Annona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el significat de l'annona. Vegeu-ne altres significats a «Annona (privilegi)».
Una antiga statio annonae de Roma, forma part del que és avui dia l'església de Santa Maria in Cosmedin. Una altra statio fou trovada a les rodalies de la Cripta Balbi.

Annona fou una paraula llatina que significa "producte anyal" i fou aplicat al producte subministrat per l'estat a la població.

Quan l'agricultura italiana va decaure i la població de la ciutat es va incrementar, l'estat es va haver de preocupar de què tothom tingués menjar suficient, per evitar aldarulls; es va fixar una obligació preferent d'exportació del gra cap a Roma i també arribaven tributs en gra i els edils eren els encarregats de distribuir-lo a un preu baix, generalment a preu de cost.

Aquest benefici fou convertit en obligació en temps de Gai Grac (123 aC) amb una quantitat de gra i un preu fixats prèviament, que ja llavors fou la meitat del preu de cost; el 58 aC Publi Clodi va convertir aquestes distribucions en gratuïtes. El 46 aC se'n beneficiaven 320.000 persones i Juli Cèsar va haver de reduir els beneficiaris fins a 150000, però posteriorment el nombre va anar creixent fins que August el va fixar en 200000 amb els noms inscrits en taules de bronze i amb uns tiquets a presentar cada mes contra la recepció del producte.

Així va romandre fins al final de l'imperi; en el segle III el gra fou substituït en alguns moments per pa.

De l'annona se'n cuidava la magistratura de la cura annonae regulada per August i que era una de les principals de l'imperi; l'exercia el prefecte de l'annona.

L'annona fou personificada i va esdevenir la deessa de la importació del gra.

sesterci amb la cara de l'emperador Neró i al revers apareixen dues figures femenines, una representant Annona i l'altra Ceres. l'Annona està dreta amb una cornucòpia i Ceres asseguda a la dreta, té una espiga de gra en una mà i amb l'altra posa una llàntia sobre un altar, entre ambdues hi ha una garlanda, símbol de celebració i de fons es veu la popa d'un vaixell.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • P. Garnsey, Famine and Food-Supply in the Greco-Roman World (Cambridge, 1988)
  • Oliva Alberto, La politica granaria di Roma antica dal 265 a. C. al 410 d.C., Federazione Italiana dei Consorzi Agrari, Piacenza 1930
  • Garnsey Peter, Grain for Rome, in Garnsey P., Hopkins K., Whittaker C. R. (editors), Trade in the Ancient Economy, Chatto & Windus, London 1983
  • Oliva Alberto, La politica granaria di Roma antica dal 265 a. C. al 410 d. C., Piacenza 1930
  • Saltini Antonio, I semi della civiltà. Frumento, riso e mais nella storia delle società umane, Bologna 1996 Nuova edizione 2010 ISBN 9788896459010
  • Federico De Romanis L'approvvigionamento annonario nella Roma imperiale
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annona