Annato
Annato, de vegades anomenat, també, en anglès, roucou o achiote, és un derivat dels arbres Bixa que creixen en regions tropicals d'Amèrica, usades per a produir un colorant alimentari de color groc a taronja i també com saboritzant. El seu aroma es pot descriure com lleugerament a pebre amb un toc de nou moscada.[1]
El colorant de l'annato es fa del seu pericarpi vermellós o de la polpa que envolta la llavor de las bixa (Bixa orellana L.). Es fa servir de colorant en molts formatges, (per exemple el Cheddar, formatge Gloucester,Gouda i Brie), la margarina, mantega, arròs, gelats, i peix fumat. Encara que sigui un colorant d'un aliment natural s'han presentat casos d'al·lèrgies.
L'annato es fa servir a la gastronomia d'Amèrica llatina i el Carib a la vegada com colorant i saboritzant. Els natius d'Amèrica central i del Sud l'empren com pintura corporal i barres de llavis.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El nom científic de Bixa orellana L. és en record de l'explorador espanyol Francisco de Orellana que va explorar el riu Amazones.[2]
Es creu que l'annato es va originar al Brasil.[3] Els antics asteques li van donar el nom d'achiotl, i al segle XVI els mexicans el feien servir per pintar els manuscrits.[4]
Usos [modifica]
L'annato ha tingut molts usos a Amèrica incloent els de colorant alimentari, pintura corporal, tractament contra malalties cardíaques i malestar de l'estòmac, crema solar i repel·lent d'insectes.[5]
En moltes receptes llatinoamericanes es fa servir annato en plats d'origen espanyol que originalment portaven el safrà Al Brasil, tant l'annato com la bixa es diuen urucum, i també colorau.[6]
Colorant alimentari [modifica]
Com a colorant alimentari l'annato té el codi E E160b. La part soluble en greix de l'extracte cru es diu bixina, la part soluble en aigua es diu norbixina, i les dues tenen el mateix codi E que l'annatoo.
Precaucions [modifica]
Segons la WebMD, "l'annato és segur per la majoria de persones quan es fa servir en quantitats alimentàries. No se sap si l'annato és segur com a medicina"; ja que pot afectar el nivll de sucre de la sang" si es fa servir s'hauria de deixar de prendre "com a mínim dues setmanes" abans d'una intervenció de cirurgia.[7] La WebMD també demana precaucions ja que es desconeix si afecta l'embaràs i l'alletament i que "pot causa al·lèrgia en persones sensibles"[8]
Referències [modifica]
- ↑ «Encyclopedia of Spices». TheEpicentre.com. [Consulta: 2011-08-24].
- ↑ Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series).
- ↑ «Bija - Achiote». Indio.net. [Consulta: 2011-08-24].
- ↑ «Colorants Used During Mexico's Early Colonial Period». Stanford University. [Consulta: 2011-08-24].
- ↑ «Jamaican Annatto». GetJamaica.com. [Consulta: 2011-08-24].
- ↑ «New Crops from Brazil». Purdue University, 1990. [Consulta: 2011-08-24].
- ↑ «ANNATTO: Uses, Side Effects, Interactions and Warnings». WebMD, 1999-07-30. [Consulta: 2011-08-24].
- ↑ «What’s Up With Food Dyes?». Healthy Recipe Doctor. WebMD, 2010-07-09. [Consulta: 2011-08-24].
Bibliografia [modifica]
- Allsop, Michael; Heal, Carolyn. Cooking With Spices. Vermont, USA: David & Charles, 1983.
- Lauro, Gabriel J.; Francis, F. Jack. Natural Food Colorants Science and Technology. New York: Marcel Dekker, 2000 (IFT Basic Symposium Series).
- Lust, John. The Herb Book. New York: Bantam Books, 1984.
- Rosengarten Jr., F. The Book of Spices. Pennsylvania, USA: Livingston Publishing Co., 1969.
