Anna and the King
  |
|
|---|---|
 Pòster de la pel·lícula |
|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Andy Tennant |
|
|
|
| Producció: | Lawrence Bender Ed Elbert |
|
|
|
| Guió: | Steeve Meerson Peter Krikes |
|
|
|
| Protagonistes: | Jodie Foster Tom Felton Chow Yun-fat Bai Ling |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Estats Units |
| Data d'estrena: | 1999 |
| Gènere: | Drama romàntic Històric |
| Duració: | 148 min |
|
Companyies |
|
| Productora: | 20th Century Fox |
| Pressupost: | 75 milions de dòlars |
|
|
|
| Pàgina sobre “Anna and the King” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
Anna and the King(en català, Anna i el Rei) és una pel·lícula estatunidenca d'Andy Tennant estrenada el 1999.
Com nombroses altres pel·lícules i telefilms, és una adaptació lliure de la història de Anna Leonowens, una professora d'anglès al Siam, avui Tailàndia, al segle XIX.
Taula de continguts |
Argument[modifica]
La pel·lícula segueix la història d’Anna Leonowens i del rei de Siam Mongkut (Rama IV). Anna, vídua des de fa poc, va al Siam amb el seu fill Louis per ensenyar anglès als nens del Rei. Intel·ligent, i dotada d'un fort temperament, agrada molt al Rei que vol modernitzar alhora el seu país, protegint-lo de les amenaces del colonialisme (sobretot britànic i francès, present llavors a Indoxina i Birmània), i protegir la majoria de les antigues tradicions que donen al Siam la seva identitat.
A Anna li encanten els fills del Rei, particularment la Princesa Fa-Ying, i quan aquesta mor de còlera, els dos personatges principals de la pel·lícula intimen.
Aquest vincle que els uneix serà posat a prova en l'execució d'una de les concubines del Rei, i del seu amant: Tuptim, desitjosa de veure el seu primer amor, ara monjo, s'afaita el cap i es fa ella mateixa monjo budista; descoberta, és acusada d'haver tingut una relació sexual amb el monjo (el seu presumpte còmplice). Els dos tenen la condemna
definida, malgrat la temptativa d'Anna per salvar la jove Tuptim, el Rei no es pot permetre cap debilitat de cara als ulls del seu poble (i de passar per un feble escoltant les súpliques d'una majordoma anglesa).
En efecte, malgrat la brillant cerimònia organitzada per Anna en honor dels britànics presents al Siam per tal de fer-ne aliats, el moment és crucial. El Rei es prepara a declarar la guerra a Birmània (llavors sota protectorat britànic) ja que des de fa poc, el Siam és víctima d'atacs prop de la seva frontera comuna amb aquest país... però contràriament al que el Rei i els seus ministres pensen, no es tracta d'una maniobra dels britànics sinó d'una traïció del seu general en cap Alak, que enverina el seu propi regiment, lleial al Rei, per recuperar els uniformes siamesos i vestir-ne les seves tropes, i mata el germà del Rei (el príncep Chaofa). Les intencions d'Alak són clares: fer fora els estrangers fora del Regne, i conquerir Birmània (per realitzar un antic somni expressat per un Rei Siamès).
Gràcies a un anglès tanmateix, representant la companyia de les Indies Orientals britànica i qui té doncs tot l’interès a quedar-se al país, el complot és posat al descobert. Des de llavors el Rei i la seva família intenten escapar-se de la vulnerable capital del regne (Bangkok), i d'arribar al monestir on el Rei ha passat la major part de la seva vida. Pretextant la recerca d'un elefant blanc, símbol de prosperitat, la família reial es posa en marxa, amb Anna que, convençuda pel primer ministre i malgrat la seva profunda tristesa per a Tuptim, decideix donar suport al Rei (i molt probablement d'impedir el seu assassinat).
Agafat per l'exèrcit rebel d'Alak, la guàrdia de cos del Rei decideix fer saltar un pont per alentir la progressió de l'enemic, i per donar temps als reforços (llavors al nord, acumulats a la frontera birmana). En una escena d'un gran suspens, el Rei guarda la seva flegma, intentant atreure el general Alak sobre el pont per fer-ho saltar amb ell. Però Anna, contràriament a les ordres del Rei, abans d'escapar-se cap al monestir, decideix llavors salvar l'home que estima i gràcies al seu fill Louis, aconsegueix persuadir l'enemic de la presència darrere el Rei d'una important força britànic (Els focs d'artificis donant la il·lusió d'un diluvi de coets Congreve, aleshores utilitzades per l'exèrcit britànic com a arma ofensiva, mentre que la corneta tocada per Louis tanca aquesta estratagema). L'exèrcit rebel fuig llavors, mentre que Alak en un últim impuls intenta abatre amb un mosquet el Rei, però un fidel guarda del cos provoca llavors l'explosió del pont (amb Alak encara a sobre).
L'escena final, després d'una commovedora representació teatral dels nens, té lloc a Bangkok, llavors que Anna es resigna a marxar no podent és clar casar-se amb l'home que estima, mentre que el Rei no pot tampoc casar-se amb una majordoma anglesa. Es descobreix llavors la identitat del Narrador, que no és altre que el futur Rei (llavors príncep i amic prop de Louis Leonowens) Chulalongkorn, i que en una última frase resumeix com una sola dona ha pogut il·luminar tant el Siam.
Repartiment[modifica]
- Jodie Foster: Anna Leonowens
- Chow Yun-fat: Rei Mongkut
- Tom Felton: Louis T. Leonowens
- Syed Alwi: Kralahome, Primer Ministre
- Randall Duk Kim: General Alak
- Kay Siu Lim: Pinklao, germà del Rei Mongkut
- Melissa Campbell: Princessa Fa-Ying
- Keith Chin: Príncep Chulalongkorn
- Mano Maniam: Moonshee, minyona d'Anna Leonowens
- Shanthini Venugopal: Beebe, minyona d'Anna Leonowens
- Deanna Yusoff: Reina Thiang, primera esposa
- Geoffrey Palmer: Lord John Bradley
- Anne Firbank: Lady Bradley
- Alif Silpachai: Germà de Chulalongkorn
- Bill Stewart: Mycroft Kincaid.
- Sean Ghazi: Khun Phra Balat
Nominacions[modifica]
- Oscar a la millor direcció artística 2000 per Luciana Arrighi (art director) i Ian Whittaker (set decorator)
- Oscar al millor vestuari per Jenny Beavan
Vegeu també[modifica]
- Anna i el rei de Siam (1946)
- The King and I (1956)
