Anne de Noailles
Anne de Noailles era un noble francès que va néixer el 1613 i va morir a París el 15 de febrer de 1678. Fill de Francesc de Noailles (1584-1645) i de Rosa de Roquelaure (1590- ? ), va ser marquès de Montclar, comte d'Ayen, duc de Noailles, marquès de Mouchy, baró de Chambres i de Malemort.
Protegit del Cardenal Mazzarino, va tenir un paper important en la guerra de la Fronda i durant els primers anys del regnat de Lluís XIV de França. Va fer una brillant carrera militar, essent nomenat mariscal de camp el 1643, primer capità de la Guàrdia de Corps el 1648, lloctinent general el 1650, i finalment governador de la província del Rosselló el 1660.
Fou cavaller de l'Ordre del Sant-Esperit el 1661. El desembre de 1663, se li va concedir el títol de duc de Noailles i el de Par de França.
Matrimoni i fills [modifica]
En primer lloc es casà, abans de 1640, amb Camille de Pestel Polminhac, amb qui no va tenir fills. Poc després, Camille ingressà al convent benedictí de Vic-sur-Cere i el 1647 va ser nomenada prior.
El 13 de desembre de 1645 es casà a París amb Lluïsa Boyer (1632-1697), filla d'Antoni Boyer (1580-1641), senyor de Sainte-Geneviève-des-Bois i de Francesca de Wignacourt (1605- ? ). Lluïsa era dama d'honor de Maria Teresa d'Austria, consort del rei Lluís XIV. El matrimoni va tenir sis fills:
- Anne Jules (1650–1708), casat amb Maria Francesca de Bournonville (1656-1748).
- Lluís Antoni (1651-1729).
- Jacques (1653-1712).
- Joan Baptista (1658-1696).
- Lluïsa Anna (1662- ?), casada amb Henri de Beaumanoir.
- Joan Baptista (1669-1720).
