Annals d'Ulster

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els Annals d'Ulster (en gaèlic Annála Uladh) són uns annals medievals d'Irlanda, en dos manuscrits que es troben un al Trinity College de Dublin i l'altre a la Bodleian library a Oxford.[1]

Les entrades abasten els anys entre el 431 al 1540 EC. Les entrades fins a l'any 1489 van ser compilades al segle XV per l'escriba Ruaidhrí Ó Luinín, en el seu patró Cathal Óg Mac Maghnusa a l'illa de Belle Isle al Lough Erne en la província d'Ulster, i les entrades fins al 1507 per Ruaidhrí Ó Luinín, a partir de la qual s'alternen dos escribes desconeguts, i les darreres entrades ho són per diverses mans.[1]

Annals anteriors que daten des del segle sisè es van utilitzar com a font per a les entrades més anteriors, i les entrades posteriors es basen en el record i la història oral. T.M. Charles-Edwards ha afirmat que la principal font dels seus registres del primer mil·lenni és l'ara perdut continuació Armagh de la Crònica d'Irlanda.

Els annals empren la llengua irlandesa, amb algunes entrades en llatí. Ja que els Annals van copiar les seves fonts de forma textual, el annals no són només útils per als historiadors, sinó també per als lingüistes que estudien l'evolució de la llengua irlandesa.

Un segle més tard, els Annals d'Ulster es convertirien en una font important per als autors dels Annals dels quatre mestres.

La Llibreria de la Universitat Trinity de Dublín en té el manuscrit original; la Bodleian Library a Oxford té una còpia contemporània que omple algunes llacunes en l'original. Hi ha dues principals traduccions a l'anglès modernes dels annals — Mac Airt and Mac Niocaill (1983) i MacCarthy (1893).

Contingut[modifica | modifica el codi]

Les entrades de les cròniques Ulster segueixen tres temes principals: els regnes, reis, i els llocs.


Regnes
Els dos principals regnes d'Ulster són el clan Ui Neill del nord i el clan Ui Neill del sud. El regne de Brega també s'esmenta als Annals i és un dels regnes on es va mantenir alternativament el tron a Tara. Laigin està més al sud, i és sovint esmentat als Annals d'haver estat envaït.


Reis
Diversos reis s'esmenten al llarg de les cròniques d'Ulster. Els Annals tendeixen a seguir les vides dels reis, incloent batalles importants, incursions, i la seva final mort. Entre els anys 847 i 879, tres reis diferents es posen en relleu. Per exemple: Mael Sechnaill mac Maele Ruanaid, el rei del clan Ui Neill del sud entre el 846-862:

  • 839.6 – Esmentat per primera vegada als Annals d'Ulster havent mort al fill Crunnmael de Fiannamail.
  • 841.2 – Mata a Diarmait
  • 843.1 – El pare de Mael Sechnaill, Mael Ruanaid, mor
  • 845.7 – Mata al seu germà Flann
  • 845.8 – Pren com a presoner a Tuirgéis
  • 846.7 – Pateix importants baixes en mans del Tigernach
  • 847.2 – Comença el seu regnat.
  • 847.3 – Destrueix l'Illa de Loch Muinremor
  • 848.4 – derrota als víkings a Forach
  • 849.12 – dirigeix el setge a Crupat
  • 850.3 – Cinaed, el rei de Cianacht, amb l'ajuda de forces estrangeres es rebel·la contra Mael Sechnaill
  • 851.2 – mata a Cinaed, rei de Cianacht
  • 851.5 – assisteix a la conferència a Ard Macha
  • 854.2 – pren rehenes de Mumu a Inneóin na nDéise
  • 856.2 – pren rehenes de Mumu a Caisel
  • 856.3 – batalla contra els Víkings
  • 858.4 – marxa contra els Mumu, pren rehenes d'ells i viatja amb ells “de Belat Gabráin fins a Inis Tarbnai enfront de les costes d'Irlanda, i de Dún Cermna fins a Ára Airthir.”
  • 859.3 – assisteix a la conferència a Ráith Aeda Meic Bric “per fer la pau i avenir-se entre els homes d'Irlanda”
  • 860.1 – dirigeix un exèrcit al nord, ataca, però manté la posició
  • 862.5 – Mor i és descrit com el “rei de tota Irlanda”

[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Koch, John T. Celtic culture: a historical encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2006, p.70-71. ISBN 1851094407. 
  2. The Annals of Ulster (en anglès). Corpus of Electronic Texts Edition. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Oxford Concise Companion to Irish Literature, Robert Welsh, 1996. ISBN 0-19-280080-9*Charles-Edwards, T.M.. The Chronicle of Ireland. Liverpool University Press, 2006. ISBN 0-85323-959-2. *Byrne, Francis John. "Chiasmus and hyperbaton in the Annals of Ulster." In Ogma: essays in Celtic studies in honour of Próinséas Ní Chatháin, ed. Michael Richter and Jean-Michel Picard. Dublin, 2002. 54–64.
  • Dumville, David N. "Latin and Irish in the Annals of Ulster, AD 431–1050." In Ireland in early medieval Europe: studies in memory of Kathleen Hughes, ed. Dorothy Whitelock, Rosamond McKitterick and David N. Dumville. Cambridge, 1982. 320–41.
  • Dumville, David N. "On editing and translating medieval Irish chronicles: The Annals of Ulster." Cambridge Medieval Celtic Studies 10 (1985): 67–86.
  • Evans, N. (2010) 'The Present and the Past in Medieval Irish Chronicles', Woodbridge & Rochester, Boydell & Brewer.
  • Gwynn, Aubrey. "Cathal mac Maghnusa and the Annals of Ulster." Clogher Rec 2 (1958–9): 230–43, 370–84. Edició revisada en el Aubrey Gwynn, Cathal Óg mac Maghnusa and the Annals of Ulster, ed. Nollaig Ó Muraíle. Enniskillen, 1998.
  • Hughes, Kathleen. Early Christian Ireland. Introduction to the sources. London and Ithaca NY, 1972. 99–159.
  • Hull, Vernam. "The Middle Irish preterite passive plural in the Annals of Ulster." Language 28 (1952): 107–8.
  • Jaski, Bart. "Additional notes to the Annals of Ulster." Ériu 48 (1997): 103–52.
  • MacDonald, A.D.S. "Notes on monastic archaeology and the Annals of Ulster, 650–1050." In Irish antiquity: essays and studies presented to Professor M. J. O'Kelly, ed. Donnchadh Ó Corráin. Cork, 1981. 304–19.
  • MacDonald, A.D.S. "Notes on terminology in the Annals of Ulster, 650–1050." Peritia 1 (1982): 329–33.
  • Mac Niocaill, Gearóid. "Annála Uladh agus Annála Locha Cé, 1014–1220." Galvia 6 (1959): 18–25.
  • Mac Niocaill, Gearóid. The medieval Irish annals. Dublin, 1975.
  • Mc Carthy, Daniel P. "The original compilation of the Annals of Ulster." Studia Celtica 38 (2004): 77-84.
  • Mc Carthy, Daniel P. "The chronological apparatus of the Annals of Ulster AD 82-1029." Peritia 16 (2002): 256-83.
  • Mc Carthy, Daniel P. "The chronological apparatus of the Annals of Ulster AD 431-1131." Peritia 8 (1994): 46–79.
  • Mc Carthy, Daniel P. "The chronology of the Irish annals." Proceedings of the Royal Irish Academy C 98 (1998): 203–55.
  • Mc Carthy, Daniel P. Irish chronicles and their chronology. Website.
  • Meckler, Michael. "The Annals of Ulster and the date of the meeting of Druim Cett." Peritia 11 (1997): 44–52.
  • Ó Máille, Tomás. The language of the Annals of Ulster. Manchester, 1910. PDF available from the Internet Archive.
  • Ó Muraíle, Nollaig. Aubrey Gwynn, Cathal Óg mac Maghnusa and the Annals of Ulster. Enniskillen, 1998.
  • Ó Muraíle, Nollaig. "Cathal Mac Maghnusa: his time, life and legacy." Clogher Rec 16.2 (1998): 45–64.
  • Smyth, Alfred P. "The Húi Néill and the Leinstermen in the Annals of Ulster, 431–516 A.D." Études Celtiques 14 (1974): 121–43.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]