Annaba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Annaba
عنابة
Escut d'  Annaba
([[Escut d'
Annaba

En detall]])
Localització
Annaba situat respecte Algèria
Annaba
Província
• Districte
Annaba
Annaba
Superfície 49 km²
Altitud 3 msnm
Població 
  • Densitat
257.359 hab.
5.252,22 hab/km²
Coordenades 36° 54′ 0″ N, 7° 46′ 0″ E / 36.90000°N,7.76667°E / 36.90000; 7.76667Coord.: 36° 54′ 0″ N, 7° 46′ 0″ E / 36.90000°N,7.76667°E / 36.90000; 7.76667

Annaba (en àrab: ولاية عنابة ) és una ciutat i de la seva província, a la part nord-oriental d'Algèria. Annaba, abans coneguda como Bône o Bona, és la capital de la província del seu mateix nom, situada prop del riu Wadi Seybouse i de la frontera amb Tunísia. La ciutat té una universitat que el 2004 comptava amb 40.000 estudiants. Disposa d'aeroport internacional (Rabah Bitat) amb codi IATA: AAE. És el port més important d'Algèria pel que fa a l'exportació de minerals. El 2004 es calculava que la població de la província era de 608.700 habitants dels quals 258.058 vivien a la ciutat el 2002 (quarta ciutat del país). Està propera al riu Seybouse i a la frontera de Tunísia.

Història[modifica | modifica el codi]

La zona presenta restes d'ocupació prehistòrica a Ain el Hanech, prop de Saïda (vers 200.000 aC), amb diverses eines de pedra especialment dels períodes leval·lois i mosterià produïts per Homo sapiens, sempre anteriors al 100.000 aC, i que són similars a altres de la zona. Algèria fou la zona de màxim desenvolupament de les eines de pedra i ós al Paleolític Mitjà i elements datats després del 85.000 aC han estat classificats com del període Aterià pel lloc de Bir el Ater al sud d'Annaba.

Annaba, que va ser anomenada Hippo Regius en l'època clàssica.[1] Va ser probablement fundada pels fenicis al segle XII aC. Al segle III aC, especialment sota Masinissa I, i després els seus successors, la ciutat fou part del regne de Numídia i va esdevenir vila reial; era el port que garantia les comunicacions comercials entre la costa i l'interior. Finalment el regne de Numídia va passar a Roma i així la ciutat passa a ser romana.

Per la seva història al període clàssic, vegeu Hippo Regius.

Va ser un centre de difusió del primer cristianisme. També va ser coneguda com a Hipona. De fet, sant Agustí d'Hipona va ser bisbe del lloc entre 396 i 430.[1] La ciutat posseeix ponts cristians, musulmans i romans. El nom Annaba derivaria de Madinat al-unnab o de Bilad al-unnab (Ciutat o Vila del jujube, una fruita). Fou ocupada pels vàndals el 430 i recuperada un segle després pels bizantins.

Va passar als àrabs al segle VII. Els geògrafs àrabs l'anomenen Buna segurament derivat d'Hipona. La vella ciutat estava en un turó on probablement hi havia la basílica de Sant Agustí i al seu peu hi havia la vila de Sibus (del riu Seybouse antic Sibus) també esmentada com Madinat Zawi, del nom d'un príncep zírida (desconegut) que l'hauria rebut en feu. La ciutat musulmana fou abandonada al segle XI per estar massa exposada a les inundacions, i va desaparèixer sota els al·luvions del riu Seybouse. Vers el 1033, a uns 5 km més enllà es va construir Bona la Nova (Buna al-haditha) embrió de la moderna ciutat. La mesquita està data l'any 1033 (després fou anomenada Sidi Abu Marwan per un santó local mort el 1111) i les muralles són del 1058.

El 1034 fou atacada per pisans i genovesos. El 1153 fou ocupada per Roger II de Sicília que hi va instal·lar un príncep hammadita. El 1160 va caure en mans dels almohades. Vers el 1250 va passar als hàfsides però va gaudir d'independència diverses vegades i altres va dependre de Bejaïa i de Constantina. Un contraatac marínida, amb suport del regne de Castella fou efímer el 1360, i per fer-lo front, Abu Hammu II demanà suport a Pere el cerimoniós, i Mateu Mercer acudí amb quatre galeres, dues catalanes i dues mallorquines, doncs el Regne de València no va proveïr altres dues,[2] per voluntat de Pere el Cerimoniós, en ajut d'Abu Hammu II l'emir de Tremissèn contra els marínides, ajudats pel rei de Castella. Davant d'Annaba, fou derrotat per cinc galeres castellanes i portat a Castella, on Pere el Cruel el féu executar.[3] El 1399, com a conseqüència del saqueig de Torreblanca[4] i altres atacs corsaris, Martí l'Humà realitzà dues croades contra Tedelis[5] i Annaba.[4]

El 1533 fou ocupada per Khair ed-Din Barba-rossa cridat per la població. El 1535 la va ocupar el rei Carles I (emperador Carles V) fins al 1540 en què fou reconquerida pels turcs. Des de llavors va romandre en mans dels otomans fins al 1830.

El 1830 fou ocupada pel general Damrémon però la va haver d'evacuar; el comandant Huber la va haver de tornar a conquerir el 1831 però altre cop, per manca de comunicacions amb la resta de l'exèrcit, la va haver d'abandonar. L'abril del 1832 el capità D'Armandy va entrar a la ciutat per mar amb els seus canons i va quedar assetjat per cinc mil homes del bey de Constantina; el 8 d'abril va rebre reforços i els assetjants es van retirar.

Durant el govern francès fou coneguda com a Bône. En anys següents (segle XIX) la plana, plena de maresmes, es va assecar i es van fer grans treballs de millora dels terrenys esdevenint una zona de producció agrícola, vitícola i arborícola important, mercès a l'aigua del riu Seybouse. També es van instal·lar una indústria de tractament de fosfats, cooperatives agrícoles, el port comercial i altres infraestructures que van convertir la ciutat en la més rica d'Algèria. Va sorgir un barri europeu que fou un dels principals establiments europeus d'Algèria amb bon nombre de colons (pied-noir) entre els quals Alphonse Juin, mariscal de França i antic comandant de l'OTAN a Europa Central, nascut el 1888.

El 4 d'agost de 1914 Bona fou bombardejada pels creuers alemanys Goeben i Bresland, produint molts morts. A la II Guerra Mundial va servir de base als exèrcits britànic i americà que hi van arribar el 13 de novembre de 1942. Fou bombardejada l'hivern del 1942 al 1943.

El 1958 va arribar als cent deu mil habitants. Personatges rellevants nascuts en aquestos anys a la ciutat foren el dibuixant Roger Widenlocher (1953) i el cantant de varietats Phil Barney (1957). Els europeus i jueus van marxar el 1962. La ciutat va incrementar la seva població per l'èxode rural.

Costa d'Annaba

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Bona, Algeria», 1899. [Consulta: 2013-09-25].
  2. María Teresa Ferrer Mallol, Corso y piratería entre Mediterráneo y Atlántico en la Baja Edad Media
  3. (castellà) Jerónimo Zurita y Castro, Anales de Aragón
  4. 4,0 4,1 Martínez Romero, Tomàs. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p.219. ISBN 8480215003. 
  5. Insa Montava, Josep. Escritores del reyno de Valencia, chronologicamente ordenados desde el año M.CC.XXXVIII hasta el de M.DCC.XLVII. Joseph Estevan Dolz, 1747, p.129. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annaba