Anomia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb anòmia.

L'anomia (del francès anomie, i aquest del grec ἀνομία, anomia, mot compost amb el prefix ἀ-, a-, 'absència de', i νόμος, nomos, 'llei, ordre, estructura') és un estat amb una confusió social sobre les lleis acceptades. La pluralitat de normes existents i un cert relativisme provoca que la guia moral desaparegui i que qualsevol pauta de conducta sigui considera com a vàlida, de manera que es produeix una desorientació en les persones sobre quins criteris han d'usar per decidir què fer.

El concepte va ser utilitzat per primera vegada per l'intel·lectual francès Émile Durkheim[1][2] a La division du travail social (1893) i a Le suicide (1897), per explicar els efectes de l'anomia en el suïcidi. D'una banda, posa com a exemple les crisis econòmiques: tant la depressió com el creixement excessiu es consideren font d'anomia. Les estadístiques apunten que les taxes de suïcidi pugen en els temps de la depressió econòmica, ja que la pèrdua d'estatus resulta inassumible per als individus. El seu ús del concepte anomia en el suïcidi és una important contribució per el nostre enteniment de la naturalesa humana.

Posteriorment, el concepte és desenvolupat per Robert King Merton al seu treball Social Theory and Social Structure (1949).[1]

No s'ha de confondre amb l'anarquia o el caos (absència de normes) perquè pot existir un corpus de lleis molt ampli, malgrat que incoherent i no sancionat per l'acceptació popular.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 *«Anomia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Friedrich, Carl Joachim. La filosofía del derecho. Madrid: Fondo de cultura económica, 1982. ISBN 8437502241. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Emile Durkheim, De la division du travail social, PUF, Paris, 1991.
  • Emile Durkheim, Le suicide : étude de sociologie, PUF, Paris, 1999.
  • Robert King Merton, Social theory and social structure, The Free Press, New York, 1968.
  • Peter Waldmann, El estado anómico : derecho, seguridad pública y vida cotidiana en América Latina, Iberoamericana, Madrid, 2006.
  • Rüdiger Ortmann, Abweichendes Verhalten und Anomie: Entwicklung und Veränderung abweichenden Verhaltens im Kontext der Anomietheorien von Durkheim und Merton, Iuscrim, Freiburg, 2000.
  • Peter Atteslander, ed, Comparative Anomie Research : hidden barriers, hidden potential for social development, Ashgate, Aldershot, 1999.
  • Philippe Besnard, L'anomie : ses usages et ses fonctions dans la discipline sociologique depuis Durkheim, PUF, Paris, 1987.
  • Marco Orrù, Anomie: history and meanings, Allen and Unwin, Boston Mass, 1987.
  • Realino Marra, Suicidio, diritto e anomia. Immagini della morte volontaria nella civiltà occidentale, Edizioni Scientifiche Italiane, Napoli, 1987, OCLC 123220094.
  • Realino Marra, Geschichte und aktuelle Problematik des Anomiebegriffs, in «Zeitschrift für Rechtssoziologie», XI-1, 1989, pp. 67-80.
  • Herejía y subversión. Ensayos sobre la anomia. Icaria, 1990. 
  • Marshall Barron Clinard, ed. Anomie and deviant behavior: a discussion and critique, Free Press of Glencoe, London, 1964.
  • Bruce Yearley SAGE - Dictionary of Sociology 2006
  • The Cambridge Dictionary of Sociology - Edited by S.TURNER,Bryan. Cambridge University Press.