.[4] L'any 2000 va aconseguir la seva millor posició al rànquing WTA, quan el 20 de novembre va situar-se en vuitena posició.[2] En dobles va tornar a guanyar el WTA Tour Championships. Els anys següents van estar marcats per les lesions. Al 2001 va arribar als quarts de final de l'Open d'Austràlia però després va patir una fractura al peu esquerre que es va haver d'operar a l'abril. Al 2002 va tornar a guanyar l'Open d'Austràlia amb Martina Hingis. Les continues lesions però, van fer que el 2003 es retirés del món del tennis.
[modifica] Finals de Grand Slam
[modifica] Dobles: 3 (2-1)
[modifica] Dobles mixtos: 2 (0-2)
[modifica] Títols: 18 (0-16-0-2)
[modifica] Individual (0)
| Núm. |
Data |
Torneig |
Superfície |
Parella |
Oponents |
Resultat |
| 1. |
27 de setembre de 1998 |
Tòquio |
Dura |
Monica Seles |
Mary Joe Fernández
Arantxa Sánchez Vicario |
6–4 6–4 |
| 2. |
30 de gener de 1999 |
Open d'Austràlia |
Dura |
Martina Hingis |
Lindsay Davenport
Natasha Zvereva |
7–5, 6–3 |
| 3. |
14 de març de 1999 |
Indian Wells |
Dura |
Martina Hingis |
Mary Joe Fernández
Jana Novotná |
6–2, 6–2 |
| 4. |
9 de maig de 1999 |
Roma |
Terra batuda |
Martina Hingis |
Alexandra Fusai
Nathalie Tauziat |
6–2, 6–2 |
| 5. |
20 de juny de 1999 |
Eastbourne |
Herba |
Martina Hingis |
Jana Novotná
Natasha Zvereva |
6–4, retirada |
| 6. |
21 de novembre de 1999 |
WTA Championships |
Moqueta |
Martina Hingis |
Larisa Neiland
Arantxa Sánchez Vicario |
6–4, 6–4 |
| 7. |
3 de gener de 2000 |
MAW Hardcourts |
Dura |
Julie Halard |
Sabine Appelmans
Rita Grande |
6–3, 6–0 |
| 8. |
7 de maig de 2000 |
Hamburg |
Terra batuda |
Natasha Zvereva |
Nicole Arendt
Manon Bollegraf |
65–7, 6–2, 6–4 |
| 9. |
8 d'octubre de 2000 |
Filderstadt |
Dura |
Martina Hingis |
Arantxa Sánchez Vicario
Barbara Schett |
6–4, 6–2 |
| 10. |
15 d'octubre de 2000 |
Zuric |
Moqueta |
Martina Hingis |
Kimberly Po
Anne-Gaëlle Sidot |
6–3, 6–4 |
| 11. |
12 de novembre de 2000 |
Filadèlfia |
Moqueta |
Martina Hingis |
Lisa Raymond
Rennae Stubbs |
6–2, 7–5 |
| 12. |
19 de novembre de 2000 |
WTA Championships (2) |
Moqueta |
Martina Hingis |
Nicole Arendt
Manon Bollegraf |
6–2, 6–3 |
| 13. |
14 de gener de 2001 |
Sydney |
Dura |
Barbara Schett |
Lisa Raymond
Rennae Stubbs |
6–2, 7–5 |
| 14. |
7 d'octubre de 2001 |
Moscou |
Moqueta |
Martina Hingis |
Elena Dementieva
Lina Krasnoroutskaya |
7–61, 6–3 |
| 15. |
27 de gener de 2002 |
Open d'Austràlia (2) |
Dura |
Martina Hingis |
Daniela Hantuchová
Arantxa Sánchez Vicario |
6–2, 64–7, 6–1 |
| 16. |
15 de setembre de 2002 |
Shanghai |
Dura |
Janet Lee |
Ai Sugiyama
Rika Fujiwara |
7–5, 6–3 |
[modifica] Finalista (12)
[modifica] Dobles mixtos (0)
[modifica] Individual - Circuit ITF (2)
|
1994 |
1995 |
1996 |
1997 |
1998 |
1999 |
2000 |
2001 |
2002 |
2003 |
Carrera |
| Balanç victòries-derrotes |
0–1 |
6–3 |
22–8 |
17–10 |
40–19 |
35–19 |
47–29 |
10–10 |
28–24 |
4–6 |
209–129 |
| % Victòries |
0% |
67% |
73% |
63% |
68% |
65% |
62% |
50% |
54% |
40% |
61,84% |
| Torneigs guanyats |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
0 |
| Posició al rànquing WTA |
|
285 |
58 |
32 |
13 |
12 |
8 |
74 |
35 |
305 |
|
|
1994 |
1995 |
1996 |
1997 |
1998 |
1999 |
2000 |
2001 |
2002 |
2003 |
Carrera |
| Balanç victòries-derrotes |
|
3–2 |
12–10 |
14–10 |
34-18 |
38-6 |
52-14 |
19–3 |
25–5 |
3–3 |
200–71 |
| % Victòries |
|
60% |
55% |
58% |
65% |
86% |
79% |
86% |
83% |
50% |
73,80% |
| Torneigs guanyats |
|
0 |
0 |
0 |
1 |
5 |
6 |
2 |
2 |
0 |
16 |
| Posició al rànquing WTA |
|
|
67 |
41 |
10 |
1 |
4 |
26 |
11 |
176 |
|
[modifica] Premis econòmics
*A dia 15 d'agost de 2011
[modifica] Trajectòria individual als Grand Slam
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Estadístiques d'Anna Kúrnikova al web de la WTA» (en anglès). WTA. [Consulta: 16 d'agost de 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Fitxa d'Anna Kúrnikova de la WTA» (en anglès). WTA. [Consulta: 16 d'agost de 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 «Biografia» (en anglès). kournikova.com. [Consulta: 19 d'agost de 2011].
- ↑ «Robson and Jamie want mix dubs WC» (en anglès). Daily Telegraph (5 May 2010) [Consulta: 19 d'agost de 2011].
[modifica] Enllaços externs
|
Números 1 del rànquing WTA (dobles) |
|
|
|
|
| El rànquing WTA s'inicia el 4 de setembre de 1984 · (primer any que es va ostentar/últim any que es va ostentar – núm. de setmanes (s)) · Nº1 actual en negreta, a dia 15 d'agost de 2011 |
|