Anne Jules de Noailles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anne Jules de Noailles

Anne-Jules de Noailles. Retrat de Hyacinthe Rigaud
Naixement 5 de febrer de 1650
París
Mort 2 d'octubre de 1708 (als 58 anys)
Versailles
Conegut/uda per Segon duc de Noailles
Cònjuge Marie-Françoise de Bournonville
Pares Anne de Noailles (pare) Louise Boyer (mare)

Anne-Jules de Noailles (París, 5 de febrer de 1650 - Palau de Versalles, 2 d'octubre de 1708) fou un militar i home d'estat del Regne de França. Anne Jules, comte d'Ayen i segon duc de Noailles a partir de 1678, va ser Mariscal de França i un dels generals més importants del regnat de Lluís XIV.

Era fill del primer duc de Noailles Anne de Noailles (1613-1678) i de Lluïsa Boyer de Sainte-Geneviève-des-Bois (1632-1679). Va iniciar la seva carrera militant com a capità de la guàrdia personal del seu pare. El 1665 va ser nomenat general de brigada de la primera companyia del Cos de Guàrdia de les tropes reials que Lluís XIV havia enviat per ajudar els holandesos contra el bisbe de Münster i la Lliga del Rin.

Va participar en la conquesta del Franc Comtat durant la Guerra d'Holanda de 1672. Va esdevenir un militar de confiança del Rei que el 1677 el nomenà Mariscal de Camp i el juliol de 1684 assolí el rang de Tinent General.

Després de la mort del seu pare, el 1678 va ser governador del Rosselló, que havia passat a mans franceses en virtut del Tractat dels Pirineus uns anys abans, i més tard ho va ser de tot el Llenguadoc. Des d'aquesta posició, a la Catalunya Nord, va tenir un paper destacat durant la Guerra dels Nou Anys. Va ocupar la població de Camprodon,[1] que fou recuperat poc més tard per Carlos de Gurrea Aragón y de Borja, i el 1690, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Ribes i Ripoll, i el 1691, La Seu d'Urgell,[2] i va fortificar Bellver de Cerdanya. El 1694 va guanyar la Batalla del Ter i va continuar l'ocupació de diverses poblacions catalanes com Roses, Palamós, Girona, Hostalric i Castellfollit de la Roca, fins que el 9 de juliol de 1694 va prendre possessió a la ciutat de Girona del càrrec de Virrei de Catalunya.

El 1700, va acompanyar Felip V a Madrid per la seva presa de possessió del tron d'Espanya.


Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 13 d'agost de 1671 es va casar amb Maria Francesca de Bournonville (1656-1748), filla del duc Ambrosi Francesc de Bournonville (1619-1693) i de Lucrècia Francesca de la Vieuville (1632-1678). El matrimoni va tenir 20 fills:

L'any 1686 va contractar Thomas Fantet de Lagny perquè fes d'educador de tan extensa prole.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lafuente, Modesto. Historia general de España (en castellà). Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1856, p. v.1, p.208. 
  2. Cortada i Colomer, Lluís. Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics a la Catalunya preindustrial. Institut d'Estudis Catalans, 1998, p. v.1-2, p.277. ISBN 8472834387. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anne Jules de Noailles
  • Marie-Nicolas Bouillet et Alexis Chassang (dir.), «Anne-Jules de Noailles» dins del Dictionnaire universel d'histoire et de géographie, 1878.