Anna Wintour

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Radio-Tower.png
Text-x-generic with pencil.svg
Anna Wintour
Anna Wintour
Anna Wintour
Naixença: 2 de novembre de 1949
Nacionalitat: Regne Unit Regne Unit, Londres
Cònjuge/s: David Shaffer (1984-1999)
Mitjans: Editora general, U.S. Vogue
Anna Wintour signature.png

Anna Wintour (2 de Novembre del 1949, Londres) és una escriptora, periodista i directiva britànica que exerceix, des de l’any 1988 com a editora en cap de l'edició nord-americana de Vogue. La seva influència dins del món de la moda ha fet que amb el pas dels anys es converteixi en un autèntica icona, tal com va fer-ho Diana Vreeland, una de les seves precursores, sent així una gran influència sobre aquesta indústria.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De pare anglès i de mare nord-americana, l'interès pel món de la moda li començà quan era una adolescent, mentre aconsellava al seu pare, Charles, editor del diari Evening Standard, amb diferents idees per a millorar les publicacions i atraure, d’aquesta manera, els joves britànics de mitjans dels anys '60. Al acabar els seus estudis escolars va optar per no cursar els estudis universitaris i iniciar la carrera de periodisme entre ambdós llocs de l’Atlàntic. Aquests estudis es varen veure interromputs a Nova York i a la revista Home&Garden abans que es posés al càrrec de la revista Vogue Britànica i, finalment, de la seva edició principal a Nova York, Vogue. Anna Wintour va ser capaç de tirar endavant una revista que en aquell llavors no estava en un dels seus millors moments, sent d’aquesta manera àmpliament reconeguda dins de la indústria editorial pel seu èxit.[1]

Respecte al seu tall de cabell mil·limètric juntament amb l’ús d’ulleres fosques en llocs tancats s’han convertit en una imatge comuna i que sempre és present a les desfilades de moda dels millors dissenyadors del món.[2] Anna Wintour ha esdevingut una institució comparable juntament amb la revista que ella mateixa edita. És aclamada mundialment pel bon ull que té per a les tendències de moda i pel suport que brinda als joves dissenyadors, juntament amb la seva personalitat freda, característiques que han esdevingut en la creació del pseudònim “Nuclear Wintour”.[3]

Una de les seves ex assistents, Lauren Weisberger, va escriure l’exitosa novel•la The Devil Wears Prada,[4] que poc després es va transformar en un exitós film amb Meryl Streep com a protagonista, anomenada Miranda Priestly a la pel·lícula i que es creu que a la vida real és relacionada amb Anna Wintour.[5]

Charles Vere Wintour, pare de l’editora, va ser editor del diari britànic “The Evening Standard”.[6] La seva mare va ser la primera esposa de Charles Wintour, Eleanor Trego Baker, filla d’un professor de dret a Harvard. Es varen cassar l’any 1940 però el matrimoni només va durar fins l’any 1979, ja que en aquest any es van divorciar. Anys després el pare de l’editora de moda va refer la seva vida amb Audrey Slaughter, també editora de revistes, que va passar a ser la madrastra de l’Anna Wintour. Pel que fa als germans, en té quatre.[7]

Durant l’etapa dels seus estudis en el North London Collegiate School va rebel·lar-se continuades vegades en el que a l’ús de l’uniforme respecta,  utilitzant faldilles. Va ser amb 14 anys quan va començar a tallar-se el cabell de la mateixa manera que avui dia la caracteritza, a l’estil “bob”. Amb el pas dels anys i durant la seva estància a Londres Anna Wintour es va convertir en una gran seguidora de la moda. Eren poques les vegades que es perdia el programa britànic dirigit per  Cathy McGowans i per altra banda, el seu pare li demanava constantment consell quan tenia alguna idea per augmentar el mercat de lectors joves del seu diari. Va ser a finals de la seva adolescència quan va començar a sortir amb el columnista Nigel Dempster.

Carrera Professional[modifica | modifica el codi]

Va ser als 16 anys quan Anna Wintour va deixar els estudis de l'escola North London Collegiate, decidint no cursar tampoc els estudis universitaris. Poc després va començar un curs a les famoses galeries londinenques, Harrods. Seguidament i per ordre dels seus pares l'editora va començar a rebre classes de moda a una escola propera, però va ser quelcom efímer, ja que va deixar-les poc temps després. Vivienne Lasky, amiga d'Anna Wintour, cita un frase de l'editora: "o saps de moda, o no en saps". Va ser a les galeries quan va començar a sortir amb homes amb bons contactes, com per exemple Peter Gitterman, fillastre del director de l'Orquestra Filharmònica de Londres, Georg Solti.

L'any 1970 va ser quan va endinsar-se en el món del periodisme de moda, quan la revista Harper's Bazaar es va fusionar amb la revista Queen per convertir-se, durant un temps, en Harper's & Queen.[8] Després d'un breu treball en una petita revista, Savvy, Anna va treballar com a editora de moda a Harper's Bazaar, l'any 975 a Nova York, on va durar menys d'un any, abans que la despatxessin. Posteriorment va convertir-se en editora de moda de la revista d'en Bob Guccione, Viva. Després de tres anys en aquesta revista va marxar a la revista New York, on va estar treballant com a editora de moda.

Finalment, quan l'any 1988 va obtenir el treball d’editora general a la revista Vogue nord-americana, va establir-se el mateix objectiu que amb l’edició britànica tingué, arribar a un altre tipus de públic,[9] ja que amb l’anterior editora, Grace Mirabella, la revista s’havia enfocat més a l’estil de vida que a la moda.


El llançament de la revista ELLE nord-americana va fer tremolar la indústria del sector i més concretament a l’edició Vogue nord-americana, temorosa de perdre el nom davant d’aquesta nova revista, germana de l’edició francesa nascuda l’any 1985. Wintour però, no va tardar en deixar la seva pròpia marca d’identitat, amb un canvi en les fotografies de la portada. Grace Mirabella, en la seva època com a editora, optava pels rostres de les models reconegudes com a portada dels diferents números que sortien periòdicament, pero Anna Wintour va anar més enllà, mostrant en portada el rostre juntament amb el cos de models, amb fotografies preses a l’exterior, amb llum natural, en comptes de fer-les a estudis, com anteriorment  havia fet Diana Vreeland, també editora de Vogue.

La barreja entre una modal poc reconeguda, uns jeans de 50$ i una camisola de platja de Christian Lacroix de 10,000$ va ser el que va sortir com a portada a una de les seves primeres edicions com a editora general. La seva tècnica consistia en barrejar roba barata amb peces de més luxe per aconseguir, d’aquesta manera, el seu toc únic. Gràcies a Anna Wintour la revista va renovar el seu enfocament en el món de la moda i va renéixer per tornar a ser el que anys enrere va ser sota la direcció de Diana Vreeland.

Amb el  número de Setembre del 2007 es va arribar al rècord de pàgines impreses, 832, sent d’aquesta manera el número més gran de la història. Posteriorment van néixer títols alternatius a la revista: Teen Vogue, Vogue Living, Men’s Vogue.

El seu èxit per expandir la marca Vogue va fer que se li atorgués el títol d’editora de l’any”, per la revista AdAge

Amb el pas dels anys Anna Wintour s’ha convertit en una de les persones més poderoses del món de la moda, creant tendències i consagrant a nous dissenyadors. És anomenada “l’alcaldessa no oficial de Nova York” pel diari The Guardian. Cal dir també que ha estat l’encarregada de que joves dissenyadors com John Galliano i Marc Jacobs, entre altres, tinguessin una oportunitat en el món de la moda.  

S’estima que cobra 5$ de dòlars a l’any, juntament amb generosos beneficis, com un pressupost de 50,000$ per roba, xofer i una suite en l’Hotel Ritz de París per quan assisteix a la setmana de la moda d’aquesta ciutat.[10]

Documental: The September Issue[modifica | modifica el codi]

"La moda té alguna cosa que posa nerviosa a la gent", sobre l'edició del número del mes de setembre del 2007, que al seu torn és més gran de la història editat per VOGUE USA (pesava 2kg i 840 pàgines, de les quals 727 eren d'anuncis).[11] En ell pot apreciar-se el perfil de l’editora en el seu àmbit professional, juntament amb la mirada entre bastidors del treball de redacció de la revista. El director d'aquest documental va estar 8 mesos darrera de Wintour, els 8 mesos previs al llançament del número, considerat el més important de l'any dins d'aquest món.[12]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

David Shaffer va ser el primer marit de l'editora, amb ell va casar-se l'any 1984 i va tenir dos fills, Charlie i Katherine. El matrimoni va durar fins a l'any 1999, ja que, segons els rumors diuen, Wintour va tenir una aventura amb el millonari Shelby Bryan, amb el que actualment té una relació.[13]

The Devil wears Prada[modifica | modifica el codi]

Lauren Weisberger, ex assistent de l'editora, va escriure el llibre titulat "The devil wears Prada", llibre que al 2006, tot i que amb alguns canvis, va veure la llum a la pantalla gran, tenint un enorme èxit comercial. El film es centra en el dia a dia de la revista Runway i Miranda Priestly, interpretada per Meryl Streep, ocupa el paper protagonista juntament amb l'Andrea, interpretada per Anne Hathaway, una jove recent sortida de la universitat amb un gran objectiu però poques ambicions pel que al món de la moda respecte.[14][15]

Andrea "Andy" Sanchs es una aspirante a periodista recién graduada en la Universidad de Northwestern. Obtiene un trabajo "por el cual un millón de chicas darían un ojo de la cara": el de asistente personal de la fría editora jefe Miranda Priestly, quien controla el mundo de la moda desde su revista Runway. Ella acepta las humillantes y excéntricas peticiones de su jefa porque se dice que si dura un año en aquel puesto, podrá obtener el trabajo que quiera como periodista. Al principio, Andy no encaja bien en el ambiente de la moda, rodeado de chismes. Su falta de estilo, sus nulos conocimientos de moda y su ligera torpeza al trabajar, la hacen el blanco de burlas en la oficina. Su colega, la primera asistente de Miranda, Emily Charlton, es condescendiente con Andy. Gradualmente, y con la ayuda del director de arte, Nigel, Andrea se ajusta a su empleo, el que le trae muchos beneficios: ropa de diseño y accesorios gratis. Andrea comienza a vestir con más estilo y a hacer su trabajo competentemente. Satisface entre otras cosas, la aparentemente imposible petición de Miranda de conseguir para sus hijas dos copias del todavía no publicado libro de Harry Potter.Andy también llega a conocer al joven y atractivo escritor Christian Thompson, el que le consigue el manuscrito de Harry Potter y quien podría ayudarla en su carrera. Al mismo tiempo, la relación con sus amigos y su novio Alex se ve afectada debido a las constates llamadas y exigencias de Miranda.
Mientras Andy dejaba la maqueta de la revista en casa de Miranda, ésta le avisa que Emily ya no está contemplada para que la acompañe a la "Semana de la moda" de París. Al día siguiente, Emily es invadida por una rara enfermedad y termina internada en un hospital. Posteriormente, Andy discute con su novio y deciden hacer una pausa en su relación, aprovechando el venidero viaje a Francia.
Una vez en París, Andy se encuentra con Christian Thompson, en una fiesta que Miranda obligo a Andy a ir. A la mañana siguiente, tiene como siempre sus obligaciones con Miranda. Pero se entera que su gran amiga Lili tuvo un accidente. Andy se soltó en llanto y pensando si podía dejar sola a Miranda con tantos compromisos previstos.
En una pasarela de moda, ya después de haber decidido quedarse unos días mas mientras todo esto terminaba y después viajar para con su amiga, en ese momento Andy se aleja de el evento para tomar un respiro pero a la jefa no le agrado y comienza a decirle asta de que se va ha morir si no regresa al evento. También es sincera y le dice que, de alguna manera, se ve reflejada en su personalidad. En ese momento Andy explota al darse cuenta que ya no es la misma y decide abandonar a Miranda en ese evento no conforme decide mandarla a la mierda para que todo quedara aclarado.

De vuelta en Nueva York, Andy habla con su novio pero no llegan a formalizar su relación. Su amiga ya estaba bien y todos los de su familia la estaban esperando. No había duda de que estaba despedida a unos cuantos meses de lograr su propósito. Posteriormente, vende toda su ropa que le habían regalado y la que recibió en París de lo cual le quedo una buena cantidad para tomarse un descanso y convivir con su familia a la que había olvidado. Se dirige a una entrevista laboral en el diarioNew York Mirror, donde es aceptada tras saber que su jefa había sido una antigua trabajadora de Miranda y con la fama que le quedo por haberse atrevido a mandar a la mierda a dicha directora y en un evento de moda.[16]

A Meryl Steep se li va atorgar un Globus d'Or com a millor actriu de comèdia i va obtenir la seva 14ª nominació als Oscars.[17]

Campanya PETA[modifica | modifica el codi]

PETA ha utilitzat a Anna Wintour diverses vegades per a les seves campanyes de protecció dels drets amimals degut als seus majestuosos abrics fets amb pell animal que mostra entre les pàgines de Vogue o que ella mateixa du i que contradiuen els pensaments de l'assossiació, ja que el que ells defensen són els drets dels animals. [18][19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «[After a stint as Senior Editor at New York magazine, controlling the title's fashion and lifestyle coverage, Wintour was named Creative Director of American Vogue in 1983. British Vogue hired her back as Editor in Chief for two years. In 1988, she rejoined American Vogue as Editor-in-Chief and in that capacity, has helped raise over $10 million for AIDS charities since 1990. Biografia Anna Wintour]». [Consulta: 22 maig 2014].
  2. «El imperio de Anna Wintour». Cristina Martins. [Consulta: 20 maig 2014].
  3. «Anna Wintour Biography».
  4. «Exprimiendo al diablo que viste de Prada». David Alandete. [Consulta: 20 juny 2014].
  5. «Exprimiendo al diablo que viste de Prada». David Alandete.
  6. «Anna Wintour - Biography».
  7. «Charles Wintour». Peter Preston. [Consulta: 20 juny 2014].
  8. «Anna Wintour - Biography». [Consulta: 20 juny 2014].
  9. «Anna Wintour». [Consulta: 12 març 2014].
  10. «Anna Wintour».
  11. «The September Issue». [Consulta: 18 maig 2014].
  12. «The September Issue».
  13. «[Se casó con el psiquiatra infantil David Shaffer en 1984, con quien tuvo dos hijos, Charles (Charlie) y Katherine (conocida como Bee). La pareja se divorció en 1999; tabloides y columnistas de chismes especularon que lo que terminó el matrimonio fue una aventura que Anna sostuvo con el millonario inversionista texano Shelby Bryan (con el que actualmente sigue manteniendo una relación). Wintour se ha negado a dar declaraciones. Familia]». [Consulta: 19 maig 2014].
  14. «El diablo viste de Prada». [Consulta: 17 maig 2014].
  15. «El diablo viste de Prada». [Consulta: 17 maig 2014].
  16. «Resumen del Diablo viste a la moda». zsammuel.
  17. «Nominacions per "El diablo viste de Prada"». [Consulta: 17 maig 2014].
  18. «Pàgina oficial PETA». [Consulta: 22 maig 2014].
  19. «Peta». [Consulta: 20 maig 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Wintour Modifica l'enllaç a Wikidata

www.vogue.com

www.peta.org